La "solució" de la UE als allaus d'immigrants

Ximo Urenya

Inhumà, despietat, xenòfob, elResponsable Europeu d’Interior i Immigració, Dimitris Avramópoulos. Inhumans, despietats, xenòfobs, els comissaris europeus per no haver fet dimitir immediatament Avramópoulos per haver-se atrevit a proposar una guerra contra els immigrants que volen entrar en Europa. Allò de disparar pilotes de goma de la Guàrdia Civil espanyola contra els que intentaven entrar nadant en territori espanyol es queda curt comparat amb la proposta del Responsable Europeu d’Interior i Immigració. Aquest senyor vol tractar els immigrants com als pirates del mar Roig, als quals se’ls disparà amb foc real, en la missió “Atlanta”. Vol el polític de la Nueva Democràcia grega una solució civil-militar per destruir tots els vaixells de Líbia amb què les màfies traslladen els immigrants. Una bestiesa indigna d’un representant de la civilitzada Europa. Se suposa que mai li acceptaran la seua proposta ni Líbia, ni la ONU, ni els representants dels estats europeus, tret dels espanyols, que diuen que els sembla una solució viable al problema.

De moment, els líders dels 28 estats europeus han acordat un molt insuficient pressupost. Sembla que no estan d’acord en fer una despesa excessiva per a impedir el sacrifici de tants milers d’immigrants ofegats fins ara al Mediterrani i els que seguiran ofegant-se. Tot i això l’acord de triplicar del pressupost europeu no és per auxiliar els immigrants en perill de morir sota les aigües, sinó per impedir que arriben a les costes d’Itàlia, de Grècia o de Malta. 200 ofegats en Lampedusa van escandalitzar el món civilitzat fa dos anys, 400 fa uns dies, més de 800 fa no res..., 16.000, només els comptabilitzats, han mort al Mediterrani des que van decidir començar a comptar-los. Una esgarrifosa matança que hauria de fer envermellir de vergonyosa els europeus. Tanta acumulació de cadàvers al Mare Nostrum, un festí per als taurons, ja ha deixat d’impactar als televidents de tot el món. Sobretot perquè els mitjans de comunicació han reduït tota anàlisi dels fets i han decidit informar de tal manera, quedant-se només amb la visió espectacular da cada tragèdia, que han aconseguit que els ciutadans s’ho miren de reüll amb una quasi total indiferència. És la indiferència globalitzada en la que estem còmodament instal·lats asseguts als nostres sofàs davant els televisors de plasma quan ens parlen de milers de desplaçats per guerres, o de morts per un desastre natural, o per malàries o eboles, sempre i quan els desastres no travessen les murallades fronteres de la suposada societat europea del benestar. Una societat, l’europea, que encara s’atreveix a presumir de respectar els drets humans, de defensar la llibertat, la igualtat i, alguns estats només, la fraternitat. Altra resposta ben diferent és si la desgràcia s’esdevé el centre d’Europa i les 150 víctimes de torn són majoritàriament blanques i de la EU.

No val cap excusa per als mandataris europeus quan manifesten que no hi poden fer més per ajudar els que fugen de les guerres de Líbia, Síria, Iemen i d’altres indrets de l’Àfrica subsahariana. Només havien parlat de donar asil a 5000 immigrants arribats a les costes del sud d’Europa, una misèria del total d’arribats en vida. Sort encara que una esperada denúncia de les ONG ciutadanes els ha obligat a esborrar aquella xifra. Espanya no ha parlat de quants immigrants està disposat a acollir, França parla de 500 sirians, El Regne Unit no vol acceptar cap més immigrant a les seues illes, i la resta d’estats diuen que estudiaran quants en volen. Però queda clar que vistes les reticències de la major part dels estats europeus, al final el que faran serà retornar als països d’origen la major part dels immigrants arribats. No se sap encara si en calent o en gelat, perquè parlen d’un programa de “retorn ràpid” des dels països més afectats per l’allau d’immigrants. Sort encara que no faran cap cas al partit neo-nazi italià Forza Italia, una diputada del qual ha tingut la idea brillant d’enfonsar, directament, els vaixells.

Si a Itàlia una diputada de Forza Itàlia ha fet una tan bàrbara proposta, si a Espanya el Ministre de l’Interior veu bé que la Guàrdia Civil dispare pilotes de goma que han fet que s’ofeguen a la costa de Ceuta uns quants subsaharians, no vull ni pensar què diran del tractament dels allaus d’immigrants els del moviment xenòfob alemany Pegida, o els de l’Alba Daurada grega, o els Vertaders Finlandesos, o el Front Nacional francès. Podria ser que els mandataris europeus estiguen mirant cap a un altre costat davant la tragèdia mediterrània per por a l’ascens d’aquells grups xenòfobs arreu d’Europa? No vull ni pensar en respondre la meua pròpia impertinent pregunta. Mirant els programes dels nostres partits polítics, hom pot comprovar que qui més qui menys també defuig la qüestió. També es veu que la consideren una impertinència.