Ximo Urenya
Els mitjans de comunicació han tingut un recurs ben fàcil d’estiu, l’ebola, per omplir els seus telenotícies i pàgines de paper buits de les notícies “interessants” en temps de vacances parlamentàries i esportives. És clar que els informatius s’han limitat a parlar del perill que té la malaltia contagiosa i sense un antídot realment efectiu per als indígenes. La notícia no ens havia preocupat gens als innocents europeus fins que ha saltat l’alarma en aparèixer un possible africà contagiat a la ciutat d’Alacant, capital valenciano-madrilenya en estiu. Ara ja poden dormir tranquils perquè el jove nigerià no tenia ebola, falsa alarma. Ara hi ha aparegut a la premsa un altre cas a Bilbao.
No he vist encara en la premsa més llegida que s’analitzen les causes de l’expansió, perquè això seria entrar en un terreny del que el periodisme oficial acostuma a fugir com de la pesta. L’ebola sempre ha estat localitzat en una àrea reduïda dels diferents països africans situada en àrees de gran densitat dels boscos humits, però ara ha eixit dels boscos on només es transmetia a micos, antílops, porcs, serps... Què ha passat perquè de sobte la transmissió haja passat als humans? Una anàlisi fiable atribueix l’expansió a la destrucció massiva dels boscos i a la conseqüent més fàcil entrada dels caçadors a les restes boscoses plenes d’aquells animals, alguns d’ells malalts d’ebola. Destrucció dels boscos descontrolada i sense aturador perquè els europeus necessitem grans quantitats de fustes nobles d’aquells boscos, i també productes agrícoles dels camps de conreu que s’han creat allà a costa de fer desaparèixer mil·lenaris boscos que a ningú li importa una bleda conservar-los.
Tot i això, cal que entenguem que el problema que tenen els indígenes de l’equador africà no és només l’ebola, que també El seu problema és la causa principal que està fent que s’escampe l’ebola, la misèria. Nosaltres seguim aprofitant-nos-en de la riquesa del seu sòl i la del subsòl sense manies ecològiques i sense preocupar-nos de qui s’enriqueix en una explotació des de fa molt segles. Una misèria, la d’aquells ignorants i ignorats indígenes. Una Indigència que és educativa, sanitària, alimentària, de tota mena. Una indigència de la gran majoria d’habitants d’un continent ric en recursos naturals, dels quals els seus habitants no trauen cap profit. Encara hi ha qui s’escandalitza del per què de la seua ansietat per voler fugir de l’enorme corrupció dels seus estats, els governants dels quals viuen d’allò més bé pagats pels explotadors estrangers a canvi del control militar de les minories dissidents. O és que algú podia pensar que amb bons hospitals locals i bona educació podria augmentar l’ebola o qualsevol altra malaltia contagiosa? La malària ha matat prop de 300.000 persones només durant els sis mesos que dura la propagació de l’ebola i els mitjans han ignorat aquest fet. Una malaltia, la malària, que mata només els pobres dels països desenvolupats
Fins ara se sap que la OMS ha donat 100 milions de dòlars i el Banc Mundial 200 per combatre l’ebola. No res si es té en compte el gran dèficit d’infraestructures sanitàries i de personal mèdic d’aquells països. Ni un sol hospital digne amb dotació de material i de personal es pot oferir a les regions afectades amb aquest pressupost i, el que és pitjor, si arriba a les àrees urbanes com Lagos, densament poblades, el problema serà molt més greu.
El show mediàtic muntat pel cas de l’ebola sembla que no té una altra finalitat que fer por, i fer por per mantenir més dòcil el personal, com tantes voltes fan els mitjans de comunicació al servei dels poderosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada