Un llibre d’obligada lectura, 'El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica'

Ximo Urenya

El col•laborador del Crònica, l’ontinyentí Rafael Beneyto, acaba de posar el punt i final a un llibre necessari que haurien de llegir totes aquelles persones que creien saber i no saben per quines raons estem els valencians cada dia una miqueta més pobres que ahir i una miqueta menys enfonsats en la misèria que demà. Rafael Beneyto, analista financer de professió que treballa a l’única caixa d’estalvis valenciana que no han fet desaparèixer, encara, del panorama financer comunitari, estudià ciències econòmiques a la Universitat de València i és màster en direcció d’empreses per la mateixa universitat. Està diplomat com a Agent Financer per la European Financial Planning Association-Espanya (EFPA). A Ontinyent va exercir de Regidor d’Hisenda i de Promoció Econòmica com a representant del Bloc Nacionalista, grup polític en el qual ha estat durant molts anys formant part del Consell Nacional. Darrerament ha estat membre del Comité d'Experts que redactà un estudi sobre el nou model de finançament autonòmic per encàrrec de les Corts valencianes. Com a fruit de la seua participació en la citada Comissió d’Experts naix el llibre que pròximament serà presentat públicament, però que sense haver d’esperar que aparega als prestatges de les llibreries ja el podem llegir gràcies a l’esplendidesa de la Fundació Nexe i del mateix autor que han volgut que tot el món puga accedir-hi al seu contigut entrant a la plana: http://www.fundacionexe.org/ documents/demos002.pdf

No he llegit encara tot el llibre, però he arribat a captar el missatge: els valencians paguem molt més a l’administració central del que rebem després, és a dir que tenim un dèficit fiscal negatiu insuportable, i això malgrat que la nostra renda per càpita està per sota de la mitjana estatal i molt per davall de les comunitats que les tenim per més riques que la nostra. I això ve de lluny, cosa dels governs centrals del PSOE i del PP, no han hagut massa diferències. I la mateixa desigualtat l’arroseguem encara avui. Els comptes els intuíem, però ara, en llegir el llibre de Beneyto i en mirar les gràfiques i els quadres que il•lustren abundantment el llibre i que ha tret de fonts del mateix govern central, podem constatar. Al llibre ens assegura l’autor que si no s’aconsegueixen canviar les coses, el sistema de finançament, estem abocats a limitar greument l’estat de benestar del que estàvem, més o menys, fruint. El dèficit fiscal ens està impedint tenir les nostres polítiques pròpies que estimulen l’activitat econòmica i conseqüentment l’ocupació.
En les conclusions finals del llibre, l’autor ve a dir que no hi ha més remei que acollir-nos a un altre sistema ben diferent de gestionar la nostra economia, la que ara tenen les comunitats autònomes del País Basc i Navarra, la de recaptar al nostre País els impostos, tots ells, i acordar després amb el govern central espanyol quina part ens correspon quedar-nos a la comunitat i quina altra s’ha de pagar a Madrid per aquelles competències no transferides.

El problema serà aconseguir que els polítics que governen ací a València acaben d’acceptar que el deute de l’estat amb els valencians és el que és i acorden reclamar el canvi de sistema de finançament. I si això ho feren, després tampoc seria fàcil convèncer Madrid perquè ens deixara fer a casa nostra el recapte dels impostos. Tot dependrà de la voluntat majoritària dels nostres polítics.