El Ontinyent que tenim, el Ontinyent que volem o el que creiem que tenim i volem?

Vicent Xavier Vila

Des d’aquestes línies vull transmetre la meua opinió respecte a la situació del nostre estimat poble, o millor, de la percepció que ens arriba, no només des del del punt vista polític sinó també des de la mirada crítica de la persona que no en sap ni vol saber-ne de política més enllà del que li afecta directament al seu dia a dia.

Ara mateix al nostre poble, a la nostra comarca, al nostre País, la nostra comunitat, el nostre regne em dóna igual, (per a mi el País Valencià), així com a l’estat Espanyol, estem vivint moments d’incertesa, de desengany, de notícies dolentes arreu del món que no sabem -crec que ara parle en nom del molta gent- com portar, com pair, tenim un excés d’informació no filtrada o dirigida interessadament pels mitjans de comunicació, i tinc la percepció com té molta gent i em dóna la sensació que al nostre dia a dia a banda de les notícies impactants, com pot ser el Tsunami del Japó o similars, parlem d’allò que volen que parlem. Vaig a posar un exemple, ningú no se’n recorda de la temporada en què els gossos perillosos eren tema d’actualitat?, ara han deixat de mossegar?, crec que no, només que ara s’havia de parlar de la crisi omnipresent i dels seus culpables, ahir no sabíem què era el deute públic i hui tot el món coneix la prima de risc i el seu estat diari, el FMI, el BCE, etc. Som “víctimes” dels desitjos d’aquells que manegen la informació.

Ontinyent no és un cas diferent, tot i la nostra idiosincràsia, el nostre bou, els nostres pebrassos i els nostres moros i cristians, no ens podem escapar de tot açò que he descrit. Ara mateix sóc testimoni del cas de l’entrevista, feta per un mitjà local que tots coneixem de prop, a Toni Cantó, actor i des del 20N diputat per UPyD. E va fer durant la campanya electoral amb l’excusa d’una nova obra de teatre on es va passar tot el temps parlant de les bondats d’un partit demagog i d’extrema dreta, en la meua opinió després d’escoltar algunes de les seues declaracions. Cantó deia coses com ara:” He vuelto a València y he escuchado demasiado valenciano”, dit al twitter (sí, ja sé que s’ha de tindre valor per seguir a certes persones), quan tots sabem que a València parlen valencià, amb tots els respectes, quatre de Benimaclet i nosaltres quan anem a la capital del regne.

Bé, tot açò us ho conte perquè vull que us feu la següent reflexió: la tia Maria ha escoltat l’entrevista i ha votat a “este xic tant templat i que té raò en lo que diu...” però no ha pogut escoltar al candidat de Compromís perquè no l’han cridat. La percepció de la realitat varia si falta informació o si aquesta està esbiaixada o interpretada interessadament per aquells que tenen els diners, el control dels mitjans, només cal vore la notícia de C9 sobre la intervenció de Baldoví, diputat de Compromís, primer diputat al congrés espanyol que parla en clau valenciana i semblava a algú de la cadena pública valenciana que estava atacant als valencians.

Us puc dir que la situació a Ontinyent, com tots sabem, està mal, però es pot superar, l’hem de superar i ho farem, des del equip de Govern, Compromís s’està treballant de valent a 8 regidories amb només tres regidors i sols un alliberat i cobrant un 15% menys que els regidors del PP cobraven, taxes, ordenances, pressupostos, esports, educació, joventut, amb el nou CLJO, el començament de la implantació de les polítiques verdes... Moltes coses que no ixen a la llum, en part pel nostre caràcter de treballar i no fer com que treballes però moltes voltes per la impossibilitat donat l’estat de les coses als poders mediàtics. Paradoxalment aquest del que parlem és un mitjà que no sol llegir la tia Maria perquè té costum d’escoltar la ràdio o vore la tele d’Ontinyent o la comarcal, a banda del Sálvame, i no podrà rebre i pensar sobre el meu missatge, com quan van emetre “La pelota vasca” i tots els que anàvem a vore-la dèiem allò de “aquesta peli l’haurien de vore tots”, i precisament anàvem els que no feia falta que anàrem...

Per això crec que abans de parlar hem de respirar, contrastar la informació i no creure allò que ens diuen a la primera, la tele o ràdio. És important saber qui ens informa i quin interés perticular té en informar-nos. I cal saber també quins interessos tenen els que ens governen: en el nostre cas. L’únic interès és el del poble i lluitarem sempre en aquesta línia.