Ximo Urenya
Quina alegria que els homes de negre de Brussel·les han vingut i han donat fe que el govern de Madrid ha fet els deures amb la banca, que la banca ha fet els deures davant Europa! Quina cara d'imbècils quan pensem que la factura de la monumental estafa financera anirà a càrrec dels ciutadans de a peu, del seus fills i dels seus néts. Els deutes de la banca van a càrrec de l'estat, s'han de pagar dels diners públics tots els deutes bruts. I el crèdit a les PIMES d'aquests bancs ja sanejats amb els nostres diners per a quan? Ningú no contesta. I mentrestant, ara a esperar les noves retallades per al 2014, perquè els diners d'Europa per a la banca no eren a fons perdut com ens prometeren, que cal tornar-los a Brussel·les fins l'últim euro. D'entrada ens ve una altra reforma de la Reforma Laboral: més barats els acomiadaments? Més baixos els sous de misèria? Més temporals els contractes? Més copagaments? Més impostos? Més reducció dels serveis públics? Més curtes les partides per a la dependència? Més pobresa encara?
El que sí que sembla que no van a baixar són els diners dedicats a la “seguretat ciutadana”, perquè el que entén l'autoritat per seguretat és la seua pròpia contra els que atempten contra ells i els seus guàrdies de la porra. Usaran tota la força disponible per a impedir tota classe de protestes. Qui vulga protestar al carrer té tots els cromos per rebre els colps de porra i/o les multes astronòmiques si se'n passen amb els insults al “mamporrers” i als qui els envien. A partir d'ara serem desnonats de places i avingudes si hi anem amb pancartes que consideren ofensives contra l'Autoritat o amb actituds violentes (portar la cara tapada, pals de pancarta massa grossos o llaços de maroma per a penjar simbòlicament a algun corrupte). El carrer ha deixat de ser del poble per a passar a ser del Ministre de l'Interior de torn, hui de Jorge Fernández Díaz, de l'Opus Dei o de l'opus del dimoni, no me'n recorde; ahir carrers propietat de Fraga Iribarne i demà d'algun qualsevol neuròtic reprimit.
Es tracta ara, amb la nova llei de “seguretat” a la mà, de desmobilitzar el personal de cara als pròxims mesos, quan tornen a estrènyer els cinturons dels treballadors que encara no han estat llançats a les llistes de l'atur, o als aturats que veuran disminuïts els seus ingressos. I la idea enginyosa d'acompanyar a les pilotes de goma i als colps de porra la factura per haver-se manifestat en llocs prohibits o d'haver faltat el respecte al guàrdia, ha començat ja a fer-se efectiva, abans i tot d'haver-se aprovat la llei en el Congrés, si és que finalment perden la vergonya de portar-la-hi. Hi ha qui ja ha rebut a casa la multa per haver pegat a un anti-disturbis, quan ni tan sols li havia dit al del casc negre que li estava fent mal la bota que tenia apretant-li el coll contra el terra.
Si la por i les mentides s'han convertit amb l'únic argument del Govern de Madrid i de les seues franquícies territorials, les comunitats autònomes, és lògica la seua obsessió per reforçar el seu poder-búnker contra tot intent popular de muntar un explosiu espectacle pirotècnic als carrers a la manera grega. Manifestar-se sí, diuen, però amb cordialitat, amb bones maneres, donant el bon dia com està vostè als polítics responsables de l'austericidi, de la privatització, dels desnonaments, de les AVEs sense passatgers, de les autovies buides, de les consultes plenes, de les subvencions milionàries als equips de futbol... Encara com no l'han mampresa encara contra les xarxes socials ben carregades com van d'invectives gens amables contra cada iniciativa governativa. Tot arribarà, no ho dubteu, perquè saber què es diu, què diem per internet, ho saben, i tant com ho saben. Els espies ficticis del Gran Germà de la novel·la 1984són ja reals. Orwell no era només un visionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada