Comença l'escola!

Comença l’escola!


Dídac Botella

Com ha passat l'estiu! Què ràpid s'escapa el temps quan no el penses, quan no el calcules. Sembla que era ahir quan m'acomiadava dels mestres i les mestres de l'escola i ens desitjàvem unes bones vacances... Doncs sí: els dies de platja i de descans, de viatges i de temps lliure, han passat a la història. Avui comença un nou curs perquè, malgrat que nosaltres portem ja una setmana a l'escola, el curs comença amb la tornada dels indiscutibles protagonistes d'aquesta història: els xiquets i les xiquetes. Ells i elles són el senyal, la prova irrefutable que s'han acabat les vacances i el temps d'esplai. Així ha de ser, però. Tot acaba i tot comença de nou, en un cicle que no mai s'atura. Per això, enlloc de lamentar-nos d'un final o d'una pèrdua, cal gaudir del moment i l'experiència. El problema no és que s'acabe l'estiu; allò greu és no haver-lo gaudit al màxim, no haver-lo aprofitat; no haver fet allò que realment desitjaves fer amb les persones que realment desitges i t'estimes. Ja ho diu un aforisme anònim ben contundent i veraç: "Qui tem la mort, és perquè no ha viscut". Tothom hauria de recordar aquestes paraules cada dia de bon matí.

Tot acaba i tot comença: s'acaben les vacances però comença l'escola. Quina emoció! Comença un nou curs ple d'il•lusions i d'afanys; d'experiències i de treball. I, de nou, tots els mestres del País Valencià i d’arreu del món hauríem de tenir el ferm compromís de convertir aquest curs 2011-2012 en un allau d'activitats i aprenentatge; de saber i diversió. Tanmateix, no serà un curs plàcid ni senzill, menys encara per a l’escola valenciana. Haurem de lluitar, un any més, contra les greus deficiències que pateixen les escoles pel que fa a equipaments i a la manca d'espai; caldrà defensar aferrissadament l'ensenyament en valencià que, d'una manera molt subtil i "democràtica", vol carregar-se Conselleria; haurem de fer front a les retallades de pressupost i personal educatiu; haurem d'estar atents a les dificultats econòmiques que pateixen les famílies que repercuteixen en l’alumnat...

I com ens ho farem per anar endavant? Amb il•lusió; amb llibres; amb treball a l'aula; amb activitat física; amb respecte; amb paraules; amb eixides a la natura; amb teatre; amb números i operacions; amb esforç; amb enginy; amb imaginació... I, sobretot, treballant en equip. Tots els mestres ho sabem molt bé: quan treballem en equip -i quan parle d'equip també parle dels pares i les mares- som capaços d'assolir qualsevol cosa que ens proposem. No cal dir però, que per aconseguir els nostres propòsits necessitem la complicitat d'aquells qui fan possible l'escola, la nostra raó de ser: els xiquets i les xiquetes, els nostres estimats i estimades alumnes. Necessitem la vostra col•laboració, el vostre esforç, la vostra imaginació... Sobretot però, necessitem les vostres ganes de treballar i d'aprendre cada dia una mica més. Si tots posem una mica de la nostra part, aquest curs serà, de nou, inoblidable.

Vinga doncs: endavant! Que tot està per fer i tot és possible!