TVO: 'no se vayan todavía, aún hay más'
Ximo Vilar, o el mini-Rupert Murdoch de la Vall
Germán Llorca. Equip AM
Sobre l'acusació de manipulació en TVO.
Són massa coses les que s'han de contar. I és que és per a no deixar de riure quan algú del Partit Popular d'Ontinyent parla de la TVO i de la manipulació. I sí, tot això també té a vore amb el senyor Ximo Vilar, que com tot el món sap fa i desfà (o al menys ho intenta) el que l'ix del nas en temes de mitjans de comunicació a la Vall des de fa dècades.
Sincerament, comparar-lo amb Rupert Murdoch és massa fins i tot per a ell. L'australià, al menys (si és que és consol de res) ha aconseguit amuntegar una immensa fortuna amb la seua manipulació grollera i descarada de la política i dels polítics (i no només de la política britànica). I ací, potser, és on s'acaba la hipotètica comparació entre aquestos dos personatges; però m'ha semblat un regal la possibilitat de posar-los en la mateixa frase i perquè de pràctiques fosques els dos en saben prou... però comencem des del principi:
Ximo Vilar és una persona que ha estat obsessionada amb monopolitzar la comunicació i els mitjans de comunicació de la Vall d'Albaida des de fa molt de temps. L'any 1996, quan qui escriu feia les pràctiques de la carrera a la Televisió Local d'Ontinyent (TVO), encara cuejava l'assumpte de com aquest personatge de sainet havia aconseguit tancar Ràdio Activa. Una emissora que, simplement, arrossegava molta audiència en perjuí de Ràdio Ontinyent, del grup Cadena SER i propietat de Vilar... bé, en realitat és propietat d'Anna Miquel... que noooooo, que no estic suggerint que siga un mantingut!
No pense acusar ningú de res en concret (que en aquest país, per menys de res li foten a un una denúncia sense trellat i això dóna molt maldecap), però l'opció de "tancar" els mitjans independents és una pràctica molt habitual, entre els poderosos de la comunicació i la política a la Vall d'Albaida (i si no s'ho creieu, pregunteu-vos quina emissora de ràdio és la que la senyora Lina Insa i la seua banda, amb la simple i passiva complaença d'altres personatges com Vilar, estan intentant tancar des de fa anys... efectivament, Fórmula Hit / Ritmo FM, que de moment són les úniques ràdios independents que hi ha i són competència de Ràdio Ontinyent... per cert, en una mostra magnànima de pluralisme, sempre que Lina Insa ha sigut alcaldessa, s'ha deixat de convocar a les rodes de premsa i enviar els partes als periodistes de Fórmula Hit / Ritmo FM; tant les institucionals com les del partit).
I tornem... poc després (any amunt, any avall) al senyor Vilar se li van creuar els cables i entenc que, per no sé quina classe de "recompensa pels serveis prestats", es va obsessionar amb la idea de "posseir" el canal de televisió local (en aquell moment era "el canal") i que li l'havien de donar. I de ben segur que la contaralla vindria de molt abans, quan hi havia un canal per a les festes (Ontele) que va arribar a tindre una certa programació regular. Però ja estem en 1996 i en aquella època la concessió de la TVO es va fer amb un govern socialista al cap del Consistori ontinyentí, amb Vicent Requena com a Alcalde. La TVO, no és per res, tenia uns equipaments tècnics molt per damunt de moltes televisions més grans de l'època i, sense entrar a valorar el més mínim la capacitat dels comunicadors i tècnics que tenien la concessió administrativa de l'Ajuntament, va ser el primer intent seriós de professionalitzar el canal.
Després, es cert que la Història donaria per a parlar molt de la professionalitat i de la progressiva degradació del servei públic de TVO (fer una tele, no és que siga car; és que és caríssim i si s'aspira a certa professionalitat, és carissíssim i tant els membres del primer bollit popular post-Requena, com els membres del posterior bollit tripartit post-Primera-Moció van preferir "no torcar-la massa", perquè sempre s'ha d'assumir un cost polític que no paga la pena). I vénen unes eleccions i guanya el PP. I torna a no passar res. I poc després hi ha una Segona-Moció. I hi ha un nou tripartit qui, per primera vegada en més de 10 anys, decideix renovar el servei públic que és TVO. I dotar-la d'uns equipaments nous i moderns, ja que els antics queien a trossos, i de fer el segon gran intent de professionalitzar el servei. Això tot impulsat al final de la legislatura per una Regidora de Comunicació, Teresa Mollà, entestada per donar-li a Ontinyent el servei de televisió professional, independent i plural i que feia anys que demanava atenció i perquè els equipaments havien d'estar preparats per al canvi tecnològic a la televisió digital (TDT). Ah; i tot, de nou, al si un govern progressista. I, clar, s'ha de dir i recordar, que després, quan ja governava el PP a Ontinyent amb la tele acabaeta d'assear, els consorcis de televisions públiques de la TDT en la Vall d'Albaida i la Costera no s'han posat mai en marxa... i xe quina casualitat!; resulta que la majoria dels ajuntaments que els haurien d'haver donat vida, és a dir, els que ho decidien, estan en mans de governs del PP.
Segur que em deixe molts detalls pel camí, però hi ha una cosa que no vull deixar de dir. El Govern que per segona vegada va renovar TVO també va dur el senyal d'InfoTV a la Vall d'Albaida. Que jo sàpia, augmentar i/o millorar l'oferta de mitjans de comunicació és símptoma de voler ser més plurals, no? I sí, i tant! Tot té un cost econòmic sobre el que es pot discutir i parlar, i fins i tot no estar d'acord, però una cosa no lleva l'altra (només un xicotet exemple comparatiu: al meu poble, Alcoi, diuen que un cert ajuntament que acaba de perdre el govern, li soltava 3.000 euros al mes a una tele per donar la informació de l'Agenda local... cosa que consistia en parar un full escrit a mà amb els esdeveniments de "l'agenda" davant la càmera una volta a la setmana... a que sí? A que tot és discutible?). InfoTV és la primera cosa que va tancar Lina Insa en arribar al poder fa ara un poc més de 4 anys.
Vaig tindre el privilegi (perquè vaig aprendre moltíssim) de treballar durant quasi un any en el Periòdic d'Ontinyent en una època en la que governava el PP. En concret, un de la senyora Lina Insa. I bàsicament sé quin és el tracte, des de dins d'un periòdic, que els donen als mitjans de comunicació que pretenen ser independents. Bàsicament: no entrava ni una xapa en publicitat institucional (ni bans, ni edictes, ni la típica salutació de festes). Bé, alguna coseta entrava, però és que no es pot deixar de publicar un ban o un edicte municipal en el periòdic de referència i més llegit de la ciutat. I entraven molt poques pessetes, bàsicament, perquè no érem dòcils amb les directrius de comunicació que emanaven de l'Ajuntament. Ara, tinc el privilegi de treballar en ARAMULTIMÈDIA, que fa informació a l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera. I des de fa any i mig sé perfectament (PERFECTAMENT) com tracta el PP als mitjans de comunicació que volen (puc dir "volem"?) mantindre una línia independent i que no són (som) afins amb els partes que ixen de la secretaria de comunicació del PP.
Un temps després vaig tindre el privilegi (perquè també vaig aprendre moltíssim) de ser el Cap de Premsa de l'Ajuntament d'Ontinyent (en concret, tres mesos i mig, mentre cobria la baixa per maternitat de la que era la responsable de comunicació en aquell moment) i sé quin era el tracte, informatiu i econòmic, que el tripartit els donava a tots els mitjans del poble. Em volen fer creure Lina Insa i la seua banda ara, que la TVO que han disfrutat durant 4 anys (nova-noveta, amb un plec de condicions tècniques i jurídiques que garanteix la divisió professional i unes retribucions econòmiques dignes per als seus treballadors) era plural? Mmm... deixeu que, al menys, m'ho deixe tovet i no m'ho crega.
I mentrimentres, no ens oblidem que hi ha un tal Ximo Vilar del que hem començat a parlar. Perquè mentrimentres, a l'hora que anava passant tot açò de cara a l'opinió pública, el senyor Vilar anava fent i desfent (o al menys intentant-ho). I tot sempre amb la invisibilitat pròpia d'eixos fardatxos que canvien de color; perquè poques voltes ix el seu nom quan es parla dels tejemanejes a propòsit de la tele local d'Ontinyent ... ...o de l'aparició i existència d'altres mitjans, aquestos en paper, creats i sufragats per l'oposició interna del socialisme ontinyentí més antic i, sense saber-ho, o sense voler-ho saber, més reaccionari, més POC CLAR i manipulador que puga haver... pregunteu-vos qui mana i qui és propietari del TBO de sainet roí que hi ha a Ontinyent... i pregunteu-vos també per coses com la desaparició de capçaleres històriques com Crònica.
Ximo, manen populars, socialistes o tripartits, sempre ha sigut molt d'anar per l'ajuntament (bé, no en persona... sempre es mimetitza en cossiol o barana d'escala perquè ningú sàpia que l'única cosa per la que s'interessa en l'ajuntament és la pela) a intentar intimidar (dic jo, per dir una cosa...) el polític en càrrec de torn. Arribava amb el seu Mercedes quiero-y-no-puedo passat de moda i sempre amb el mateix objectiu: que li donaren una tele. Com que la TVO tenia una concessió que es renovava des de meitat dels 90, Ximo es va fer amb una llicència privada; la MK amb la qual, diu ell, feia televisió (igual és que tenim un concepte diferent de què significa "fer televisió").
I mira tu per on, va ser el govern de Lina Insa, aprofinant-se'n de la possibilitat que dóna l'actual plec de condicions tècniques i jurídiques de la TVO (el que havia fet un govern progressista per a poder renovar la concessió de la televisió cada cert temps en atenció a les necessitats de millorar el servei) qui al final li la va "donar"... que nooooooo; que no li la va donar; que va ser en un concurs públic i tota la mandanga i bla, bla, bla... si és que com diu la dita castellana: quien la sigue la consigue; perquè li l'havia negada Requena. Li l'havia negada Lina Insa en un primer moment i li l'havien negada Manuel Reguart i Rafael Portero i veges a saber quanta gent més! Resultat de tot: xapem InfoTv, xapem l'MK (i en el cas de l'MK, a més, reballem a tota la gent al carrer sense miraments) i ens quedem només amb la intoxicació de la TVO de Ximo (àlies Ràdio Ontinyent). Sí senyors, QUANTA PLURALITAT i POCA MANIPULACIÓ! (>>>llegiu açò últim amb to irònic).
I sabeu què? Que en realitat no pense que siga per una qüestió de legitimitat, perquè Vilar, molt en el fons però, es dedica a açò de la premsa fa temps i té dret a presentar-se als concursos públics (i dic "es dedica"; perquè que jo sàpia, ell és electricista i l'única comunicació amb que ha pogut estar en contacte en aquesta vida és la que podria haver-se donat durant el seu pas per partit polítics com l'ORT, el PSOE o, més recentment, el PIO). Però insistisc, no és una qüestió de legitimitat, potser és més una cosa de vergonya (o de poca vergonya). Srs. del PP, no s'atrevisquen a tornar emmerdar l'opinió pública del seu poble amb el llança la pedra i amaga la mà de la suposada manipulació de l'actual Govern d'Ontinyent amb la TVO que, entre altres coses, com qui diu, no ha començat ni a governar i no duu ni els 100 dies de gràcia que antigament es concedien. I, entre altres coses, perquè qui sempre queda l'última en aquest joc i equilibris de poder és la GENT d'ONTINYENT, qui sempre l'aturen a la voreta-voreta de poder gaudir d'una bona televisió. Ja està bé de callar-se les coses. Queda escrit.
Veieu? Al final, la semblança entre Ximo i Rupert és mínima... tot i que als dos els hagen fotut al final el que més s'estimaven per no fer decentment les coses. I, per cert, com deia al principi, és que són massa coses que contar, perquè el Ximo, la del Mestre José María Ferrero**, també és una de les marxes mores més impressionants i aborronadores que s'han escrit mai... i és que no tot el que dóna un poble, per sort, ha de ser necessàriament lleig.
**com tot el món sap, el Mestre Ferrero, a més de ser d'Ontinyent, és un dels compositors de música festera més reeixits de la història. Diuen que l'any que va presentar la seua famosa marxa -o potser l'any següent-, va agradar tant, que la major part de les filaes d'Alcoi van baixar pel carrer Sant Nicolau al pas de "Ximo" i això va obligar a prendre mesures perquè no tornara a repetir-se la situació. I, per cert, si teniu ocasió, aneu el primer dia de festes a Ontinyent i sentireu com de bé ressona aquesta marxa a les parets de la Plaça de l'Ajuntament on, després de la tradicional desfilada de bandes, tots els músics la toquen per donar inici a les festes.
(Article publicat en Ara Multimèdia)
Ximo Vilar, o el mini-Rupert Murdoch de la Vall
Sobre l'acusació de manipulació en TVO.
Són massa coses les que s'han de contar. I és que és per a no deixar de riure quan algú del Partit Popular d'Ontinyent parla de la TVO i de la manipulació. I sí, tot això també té a vore amb el senyor Ximo Vilar, que com tot el món sap fa i desfà (o al menys ho intenta) el que l'ix del nas en temes de mitjans de comunicació a la Vall des de fa dècades.
Sincerament, comparar-lo amb Rupert Murdoch és massa fins i tot per a ell. L'australià, al menys (si és que és consol de res) ha aconseguit amuntegar una immensa fortuna amb la seua manipulació grollera i descarada de la política i dels polítics (i no només de la política britànica). I ací, potser, és on s'acaba la hipotètica comparació entre aquestos dos personatges; però m'ha semblat un regal la possibilitat de posar-los en la mateixa frase i perquè de pràctiques fosques els dos en saben prou... però comencem des del principi:
Ximo Vilar és una persona que ha estat obsessionada amb monopolitzar la comunicació i els mitjans de comunicació de la Vall d'Albaida des de fa molt de temps. L'any 1996, quan qui escriu feia les pràctiques de la carrera a la Televisió Local d'Ontinyent (TVO), encara cuejava l'assumpte de com aquest personatge de sainet havia aconseguit tancar Ràdio Activa. Una emissora que, simplement, arrossegava molta audiència en perjuí de Ràdio Ontinyent, del grup Cadena SER i propietat de Vilar... bé, en realitat és propietat d'Anna Miquel... que noooooo, que no estic suggerint que siga un mantingut!
No pense acusar ningú de res en concret (que en aquest país, per menys de res li foten a un una denúncia sense trellat i això dóna molt maldecap), però l'opció de "tancar" els mitjans independents és una pràctica molt habitual, entre els poderosos de la comunicació i la política a la Vall d'Albaida (i si no s'ho creieu, pregunteu-vos quina emissora de ràdio és la que la senyora Lina Insa i la seua banda, amb la simple i passiva complaença d'altres personatges com Vilar, estan intentant tancar des de fa anys... efectivament, Fórmula Hit / Ritmo FM, que de moment són les úniques ràdios independents que hi ha i són competència de Ràdio Ontinyent... per cert, en una mostra magnànima de pluralisme, sempre que Lina Insa ha sigut alcaldessa, s'ha deixat de convocar a les rodes de premsa i enviar els partes als periodistes de Fórmula Hit / Ritmo FM; tant les institucionals com les del partit).
I tornem... poc després (any amunt, any avall) al senyor Vilar se li van creuar els cables i entenc que, per no sé quina classe de "recompensa pels serveis prestats", es va obsessionar amb la idea de "posseir" el canal de televisió local (en aquell moment era "el canal") i que li l'havien de donar. I de ben segur que la contaralla vindria de molt abans, quan hi havia un canal per a les festes (Ontele) que va arribar a tindre una certa programació regular. Però ja estem en 1996 i en aquella època la concessió de la TVO es va fer amb un govern socialista al cap del Consistori ontinyentí, amb Vicent Requena com a Alcalde. La TVO, no és per res, tenia uns equipaments tècnics molt per damunt de moltes televisions més grans de l'època i, sense entrar a valorar el més mínim la capacitat dels comunicadors i tècnics que tenien la concessió administrativa de l'Ajuntament, va ser el primer intent seriós de professionalitzar el canal.
Després, es cert que la Història donaria per a parlar molt de la professionalitat i de la progressiva degradació del servei públic de TVO (fer una tele, no és que siga car; és que és caríssim i si s'aspira a certa professionalitat, és carissíssim i tant els membres del primer bollit popular post-Requena, com els membres del posterior bollit tripartit post-Primera-Moció van preferir "no torcar-la massa", perquè sempre s'ha d'assumir un cost polític que no paga la pena). I vénen unes eleccions i guanya el PP. I torna a no passar res. I poc després hi ha una Segona-Moció. I hi ha un nou tripartit qui, per primera vegada en més de 10 anys, decideix renovar el servei públic que és TVO. I dotar-la d'uns equipaments nous i moderns, ja que els antics queien a trossos, i de fer el segon gran intent de professionalitzar el servei. Això tot impulsat al final de la legislatura per una Regidora de Comunicació, Teresa Mollà, entestada per donar-li a Ontinyent el servei de televisió professional, independent i plural i que feia anys que demanava atenció i perquè els equipaments havien d'estar preparats per al canvi tecnològic a la televisió digital (TDT). Ah; i tot, de nou, al si un govern progressista. I, clar, s'ha de dir i recordar, que després, quan ja governava el PP a Ontinyent amb la tele acabaeta d'assear, els consorcis de televisions públiques de la TDT en la Vall d'Albaida i la Costera no s'han posat mai en marxa... i xe quina casualitat!; resulta que la majoria dels ajuntaments que els haurien d'haver donat vida, és a dir, els que ho decidien, estan en mans de governs del PP.
Segur que em deixe molts detalls pel camí, però hi ha una cosa que no vull deixar de dir. El Govern que per segona vegada va renovar TVO també va dur el senyal d'InfoTV a la Vall d'Albaida. Que jo sàpia, augmentar i/o millorar l'oferta de mitjans de comunicació és símptoma de voler ser més plurals, no? I sí, i tant! Tot té un cost econòmic sobre el que es pot discutir i parlar, i fins i tot no estar d'acord, però una cosa no lleva l'altra (només un xicotet exemple comparatiu: al meu poble, Alcoi, diuen que un cert ajuntament que acaba de perdre el govern, li soltava 3.000 euros al mes a una tele per donar la informació de l'Agenda local... cosa que consistia en parar un full escrit a mà amb els esdeveniments de "l'agenda" davant la càmera una volta a la setmana... a que sí? A que tot és discutible?). InfoTV és la primera cosa que va tancar Lina Insa en arribar al poder fa ara un poc més de 4 anys.
Vaig tindre el privilegi (perquè vaig aprendre moltíssim) de treballar durant quasi un any en el Periòdic d'Ontinyent en una època en la que governava el PP. En concret, un de la senyora Lina Insa. I bàsicament sé quin és el tracte, des de dins d'un periòdic, que els donen als mitjans de comunicació que pretenen ser independents. Bàsicament: no entrava ni una xapa en publicitat institucional (ni bans, ni edictes, ni la típica salutació de festes). Bé, alguna coseta entrava, però és que no es pot deixar de publicar un ban o un edicte municipal en el periòdic de referència i més llegit de la ciutat. I entraven molt poques pessetes, bàsicament, perquè no érem dòcils amb les directrius de comunicació que emanaven de l'Ajuntament. Ara, tinc el privilegi de treballar en ARAMULTIMÈDIA, que fa informació a l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera. I des de fa any i mig sé perfectament (PERFECTAMENT) com tracta el PP als mitjans de comunicació que volen (puc dir "volem"?) mantindre una línia independent i que no són (som) afins amb els partes que ixen de la secretaria de comunicació del PP.
Un temps després vaig tindre el privilegi (perquè també vaig aprendre moltíssim) de ser el Cap de Premsa de l'Ajuntament d'Ontinyent (en concret, tres mesos i mig, mentre cobria la baixa per maternitat de la que era la responsable de comunicació en aquell moment) i sé quin era el tracte, informatiu i econòmic, que el tripartit els donava a tots els mitjans del poble. Em volen fer creure Lina Insa i la seua banda ara, que la TVO que han disfrutat durant 4 anys (nova-noveta, amb un plec de condicions tècniques i jurídiques que garanteix la divisió professional i unes retribucions econòmiques dignes per als seus treballadors) era plural? Mmm... deixeu que, al menys, m'ho deixe tovet i no m'ho crega.
I mentrimentres, no ens oblidem que hi ha un tal Ximo Vilar del que hem començat a parlar. Perquè mentrimentres, a l'hora que anava passant tot açò de cara a l'opinió pública, el senyor Vilar anava fent i desfent (o al menys intentant-ho). I tot sempre amb la invisibilitat pròpia d'eixos fardatxos que canvien de color; perquè poques voltes ix el seu nom quan es parla dels tejemanejes a propòsit de la tele local d'Ontinyent ... ...o de l'aparició i existència d'altres mitjans, aquestos en paper, creats i sufragats per l'oposició interna del socialisme ontinyentí més antic i, sense saber-ho, o sense voler-ho saber, més reaccionari, més POC CLAR i manipulador que puga haver... pregunteu-vos qui mana i qui és propietari del TBO de sainet roí que hi ha a Ontinyent... i pregunteu-vos també per coses com la desaparició de capçaleres històriques com Crònica.
Ximo, manen populars, socialistes o tripartits, sempre ha sigut molt d'anar per l'ajuntament (bé, no en persona... sempre es mimetitza en cossiol o barana d'escala perquè ningú sàpia que l'única cosa per la que s'interessa en l'ajuntament és la pela) a intentar intimidar (dic jo, per dir una cosa...) el polític en càrrec de torn. Arribava amb el seu Mercedes quiero-y-no-puedo passat de moda i sempre amb el mateix objectiu: que li donaren una tele. Com que la TVO tenia una concessió que es renovava des de meitat dels 90, Ximo es va fer amb una llicència privada; la MK amb la qual, diu ell, feia televisió (igual és que tenim un concepte diferent de què significa "fer televisió").
I mira tu per on, va ser el govern de Lina Insa, aprofinant-se'n de la possibilitat que dóna l'actual plec de condicions tècniques i jurídiques de la TVO (el que havia fet un govern progressista per a poder renovar la concessió de la televisió cada cert temps en atenció a les necessitats de millorar el servei) qui al final li la va "donar"... que nooooooo; que no li la va donar; que va ser en un concurs públic i tota la mandanga i bla, bla, bla... si és que com diu la dita castellana: quien la sigue la consigue; perquè li l'havia negada Requena. Li l'havia negada Lina Insa en un primer moment i li l'havien negada Manuel Reguart i Rafael Portero i veges a saber quanta gent més! Resultat de tot: xapem InfoTv, xapem l'MK (i en el cas de l'MK, a més, reballem a tota la gent al carrer sense miraments) i ens quedem només amb la intoxicació de la TVO de Ximo (àlies Ràdio Ontinyent). Sí senyors, QUANTA PLURALITAT i POCA MANIPULACIÓ! (>>>llegiu açò últim amb to irònic).
I sabeu què? Que en realitat no pense que siga per una qüestió de legitimitat, perquè Vilar, molt en el fons però, es dedica a açò de la premsa fa temps i té dret a presentar-se als concursos públics (i dic "es dedica"; perquè que jo sàpia, ell és electricista i l'única comunicació amb que ha pogut estar en contacte en aquesta vida és la que podria haver-se donat durant el seu pas per partit polítics com l'ORT, el PSOE o, més recentment, el PIO). Però insistisc, no és una qüestió de legitimitat, potser és més una cosa de vergonya (o de poca vergonya). Srs. del PP, no s'atrevisquen a tornar emmerdar l'opinió pública del seu poble amb el llança la pedra i amaga la mà de la suposada manipulació de l'actual Govern d'Ontinyent amb la TVO que, entre altres coses, com qui diu, no ha començat ni a governar i no duu ni els 100 dies de gràcia que antigament es concedien. I, entre altres coses, perquè qui sempre queda l'última en aquest joc i equilibris de poder és la GENT d'ONTINYENT, qui sempre l'aturen a la voreta-voreta de poder gaudir d'una bona televisió. Ja està bé de callar-se les coses. Queda escrit.
Veieu? Al final, la semblança entre Ximo i Rupert és mínima... tot i que als dos els hagen fotut al final el que més s'estimaven per no fer decentment les coses. I, per cert, com deia al principi, és que són massa coses que contar, perquè el Ximo, la del Mestre José María Ferrero**, també és una de les marxes mores més impressionants i aborronadores que s'han escrit mai... i és que no tot el que dóna un poble, per sort, ha de ser necessàriament lleig.
**com tot el món sap, el Mestre Ferrero, a més de ser d'Ontinyent, és un dels compositors de música festera més reeixits de la història. Diuen que l'any que va presentar la seua famosa marxa -o potser l'any següent-, va agradar tant, que la major part de les filaes d'Alcoi van baixar pel carrer Sant Nicolau al pas de "Ximo" i això va obligar a prendre mesures perquè no tornara a repetir-se la situació. I, per cert, si teniu ocasió, aneu el primer dia de festes a Ontinyent i sentireu com de bé ressona aquesta marxa a les parets de la Plaça de l'Ajuntament on, després de la tradicional desfilada de bandes, tots els músics la toquen per donar inici a les festes.
(Article publicat en Ara Multimèdia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada