Ximo Urenya
El dia 29 de novembre de 2013 es va cometre un colp d’estat contra la democràcia, contra els drets dels valencians. Fa un any que van tallar la senyal de Ràdio 9 i de Canal 9. Si la llei consagrava la ràdio i la televisió públiques i valencianes com a unes eines necessàries per a la difusió i la protecció del valencià i dels tres d’identitat del nostre País, el seu tancament per part d’un govern que usa i abusa de la seua majoria absoluta va ser el fet més covard i anti-valencià que mai no havia fet cap govern anterior contra el nostre poble. Si quan no existien els moderns mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió el nostre poble ja patia una greu malaltia crònica induïda pels successius governs espanyolitzadors, amb la irrupció de les ràdios i televisions públiques i privades que ignoren o minoritzen la nostra llengua i cultura, el poble valencià té els dies comptats. No és possible la seua existència, esdevindríem en un futur més o menys llunyà una ridícula anècdota provincial: Castellón, Valencia y Alicante, las tres bellas provincias españolas de la región Levantina.
Acusar el govern de la Generalitat d’atac brut als valencians i a la democràcia no és cap extravagància de tots aquells que hem denunciat el desficaci d’un govern que no va saber mesurar, ¿o sí?, les conseqüències de la seua decisió censora. Va ser un greu atreviment el d’incomplir el mateix Estatut valencià proposat i aprovat pels mateixos diputats que després l’ignoraven. Res no els va importar el que diuen les lleis quan es tractava de seguir al peu de la lletra el full de ruta marcat per Madrid, el d’anar desmuntant l’estat del benestar i l’estat de les autonomies. Això sí, si abans la norma secreta va ser la d’anar a poc a poc assolint els seus obscurs objectius sense que es notara el “cuidado”, ara ja no els calen prevencions diplomàtiques. Ara tanquen, com si foren d’ells, descaradament, amb traïdoria, uns mitjans de comunicació que són públics. La seua funció havia d’haver estat la de gestionar-los de la manera més imparcial i de qualitat i democràtica. Maneres que no podien aplicar, atesa la seua incapacitat congènita, perquè el seu tarannà franquista era i és evident. Acomplir el que diu l’Estatut valencià que obligava a “vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l'àmbit de la comunicació” no ho van fer mai, no ho han volgut fer mai. “Atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”, un altre manament estatutari, tampoc l’han volgut acomplir, sinó tot el contrari. Deixar sense veu i sense imatges als valencians va ser una renúncia per als ciutadans que no estem disposats a acceptar.
A un any d’haver comés el tancament de Canal 9 i de Ràdio 9 cal tornar a denunciar aquell atemptat i exigir als partits polítics realment democràtics que es comprometen a restablir els nostres mitjans de comunicació i que prometen renunciar a tot ús partidista dels mateixos, a fer-ne un ús democràtic al servei dels ciutadans, a fer-los servir com a una eina efectiva per a garantir els seus drets. Uns mitjans de comunicació amb informacions objectives, amb la veritat com a norma irrenunciable. La Ràdio i la Televisió valencianes que han de tornar a emetre han de garantir un ús normal del valencià, han de ser l’eina fonamental de recuperació de la llengua. Sense mitjans de comunicació públics al servei de la llengua, aquesta no té cap futur. Ho sabem nosaltres, i massa bé que ho saben aquells que desitgen tot el contrari que els valencians amb ús de la raó. Hui seguim muts i secs encara sense poder trobar a la televisió i als receptors de ràdio alguna veu que ens parle amb veu amiga. Està prohibida per mandat dels governants, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada