Dídac Botella
Amb independència de les conseqüències que s’hi deriven, la de dissabte fou una jornada històrica al País Valencià: no és tots els dies que 150.000 persones surten al carrer per mostrar el seu rebuig frontal envers el despropòsit polític, econòmic i educatiu en el qual, el PP, ens està submergint a tots. Una manifestació no resoldrà absolutament res. Tanmateix, l’èxit aclaparador de la convocatòria és un símptoma inequívoc de què la gent comença a reaccionar. I això, en un País com el nostre, no és poca cosa. La situació és tant preocupant i precària que la societat valenciana, finalment, comença a despertar de la letargia en la qual ha viscut al llarg d’estos 17 anys de govern PPopular. De sobte, ens hem adonat que estem completament arruïnats i que no tenim armes per defensar-nos: ni un teixit industrial potent, ni sistema financer propi, ni capacitat productiva, ni consum intern, ni sistema educatiu de qualitat, ni governants capacitats, ni diners estalviats, ni institucions solvents, ni I+D... Ni res de res que ens siga útil per fer front a la crisi. Això sí: tenim el record gloriós de la Copa Amèrica i la visita del Papa; tenim el circuit urbà de Fórmula 1; tenim un Pont de les Flors que ens costa, cada any, 500.000 euros; tenim –més ben dit, teníem!– un mític parc d’atraccions que hem hagut de malvendre per les pèrdues que generava; tenim un aeroport amb escultura milionària i sense avions; tenim una Ciutat de la Llum a les fosques; tenim la costa repleta d’urbanitzacions deshabitades i tantes altres coses que ens havien de fer líders i rics. En els fons, per una vegada, Francisco Camps, González Pons i la resta d’artífexs de la nostra situació de fallida absoluta, no ens enganyaven: tenien raó! Ells s’han fet rics i nosaltres som líders. Líders en endeutament (més de 20.500 milions d’euros), líders en atur (22%), líders en fracàs escolar (més d’un 39%) i líders indiscutibles en corrupció (per a què donar dades...).
I ara, després d’haver-se fumat els nostres diners en grans esdeveniments, vestits i corrupteles diverses, encara tenen la barra de demanar als mestres i a la resta de treballadors públics que fem un esforç i siguem solidaris. No tenen vergonya ni la coneixen. Aquest atac indiscriminat i sense precedents que el govern central i la Generalitat Valenciana estan perpetrant en contra dels serveis públics ens obliga a reaccionar d'una manera contundent per defensar els nostres drets legítims, com a treballadors i com a ciutadans. No és -només- una qüestió de sou; és una qüestió de dignitat. Nosaltres hem complit sobradament amb les nostres responsabilitats laborals i econòmiques i no estem disposats a pagar la poca-vergonya dels banquers i el cinisme dels polítics, autèntics responsables d'aquesta crisi. No som els treballadors i les treballadores qui hem generat la crisi i, per tant, no serem nosaltres qui pagarem el forat multimilionari que ha generat l'especulació financera i la corrupció política.
Açò no ha fet més que començar. La manifestació de dissabte no ha estat més que el preludi; el primer acte d’una mobilització que anirà creixent cada dia que passa. Organitzarem el nostre propi “gran esdeveniment”; una revolta pacífica i silenciosa que s’anirà estenent per tota la nostra geografia. I, més prompte que tard, els farem caure. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada