Açò és genocidi cultural

Ximo Urenya

El genocidi cultural consisteix en l'eliminació, subtitució o inutilització de la llengua i la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen aquella cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminat, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals, etc. són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés du implementada la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que en la majoria dels casos no comporte una agressió física, fa que, sovint, no siga percebut com a tal pels membres de la cultura agredida. Això és el que pretén i aconseguirà el Partit Popular en la seua campanya contra les llengües i cultures minoritzades de l’estat si els usuaris conscients els deixem fer la seua política lingüística i cultural sense una decidida acció de resistència.

El Partit Popular, seguint al peu de la lletra les directius de la FAES del senyor Aznar ha estat aprofitant-se de la crisi per a tornar a situar el govern de Madrid en el centre de tota decisió política, econòmica i també lingüística i cultural. No es carregarà l’estat de les autonomies però ens restarà tant de poder de decisió que l’autonomia com a tal es quedarà en un no res, en la pràctica estarem sent intervinguts sense que la gran massa de la població ni se n’adone en prou de temps. Perquè ara mateix ho estan fent a colp de decret, amb agosticitat i traïdoria.

El Decret sobre plurilingüisme que acaba d’aprovar el Consell fa desaparèixer tota la immersió lingüística en valencià que les escoles havien aconseguit després de molts anys de lluita en defensa de la llengua. Unes escoles valencianes que havien demostrat que amb l’ensenyament en la llengua pròpia del País es milloraven els resultats acadèmics. Amb l’aprovació per Decret, el que vol dir, sense debat a les Corts valencianes, sense escoltar els partits polítics de l’oposició, ni fer cas als sindicats, a les universitats i a Escola Valenciana,  es posa punt i final al procés de normalització que s’havia encetat fa trenta anys amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Trenta anys llançats a perdre per la ideologia regressiva d’un Partit Popular decidit a desvirtuar la llei que procurava la normalització de la llengua pròpia.  

Amb el Decret, no només desapareixen els programes d’immersió lingüística d’arreu del País, sinó que menysprea les propostes fetes per Escola Valenciana que garantien les competències lingüístiques dels alumnes en valencià i en castellà i que garantien també un millor coneixement de l’anglés. El Consell s’ha burlat, amb ostentació del poder que li atorga la majoria absoluta, de les propostes que durant mesos havien estat debatent amb la comunitat educativa basades en els informes emesos per les cinc universitats valencianes, així com també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Escola Valenciana, els partits polítics de l’oposició i els sindicats han denunciat l’actitud autoritària del Govern valencià en haver dictat el Decret no consensuat i han anunciat per a setembre mobilitzacions perquè el Govern valencià retire el Decret i escolte la comunitat educativa abans de prendre una altra mesura legislativa de tanta importància per a la llengua i cultura dels valencians.

Per altra banda, i dins la campanya d’homogeneïtzació de l’estat i contra les cultures i llengües no castellanes, el Partit Popular s’ha llançat a fer els canvies necessaris en les lleis electorals de les diferents comunitats amb llengua pròpia diferent de la castellana, per tal de traure’s dels parlaments autonòmics aquells partits minoritaris que tant li molesten en el seu projecte uniformador i recentralitzador. Com a excusa utilitza la crisi econòmica, però la veritat és que tant a Galícia com al País Basc, les Illes Balears i també al País Valencià pretenen introduir canvis per a quedar-se només, si fóra possible, que no ho serà, el PP i el PSOE en els parlaments autonòmics corresponents. A Galícia, a les Illes i al nostre País han pensat en reduir dràsticament el nombre de parlamentaris i introduir els canvis normatius que facen falta de tal manera que es queden fora els grups minoritaris, i al País Basc han tingut la idea brillant de voler permetre votar al seu parlament als que hi havien residit durant un mínim de tres anys i declaren haver estat amenaçats per ETA, per exemple a tots els cossos de seguretat que han passat un temporada allà dalt en la lluita antiterrorista. Està clar també que l’estavi econòmic que suposarien els canvis de les lleis electorals serien mínims, però el guany electoral per als partits majoritaris ben bé que seria substanciós, i de pas disminuirien les crítiques cada vegada més àcides dels partits minoritaris, i també les protestes contra la permanent política de genocidi cultural que el Partit Popular ha encetat fa temps contra les cultures perifèriques de l’estat.