Ximo Urenya
A Canet d’en Berenguer fa set anys que la gent es pregunta per què el pròcer de Sagunt, Enrique Bañuelos, ha abandonat aquell Instituto Valenciano de la Paellaamb el qual tant havia presumit per tot arreu. Ningú no sap a Canet quines són les causes de la ruïna d’unes instal·lacions que s’havien de convertir en el centre del món mundial de la Paella Valenciana, el símbol més carismàtic i universal des de la Sènia a Guardamar. Què s’ha fet d’aquella Escola d’Hostaleria que s’havia de convertir en model gastronòmic on s’emmirallarien els millors restauradors del món envejosos de la nostra saviesa paellera?
Enrique Bañuelos degué aprendre molt bé a l’escola aquella màxima irrefutable que diu que un país no inverteix en investigació perquè és ric, sinó que és ric per haver invertit en investigació. Per això es va jurar que convertiria el país dels valencians, amb els seus molts diners guanyats amb el totxo, en un regne riquíssim on ell seria rei. Però investigar en què? Crear un institut d’investigació de nanotecnologia?, d’energies renovables?, d’eradicació del picut?, de potabilització de l’aigua de mar? No, això no té res a veure amb l’especificitat valenciana, valenciana, va pensar. La Paella! Equilicuà! La Paella és el súmmum dels valors valencians, la paella ja es coneix a tot el món i està en l’ADN dominical de tots els bons valencians. Farem un gran institut d’investigació científica mundial gastronòmica en Canet d’en Berenguer on vinguen investigadors de tot arreu a combinar científicament l’arròs bomba amb les bajoquetes, el garrofó, el pollastre, el conillet, el safrà i l’oli d’oliva verge. Entre altres projectes paellers estava el de demanar a les autoritats acadèmiques que ja era hora de crear la necessària Càtedra de la Paella. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ja havia beneït l’Institut de Bañuelos com a projecte per a “promoure internacionalment el plat gastronòmic tradicional de la Comunidad Valenciana”.
I així va ser com va nàixer el grandiós Instituto Valenciano de la Paella. Inaugurat el 2007, va ser prèviament promocionat a la capital d’Espanya amb la presència d’importantíssims restauradors ben coneixedors dels secrets culinaris de la paella i ben pagats pel patrocinador. Però, alto!, que si es volia que l’Institut tinguera un caràcter internacional, una cosa així com el Bulli dels catalans, però molt més gran, caldria promocionar aquest futur centre d’investigació en la capital del món, Nova York. I allà que se’n va anar el Rei Arrosser amb un tropa d’investigadors paellers valencians, amb super-paelles amb el cul ben fumat com mana la tradició, a donar a menjar paella a 20.000 americanets que bé que es van xuplar els dits al Central Park, gràcies al benefactor Bañuelos. El valencianíssim cantant Fransisco i altres músics-arrossers van fer les delícies dels aplaudidors de la tan encertada iniciativa cientifico-gastronòmica valenciana.
Però ja l’Institut paeller inaugurat, les fades dolentes i anti-valencianes van decidir que nou dies després Bañuelos fóra vexat amb el desastre d’Astroc. La gran empresa de Bañuelos va fer fallida el dia 9 d’abril de 2007. La bombolla de la construcció havia explotat i els esguits van arribar també a la fortuna de Bañuelos. Adéu a l’Instituto Valenciano de la Paella i al somni d’un país que s’havia d’enriquir gràcies a la fortuna que hauria de produir la investigació de l’Instituto.
Hui, aquella enorme fantasia d’Enrique Bañuelos i dels seus valencianíssims assessors convertida en cement i edificada en sòl públic està feta unes runes brutes abandonades, els 200 paellers trencant-se, alguns fets servir per okupes que es fan la seua gens científica paella particular després de travessar les tanques de seguretat mig foradades, el cablejat elèctric venut a pes, els llums desapareguts, les canalitzacions inservibles... Tot ple de porqueria, sembla que hagen passat per allà una bona colla de rebels russos bufats.
El somni d’Enrique Bañuelos d’enriquir els valencians a base d’augmentar el seu cabal investigador, encara que fóra a base d’analitzar les micro-molècules de l’arròs cuit amb pollastre i conill, haurà d’esperar. Ara no toca. De moment Enrique Bañuelos està capficat en altres aventures menys científiques i prou més rendibles, i lluny de Canet d’en Berenguer. Ara Bañuelos comanda l’Empresa londinenca Veramonte, té 671 milions d’euros segons Forbes, i sembla que li importa una bleda pansida l’enriquiment dels seus paisans i tot allò de la investigació que crea riquesa i historietes semblants que li van contar en l’escola. És més, en el faraònic Barcelona Worldque promociona Bañuelos allà més amunt de l’Ebre, diuen veus ben desautoritzades, que Don Enrique no vol per res del món que hi donen permís a cap valencià que vulga muntar un restaurant especialitzat en paella valenciana. Maredéusenyor!
Les barbaritats són com les paelles, ningú no les sap fer tan bé com els valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada