Ximo Urenya
Siga quina siga la mà sicària que haja signat ara l'ordre de prohibició al País Valencià de Catalunya Ràdio, al seu darrere està la FAES de José Maria Aznar que mana, omnipresent, de tot el corral del PP. L'ofensiva obsessiva d'aquests individus contra tota llengua i cultura que no siguen les espanyoles i la campanya a favor del poder centralista i centralitzador no té aturador. Ho tenim difícil al País Valencià. Encara sort la que tenen al nord de l'Ebre amb la seua determinació de marxar per fi d'un estat que mai ha acceptat la coexistència pacífica de les que ells anomenen “peculiaritats regionals”. Si allà aviat tocaran el dos, nosaltres hi anirem al darrere tocant el tres, el quatre o el que faça falta.
No sé si serien molts o pocs els valencians escoltadors de Catalunya Ràdio que ara ens hem quedat orfes d'una ràdio que ens acompanyava bona part del dia mentre fèiem les nostres tasques domèstiques. Alguns amics i coneguts han estat fidels oients de la ràdio catalana des de sempre, des de fa més de 20 anys que la van posar en funcionament quan la democràcia ho va permetre. Casualment, o no tan casual, dos d'aquests amics van intervenir directament en l'emissió de Catalunya Ràdio dimarts passat, 21 de gener, l'últim que vam tenir la llibertat de poder escoltar: Josep Antoni Francés va expressar unes contundents acusacions als governants, tant del PP com del PSOE, que sempre que han pogut han perseguit la llengua i la cultura pròpies; Enric Abad va exposar emocionat quants moments de satisfacció li van proporcionar des de la ràdio pública catalana. Al matí del dia següent, part de les paraules de tots dos ontinyentins van encetar un dels informatius matinals dirigits per Mònica Terribas.
Una ràdio en llengua pròpia ben feta que té també en compte els interessos dels valencians i que té una sèrie de programes informatius plurals, debats interessants, entreteniment engrescador, on podem escoltar música de casa nostra... Una ràdio pròxima ben estimada. Hui la continue escoltant perquè dispose de mitjans tecnològics que jo em puc permetre, però que la gran majoria de gent s'hauran quedat sense possibilitat de sintonitzar-la, en sé d'uns quants d'aquests. S'ha acabat, els enemics enderiats en fer-nos desaparèixer com a poble han donat un colp de mort al procés de normalització lingüística i culturals que amb tantes dificultats vam obligar a encetar en la tímida transició cap a la democràcia. Una democràcia que estan intentant carregar-se a poc a poc .
El PP ha fet tancar en tres anys set canals de televisió i quatre ràdios en valencià, per això només, perquè eren en valencià. Les altres ràdios i canals de televisió no els molesten, siguen en castellà com la majoria, en alemany, en anglès o fins i tot en rus, que de tot n'hi ha al nostre País Valencià, unes legalitzades i d'altres no, no els importa. L'objectiu el tenen clar, carregar-se tot allò valencià, caiga qui caiga. Fan el que els manen els sabuts que mouen els fils, tot i sabent que l'any que ve podria donar-se el cas que foren ells els que caigueren del Palau de la Generalitat, si són certs els pronòstics en què coincideixen totes les enquestes. Potser moren, però la seua natura depredadora irrefrenable els obliga a morir matant. És la política de la terra cremada de qui se sent en els últims moments agònics i la ràbia els empeny a malmetre tot allò que poden malmetre mentre els dure el seu poder que es creuen omnímode a les portes d'un possible ocàs que no esperaven. No els ha bastat robar tot el que han robat, com a lladres sense escrúpols, han estat devoradors dels diners destinats a les víctimes d'Haití o de Nicaragua, o dels pensats per als hospitals, escoles o centres de discapacitats, encara ara hem vist que també han repartit a mans plenes als amics patrimoni públic i han propiciat la desaparició de la banca valenciana i de les entitats populars d'estalvi. La seua deshonrosa desesperació davant un probable futur fracàs, en veure que els grans esdeveniments han hagut d'aturar-los, que els grans projectes megalòmans els han de vendre per quatre duros, que els abans amics empresaris estan donant-los l'esquena, que els estan -ja era hora- fent passar pels jutjats per a donar compte dels malbarataments dels diners del poble... es posen dels nervis i desenterren destrals i despleguen banderes de guerra contra tots aquells que consideren els seus enemics: el poble pla fidel a les seues tradicions, a la llengua dels pares, que estimen l'honradesa i la paraula donada, paraula sagrada.
Trenta anys després de la Llei d’Ús i Ensenyament i de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, els governants del cap i casal i de la Moncloa consideren aquestes lleis valencianes paper mullat o paper per penjar als seus pudents excusats. No tindran perdó aquestes gentoles malcarades filles de l'ambició i de l'estultícia, mares i pares de la ignorància i de la desfeta de la dignitat d'un poble, hui la riota general de mig món, demà, potser, el temps del renaixement just i necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada