Només veuen delictes allà on els volen veure

Ximo Urenya

Hi ha nombroses activitats delictives de l’extrema dreta a les terres valencianes, però ni la Delegació del Govern ni la Fiscalia mouen un dit per a aturar els autors. Hi ha hagut abusos dels aparells policials en la repressió de les manifestacions ciutadanes i tampoc han fet res les autoritats per posar-hi remei. Això sí, quan el dia 6 d’abril del 2010 els veïns del Cabanyal van intentar impedir que les màquines derruïren uns edificis d’alt valor del patrimoni arquitectònic del popular barri del marítim la Delegació del Govern va enviar la seua policia perquè posara ordre sense contemplacions i prenguera bona nota di qui eren els malfactors que intentaven protegir uns edificis que el Ministeri de Cultura havia decidit que eren intocables. Una de les atrevides, entre d’altres polítics de l’oposició, que volien impedir la il•legalitat que volia cometre l’ajuntament de Rita era la perillosa Mònica Oltra. A ella la van traure els policies arrossegant-la, coixejant i amb vàries contusions al cap. La Secció Segona de l’Audiència de València va decidir aleshores que la diputada de Compromís es mereixia una bona advertència i que per tant se l’havia de jutjar. Malgrat que el Jutjat núm. 10 de València havia declarat prescrit el judici contra Oltra, l’Audiència va voler que seguira endavant el judici. Ara, després de més d’un any i d’haver estat arxivat el cas, davant la petició de l’Ajuntament de València i del Ministeri Fiscal, s’ha tornat a obrir el procediment i l’Audiència ha decidit finalment portar Mònica Oltra davant del jutge –perquè és que ara li ho han demanat-. Els tribunals no tenen en compte que el que van fer les màquines aquell dia formava part de l’espoli del Patrimoni valencià, segons el qualificatiu del Ministeri de Cultura de Madrid; tampoc no tenen en compte que una diputada ha d’impedir, o tractar d’impedir en aquest cas, que algú atempte contra un bé públic. Els tribunals deuen pensar que Mònica Oltra ha de pagar d’alguna manera tota la seua sèrie d’actuacions crítiques en les Corts valencianes contra la política corrupta del Partit Popular.

Dimarts passat, l’alcalde en funcions de la capital, Alfonso Grau, del PP, encara va tenir la barra de dir que és molt greu que una representant del poble haja de respondre davant els jutges per faltar al respecte a la llei. Una cínica resposta del polític conservador davant l’actitud de càstig dels tribunals amb la diputada de Compromís i una venjança també per haver dit el mateix la diputada davant l’obligatòria presència de Camps davant un tribunal.

A més d’Oltra, també es jutjaran tres persones més pel mateix “greu delicte”, seure al carrer davant les màquines enviades al Cabanyal per fer dues destroces de cases més, de les 1.500 que pretenen llançar a perdre per a obrir l’avinguda Blasco Ibàñez fins al mar: Un periodista de Ràdio Malva i dos membres de Salvem el Cabanyal, elements tremendament perillosos per a la seguretat ciutadana com la mateixa “delinqüent” Mònica Oltra. Qui diu que la justícia no actua amb diligència davant els individus enemics del poble? Ací teniu un exemple de la seua equanimitat. Podem dormir tranquils.

Ací a la Vall d’Albaida hem pogut comprovar també amb quina celeritat i dedicació va actuar el cos policial depenent de la Delegada del Govern central, del PSOE, per a evitar que una colla de delinqüents desaprensius tornara a tirar pedres als clots que s’estan fent per a instal•lar les torres de l’Alta Tensió. Uns torres que van a clavar sobre la muntanya cremada per algú fa un any i que -no sabem per què- va voler facilitar a Iberdrola la faena. Tres delinqüents tan perillosos –se’ls van emportar emmanillats a la mosquitera a passar la nit a la fosca- com aquella diputada descarada que també tenia la mateixa obsessió d’aturar una desfeta de les màquines del patrimoni valencià. Adés ha estat el patrimoni històric i arquitectònic de València, ara l’ecològic i paisagístic de la Vall d’Albaida, demà...