Ximo Urenya
Arsenio Fernàndez de Mesa, Director General de la Guàrdia Civil, deplora la poca estima que les ONG tenen pels guàrdies civils que dia a dia han de bregar en la frontera contra els negres que volen entrar en España per, com pensa molta gent, furtar-nos el treball, robar en les nostres cases i violar-nos les dones. Don Arsenio es queixa de la fixació de les ONG per defensar només els africans que assalten les tanques metàl·liques cada dos per tres, trencant-les molt sovint i embrutant de sang negra i seca les ganivetes que ara hi ha instal·lades i que tant costen de netejar després de cada assalt. Unes organitzacions no governamentals que mai han fet declaracions quan un guàrdia civil s'ha ferit les mans desenganxant de les ganivetes braços, colls i cames dels intrusos immigrants. Que no saben com costa a plena nit obligar a passar els immigrants a la força cap al Marroc per les portes de la tanca metàl·lica sense que se n'assabenten les ONG. Ningú no vol reconèixer la greu responsabilitat que assumeixen els comandaments locals de la Guàrdia Civil quan retornen d'amagat al costat marroquí als que havien aconseguit passar per sobre les tanques. Saben que retornar immigrants sense haver fet els tràmits necessaris està prohibit per les lleis internacionals.
Les ONG no valoren l'esforç en el compliment del penós deure que suposa per a un agent de l'autoritat disparar pilotes de goma contra els immigrants que, nadant, tracten d'accedir il·legalment a la nostra platja de Ceuta, o quan els tiren gasos tòxics a l'aigua perquè marxen de nou cap a la platja marroquina del costat. A ningú no li agrada veure com s'enfonsa sota l'aigua freda del mar un negre del Senegal intoxicat pel fum tòxic que se li han llançat els defensors de la frontera. Un senegalés que també, deuen pensar, és una persona. Don Arsenio, que considera impecable l'acció de la Guàrdia Civil l'altre dia en la platja de Tajaral, no entén a què vénen tantes protestes d'una colla de ciutadans si el que van fer els seus guàrdies civils dijous passat dia 6 és el que estan fent davant cada allau d'immigrants des de fa anys.
Don Arsenio reclama una miqueta de commiseració amb els pobres guàrdies que ara més que mai són encalçats tothora i per tot arreu per milers de càmeres de vídeo digitals de fastiguejants militants de les ONG que els obliguen a rectificar els seus comunicats de premsa quan pengen en Youtube les seues accions policials 'humanitàries'. Així, el que deien que havia estat el salvament de dos immigrants de la aigua freda del mar, en realitat el vídeo mostrava els agents empenyent els negrets amb pals perquè seguiren nadant des de les aigües espanyoles fins a la costa marroquina on els estaven esperant els polis de Mohamed. Les càmeres furtives de les ONG contradiuen també Don Arsenio que presenta la violència dels immigrants llançant pedres als seus guàrdies com a causa de la resposta agressiva dels agents en defensa pròpia, quan en realitat les pedres eren la resposta indignada dels que havien sobreviscut a la batussa policial.
A Don Arsenio li molesten les ONG, sobretot l'Associació Elín, que és la que permanentment ve denunciant les accions 'humanitàries' dels vigilants de la platja ceutí fronterera amb Marroc. Deu pensar el Director General de la Guàrdia Civil que una associació que diu que creu en les PERSONES, independentment del seu lloc de naixement, de la seua raça, religió i llengua és, com a mínim, una associació sospitosa de col·laborar amb els assaltants que insisteixen en entrar en el paradís vigilat pels seus batallons armats. Més valdrien unes altres ONG patriotes, respectuoses amb les forces armades que defensen com els han ensenyat l'ordre establert per la sagrada constitució espanyola, que estimen més aplaudir que renyar els presidiaris que torturen presos etarres per ser etarres i que són capaços d'impedir com siga que arriben a complir els pocs mesos que els quedaven per anar-se'n a casa.
A Don Arsenio li agradarien ONG que comprengueren els turments pels que està passant la família Reial amb els tràngols de la seua pobra filla Cristina, que foren solidàries amb les penes i sofriments de l'encausat banquer Blesa, del ex-conseller valencià Blasco, del ex-president mallorquí Matas, de l'ex-president Camps, de l’alcaldessa d’Alacant, Sònia Castedo, del seu company de festes, viatges i tiberis, Enrique Ortiz, de Rita Barberá, de Carlos Fabra, d'Alberto Fabra, de Luís Fernando Cartagena, de Ricardo Costa, de José Luís Olivas, de Juan Cotino, de centenars i centenars de polítics, banquers i grans empresaris corruptors i corromputs valencians, andalusos, madrilenys, catalans, extremenys...
Una ONG pro-governamental, per favor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada