Ximo Urenya
Mentre retallen professors a centenars, alliberats sindicals, sanitaris i altres fastiguejants busca-raons de la cosa pública per allò de rebaixar el dèficit, per una altra banda el senyor nou president de la Generalitat, el del tarannà simpàtic per a la premsa simpàtica, contracta els seus amics, i amigues, per donar una aparença de normalitat al despatx del Palau i canviar la pudor de naftalina de Camps per la de fragàncies castellonines. I clar, se li nota de lluny que el tarannà només és això i poca cosa més, perquè les substitucions de personal diuen quines són les línies que pretén seguir el nou responsable del Consell. Només que ens fixem per exemple en qui serà el nou responsable del control de la programació de Canal 9, ja en tindrem prou. Es tracta d’un senyor que ve d’Intereconomía, el cau on es refugien tots els carques del periodisme mercenari més nacional-catòlic. Fernando Lázaro Quintela és un hàbil periodista d’una llarga carrera d’èxits de gestió, fundador de El Mundo, i persona de confiança de Lola Johnson, és a dir, una garantia de pluralisme, transparència i objectivitat informativa. Ja sabem per on poden seguir en el futur les coses informatives en la cadena de TV autonòmica amb més deute i més poc visitada de tot l’estat.
No vaig a fer un repàs als nous càrrecs masculins que Fabra està invitant a formar part de la família fabriana ocupant de la Generalitat, però m’ha preocupat d’una manera especial la dèria dels nostres presidents autonòmics populars d’envoltar-se de belleses alacantines, falleres valencianes i, ara, reines magdaleneres. Efectivament, si no ens enganyen els del Levante, el govern valencià ha contractat Maria Elena (sense H, clar) Sanchis, Regina de les festes de la Magdalena del 2003. Per a fer què? Per a assessorar el Consell, és a dir, per a donar consell al Consell. El Consell està desaconsellat. Qui l’aconsellarà?... No, no és nova la voluntat d’un president de Consell de feminitzar els seus càrrecs pròxims. Amb Maria Elena, ja és la tercera dona de Castelló que incorpora Fabra al seu gabinet, però d’aquestes dues anteriors no es diu que foren regines ni dames de cap festa. La història ve de lluny, ja Zaplana va cridar al seu costat a tres falleres valencianes perquè l’assessoraren, i possiblement per omplir la quota alacantina també van cridar per fer carrera en les esferes autonòmiques la Bellea del Foc d’Alacant del 2005, Laura Chorro, companya sentimental de Ricardo Costa. No és que estiga en contra que les dones ocupen càrrecs de responsabilitat en el Consell o on siga, no ho estic gens, però sí que és sospitós o dubtós que una Bellea del Foc o una Regina siguen, a més de ben boniques, unes dones de competències administratives o polítiques contrastades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada