Ontinyent existeix

Ximo Urenya

Almenys Ontinyent existeix i apareix de tant en tant als papers i a les teles quan passen coses com la reclamació dels diners de l’Herència de les Nadals. La moció presentada al ple de l’ajuntament el passat dijous per part de la coalició Compromís ha fet que la premsa es mobilitze, envie a la nostra ciutat una bona part dels mitjans d’informació de tot l’estat, fins i tot televisions com Antena 3 ha desplaçat a la ciutat un equip de retransmissió en directe. Feia molt de temps que una notícia no havia armat tant de soroll com la presentació de la moció dels nacionalistes ontinyentins. Hui a Ontinyent no es parla d’una altra cosa gràcies al ressò mediàtic de la notícia. Ontinyent existeix quan algú sap com moure, o despertar, les consciències ciutadanes: He constatat que gent que no tenia ni idea dels 23 milions d’euros que els havien tocat en la loteria d’una herència, ara estan indignats amb els responsables d’haver deixat anar cap a València, o cap a Madrid –perquè diuen que estan els diners dipositats a Caja Madrid- una suma tan elevada de diners. És cert que els diners són de la Santa Madre Iglesia, i que ella és la ha de decidir quan i com se’ls gastarà i amb què. Però també és cert que si els diners són gestionats, administrats per qualsevol institució de l’església que no siga d’Ontinyent s’estarà incomplint l’última voluntat de la testamentària, Maria Nadal. Perquè el testament ho diu ben clar i no caben excuses de malpagador que vulguen fer creure als pacients fidels del poble que els diners estan en bones mans i que seran finalment per a les comunitats catòliques del poble. Al testament es diu textualment que “...se repartirà en la siguiente forma: (ací hi ha un llistat d’institucions beneficiades, entre elles les d’Ontinyent) (...) A Cáritas interparroquiales de Onteniente un diez por cien. Para obras parroquiales de Santa maria de Onteniente (Apostólicas, Culturales, Materiales etc...) un veinte por cien. (...) Y a la Casa de Ejercicios de Santa Ana de Onteniente un diez por cien..”. O siga, que es rode per on es rode, al final els diners han d’anar a parar a les arques parroquials de la ciutat, i no hi ha interpretació jurídica que puga interpretar un testament d’una altra manera. Hem llegit a la premsa algunes sentències que han obligat l’església a restituir quantitats heretades no tan elevades com la d’Ontinyent pel fet de no haver estat destinades exactament tal i com volia el testador.

A les discussions sobre el tema ha aparegut com era d’esperar la queixa dels qui no veuen clar que tinga que ser l’ajuntament qui intervinga en defensa que els diners de l’herència tornen a Ontinyent d’on mai havien d’haver eixit, ja que els talons bancaris van estar a les mans del senyor rector de Santa Maria abans que se li donaren a l’arquebisbe de València. I tindrien raó els que manifesten la queixa d’intromissió civil en assumptes de l’església, si la iniciativa dels parroquians –la recollida de prop de dos mil signatures reclamant la devolució dels diners a les parròquies d’Ontinyent- hagués tingut un mínim d’èxit. És per això que ara l’ajuntament, atenent al prec dels ciutadans, vol fer d’intermediari entre el poble de l’església d’Ontinyent i l’arquebisbat per intentar que es done estricte compliment a la voluntat de Maria Nadal, i els diners s’ingressen a Ontinyent a nom de les tres entitats beneficiades.

Al ple del dijous passat, dia 29 de setembre, es va donar un pas de gegant en la qüestió de l’Herència de Nadal, quan Filiberto Tortosa, en nom del Partit Popular, va acceptar per primera volta que aniria a l’arquebisbat en companyia dels altres representants del consistori per interessar-se per l’Herència. Fins ara no havien dit res semblant públicament. Efectivament, era necessària aquesta unitat d’acció dels regidors de l’ajuntament per tal d’aconseguir recuperar una herència que seria ben necessària a les tres institucions eclesiàstiques locals i per això mateix a Ontinyent en definitiva.