No, noserem la Florida d'Europa. Això volien i així ho van manifestar alguna vegada els prohoms del PP des de Zaplana i Fabra, el de l’estàtua de 25 metres davant del seu aeroport, fins a Francisco Camps. Amb l’altre Fabra, el que va posar a dit Camps per ordre de Madrid, això de la “Florida d’Europa” s’ha acabat, no per desig sinó per necessitat. Ara toca pagar la factura dels seus guateques, bagasses cares i beguda selecta. Els que no hi hem ballat, ni cardat ni begut hem de rascar-nos la butxaca a fi de cada mes per pagar-los els seus vicis. Això sí, si vosté té un bon patrimoni no cal que es preocupe que no li toca pagar hui, ja ho farà demà, o no. Ningú ja no vol parlar ara de les festasses d’ahir, aquella presumpció dels amos del corral conduint un Ferrari per una pista de carreres, aquella desbordant bogeria de mitjans, d’ostentació de riquesa per a ofrenar devocions al pontífex romà, aquelles milionades d’euros abocades sense cap mesura per pagar les America’s cup, les ciutats de la llum i de la foscor, les pistes llarguíssimes de l’aeroport més inútil...
Ara ja no s’atreveix ningú dels mitjans afectes al règim a comentar aquelles extravagants despeses milionàries ateses les clamoroses circumstàncies dignes de deploració del País Valencià en el que ens han deixat. On estan aquells que van somniar un País que estava per expressa voluntat divina en un “Eix de la Prosperitat” que ajuntava les Illes Balears amb la Comunitat de Madrid passant per la nostra terra beneïda per déu, plena de flors, de llum i de color, blau, i d’espavilats innovadors, ben pagats, això no calia dir-ho, que promovien la nostra terra arreu del món?
Però dóna pena, fa fàstic ja, vergonya aliena, tirar-se en cara cada dia els greus adjectius que se senten en totes les ràdios dirigides directament contra els governants valencians que tantes porqueries han fet i han deixat fer des de la Sènia a Torrevella. Uns adjectius que indirectament van dirigides també contra la resta dels valencians per consentidors o per imbècils. I no en tenim prou amb el que aboquen els columnistes i tertulians de tots els colors, ara podem escoltar també els arguments dels representants polítics d’altres comunitats: allà, diuen, encara estan la mar de bé si es comparen amb els valencians. València és per a Espanya el que Grècia és per Europa. Des de Madrid amenaça el nou govern en castigar els polítics de les comunitats autònomes que se’n passen en la despesa pública més enllà dels límits marcats pel govern central, sense tenir en compte que són del seu partit aquells que més han malbaratat els diners públics, que més gros dèficit han acumulat al llarg dels anys de govern. Què van fer, enviar-los a tots a la presó?
Vist per a sentència el judici de Camps, acusat una vegada més Carlos Fabra pels casos que ens pensàvem arxivats per prescripció, pendents de judici els casos més escandalosos del Gürtel o d’Urdandarin, o d’Emarsa, el País Valencià està condemnat a estar encara mesos i mesos a la premsa de l’estat i de l’estranger com a exemple de corrupció i desgovern. Això sí, amb la vergonya de tenir ací uns mitjans audiovisuals públics que no es volen assabentar del que està passant realment al carrer, que miren cap a un altre costat quan desenes de milers de treballadors ixen al carrer per protestar i reclamar a les autoritats que no llance a perdre els serveis públics que tan havien costat d’aconseguir. La nova lletra de l’himne que m’han fet arribar manifesta a quin grau d’indignació estan arribant alguns poc respectuosos valencianets amb les sagrades senyes d’identitat de la flor i nata del patriotisme valencià:
Per a oblidar tantes ofenses d’Espanya,
tots a una veu, germans crideu.
Ja en el taller i en el camp s’escolten,
crits per l’horror: ja en tenim prou!.
Ací teniu la indignació
que avança en marxa triomfal!
Per la justícia, el poble clama
la restitució dels seus drets,
i és la veu de la raó, el càntic de protesta
acordat pels indignats contra els que retallen.
Palaus i terres mítiques ofenen
per ses mesures gegantines,
i als seus retalls, honorable, els obrers mostren
un rebuig enorme i podrides carabasses.
Us blasmen les infermeres,
metges, boticaris i comares,
pengen les bates els cirurgians, deixen buides les aules els estudiants.
Sona la veu airada
i en potentíssim, vibrant ressò,
els crits de nostres mestres
blasmen els greuges dels governants.
Valencians: en peu alcem-nos
que nostra veu
al cap i casal arribe
per un futur novell.
Per a oblidar tantes ofenses d’Espanya,
tots a una veu, germans crideu.
Ja en el taller i en el camp s’escolten,
crits per l’horror: ja en tenim prou!.
Flamege en l'aire
nostra Senyera!
Cap retall a qui treballa! Treball per a tot el món!
Justícia! Justícia! Justícia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada