Ximo Urenya
Sobres, transferències a Suïssa, xecs, plusos, dietes, sobresous, irregularitats comptables, remuneracions brutes, retribucions secretes, condonacions d'impostos, viatges pagats, regals oblidats, suborns, tractes de favor, informacions privilegiades, abusos d’autoritat, manipulacions informatives, contractacions a familiars, complements, incentius, mentides i corrupcions, mentides i més mentides... I al final comissions d’investigació sempre inútils, potser un judici, potser una condemna, potser un indult, potser un bon sou a Telefònica, potser una bona jubilació, potser un bonic monument al poble on van nàixer, potser un soterrar amb banda de música, potser un lloc preferent al costat de sant Pere allà en el cel on menjaran coquetes amb mel. Quina vida més lluïda!
Sous de misèria, misèria de pensions, fills sense treball, treballs sense fer, dones i homes amb deutes, deutes institucionals sense cobrar, avis sense assistència, centres sense salut, escoles sense calefacció, aeroports sense avions, trens sense passatgers, passatgers sense tren, investigadors sense projectes, estudiants sense beques, joves estudiant alemany amb urgència, prostitutes que no s’acaben el treball, policies cansats de tanta manifestació, manifestants cansats de tanta violència policial, suïcidis de desnonats, desnonats que han de seguir pagant el pis, doctors que avorten avortaments, psiquiatres que necessiten tractaments de psiquiatres, sants ministres del desgavell, santes ministres de la desocupació, àngels càndids que tot s’ho creuen, presidents que saben que hi ha àngels càndids que tot s’ho creuen, mestressa en la presó per comprar unes quantes bosses de menjar amb la tarja de crèdit trobada al carrer, criminal fora de la presó indultat per Gallardón sense saber per què, o sí? Quina vida més bèstia!
6 milions de treballadors aturats, 850.800 llocs de treball destruïts el 2012, població activa a la baixa en 176.300 persones entre octubre i desembre passats, més de la meitat dels joves sense treball, en tres mesos han hagut de fugir a l’estranger 125.500 joves d’entre 20 i 35 anys, 3,5 milions d'aturats de llarga duració, 1,8 milions de llars sense cap dels seus membres treballant, decreixement de l’ordre del 1,37 % de l’economia estatal el darrer trimestre, PIB retrocedit un 1,8 % comparat amb el tancament de 2011, vendes del comerç minorista en caiguda lliure, l’any passat un 6,8%, Brussel·les pronostica que l’any 2013 encara baixarà més l’economia, un 1,4 %...
25.000 milions d’euros en beneficis nets repartits als seus accionistes en 2012 per les empreses que cotitzen en borsa, només les empreses que cotitzen en la borsa espanyola. No ha aparegut encara la xifra dels diners evadits a paradisos fiscals els darrers sis mesos, però es coneix la xifra de la fuga neta de capital entre juny del 2011 i juny del 2012: 315.600 milions d’euros...
La ministra de “Empleo” acaba de dir: «La flexibilidad que introduce la reforma laboral ha ayudado a mantener muchos empleos en un año de dura recesión económica. De hecho, estoy convencida de que 2012 hubiera sido peor para el empleo de no haberse acometido las reformas. Una reforma completa, profunda y equilibrada que está sirviendo para mejorar la competitividad de nuestra economía y atraer inversión... El último trimestre del año es probable, ojo ya al matiz, que España recupere la senda del crecimiento que posibilite la creación de empleo. Aunque hay que ser prudente, siempre hemos dicho la verdad a los españoles».
La gran majoria de ciutadans somriu davant els últims atrevits acudits de la ministra de la desocupació. No és l’estultícia de la senyora ministra o la dels funcionaris que li escriuen els papers el que em fa pujar la tensió, cada dia més descompensada, sinó la passivitat incomprensible d’una societat sense capacitat de reacció, de revolta, davant el panorama aterrador que ens presenten les xifres i els fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada