Bernat i Abdalà i la seua requitalla (i tots envoltats per totes bandes)

Bernat i Abdalà –i la seua requitalla (i tots rodejats per totes bandes)

Sentinella moro 1.- Qués veu, qués veu...?
Sentinella moro 2.- Uuui...! Molt de bulto, molt de bulto...
S.m. 1.- I tu com saps que són molt brutos...?
S.m. 2.- Que són molta gent, tronxicol...! Ai, i si són els de la ‘horda roja’ de l’any passat, que cridaven Aspânia-spânia...? Però aquells ens van ajudar a conquerir el castell...! Te’n recordes que vam entrar tots en tromba?
S.m. 1.- Sí, sí... i a mi per poc m’agarra una trombosi! Amb els trombons de plàstic aquells que anaven bufant!
Capoguaita.- Shhtt!, ieh! Prou de xarrusquejar!, qu’està al caure l’oficial de la guàrdia i encara ens fotrà!
Oficial de guàrdia moro.- Astaghfirul•lah! Què és tot eixe rebombori ensordit que s’ou ahí enfront...?
Cg.- Ah, uh! Se-sembla que són molta gent... però non-sapo si amics o enemics. És molt de nit... A lo millor... a la matinà...
O.de g. m.- Sioomee...! A la matinà, que dius tu, igual se’ns han pujat a les barbes... i al castell i tot!
Cg.- No-no ssé... De moment, sembla que estan acampant, pel que s’ou; i pel que se sent i s’olora... també sembla que estan fumant alguna cosa forta...
O.de g. m.- Això sí que és de veres! Me n’entre dins, que estic marejant-me! Vaig jo a fumar el meu narguil...

(una miqueta més lluny, allà en l’altet de Sent Miquel):
Avançat cristià.- Aaah! Allí’stà, la blanca vila d’Untinyân... I com de negra es veu ara!
Rastrejador cristià.- Buf, buuf...! Estan acampats davant del castell... i solten una pudor a herba cremà o cosa pareguda, que tomba! No sé què faran ahí. Serà per la calor...
A.c.- Calor forastera! Eixos estan fent-se unes favetes-en-albasana, qu’els agrà molt! I després, igual són ells qui primer ens han aulorat a moatros... i se’ns tiraran en tromba...!
R.c.- Tiraran la trompa...?
A.c.- Per m’auela la Sompa! Com a rastrejaor tens vista, però estàs prou sord! I tampoc aulores molt bé!
R.c.- I tu, què...? No saps ni parlar bé! I vols fer-te Ambaixador...? Mentre tinguem el Bernat...

(un poquet més tard):
Avançat cristià.- A la órdene del sinyor Capità!
Capità Cristià.- A vore si t’oblides que havies sigut guàrdia civil, uei! I vés a lo gra...!
A.c.- Al què...? Si acabe de vindre de l’altet aquell... i vinc fet un sentllaze!, que he caigut en un argilagar...!
C.C.- Que no m’anredres...! Què heu vist de la morisma?
A.c.- Poca cosa, i fosca; ara, això sí: hem sentit unes auloraes qu’asofoquen...! Jo crec qu’estan fent alguna cerimònia o algun ancanteri... Em pense que serà millor que a l’alba...
C.C.- A l’alba... ens posem a cantar albaes, no? Vés i crida l’oficial de maniobra i que vagen formant lo batalló!
A.c.- A la órdene del sinyor Capità! Senyor-sí-senyor!
C.C.- Vés-te’n a mateta cagà...! I a vore si t’oblides que vas ser marine, uei!

(arriba l’alba allà al més alt del castell, i...):
Capità Moro.- Quèe bée he dormit...! Aaah-eeuuu! Quina olor tan estranya... Sembla que algú m’estiga cuinant faveta-en-celiandre-i-za’faran...! Eeei! Què hi ha per ahí fora?
Oficial de guàrdia moro.- Per les barbes del nebot del Profeta! Astagfirul•lah! No ho entenc! Ahí davall està ple de gent acampada... però ara que ens alcem de dormir, sembla que ahí s’han posat a clapar...!
C.M.- Tu tranquil, que deu ser el públic, que ve a esperar les Ambaixades, després de passar la Nit del Riu...
O.de g.- Sí! Riu-riu... però no havien vingut mai tan prompte, ni tants! No’staran preparant un atac per sospressa?
C.M.- Tu no tingues pressa, que tot s’aclarirà! Busca’m l’ambaixador Abdalà al-Furadat, i que vaja preparant-se eixes parrafaes ostentórees que ell sap fer. Pel bigot del Gran Turc de l’OTAN, que els despatxarem a crits!
O.de g.- Eeei! Aaleertaa toots! Acabeu-vos el te amb timonet i preneu armament –de l’altre, solteu l’herbero!– i munició, i sobretot... porteu l’Abdalà ben aclarit! Que s’empina’l barralet de café-licor, que diu que’l desperta... però s’adorm!

(en el campament cristià, improvisat a corre-cuita):
Capità Cristià- Per tots los candaus i los trabucs! Què fem acampats ací tan lluny de lo castell?
Avançat cristià.- A les ordres del senyó Capità! És que hi ha uns altres estacionats davant del castell, i jo vaig a dirigir el trànsit i, de passada, multaré tots els qui estiguen mal aparcats...
C.C.- Quin tostó...! Això que ho controle l’oficial de maniobra. I a vore si t’oblides que has sigut monisipal...!
Oficial de maniobra.- Capità, capità! Eixa gent que hi ha ahí... diuen que no són moros ni cristians, ni públic...
C.C.- Ni civils, ni militars? I si no són públics, que són?, privats...?
O.de m.- Tampoc. Diuen que estan indignats... i un muntó de coses més!
C.C.- Maedéu Sinyor...! Lo que faltava pa l’euro! Tu, vés a per lo ambaixador Bernat Asgarrassàries!
A.c.- A la órden...! I si és precís, el portaré detingut i emmanillat!
C.C.- Per los claus del...! Arreaa! I a vore si t’oblides que has sigut poli...!

(des del l’altet de Sent Miquel i des del castell, Bernat i Abdalà observen la situació, i es parlen cridant):
Bernat.- Ah, la mare que va! Estem massa lluny. Banderer, passa’m el llargavistes eixe famós que dius que tens...
Abanderat Cristià.- Nyas, nyas! Ui, que em cau la bandera...!
Abdalà.- Ahí’n mig veig mogolló de personal... i encà n’ixen més de les tendes! I els crestians esteu molt pacallà!
Abanderat Moro.- I per allà veig com si foren un moro i un cristià –amb els acompanyants– declamant...

(allà més amunt de la font, per la Pujà de la Bola, es veu –i se sent mig-mig– una escena un poc estranya):
Ben l’Ham-Baixà.- “Crussando campos y barrancos / por allà per Al-Museros / caminan dies indios blancos / y un cabo de ‘consumeros’...
(Bernat.- Això de los camps i los barrancs... em sona. I los amiguets que porten...; eixa banda...)
(Abdalà.- Uuiii! Si això del Camps ja’stà passat... però ara vindran els barrancs i els tribunaalss...!)
Ibn l’Ham-Pujà.- ...y aaplegandoo a l’alqueria, / paraando el burro que montavaaa, / le disse el cabo a una tia / quen sus brassos suplicaava...:
B.l’H-B.- ...Toorcate loos mocos, prenda, / o te solte un mastegoote...!, / que pera tí tengoo heecho / ...uun hermoso ‘chafarote’!...
I.l’H-P.- ...Baarraques tengo en Museroos / y uun caampo de tomaterees, / cuaatro gossos perdigueeroos / y catorsee porqueteereess!...
B.l’H-B.- ...Y serca dee les estaaques teengo / uun corral quees astupeendoo / ...quee seerà uun coorral de vaquees / cuaando tu tancuentres dentroo!...
I.l’H-P.- ...Tuu aallí seeràs laa reinaaa!, / laa reeina tuu aallí seràs!, / tuu portaràs laa buurra... / yy io toompliré eel cabàass!”.

Bernat.- Pe-però això qu’ées...? És un sainet? O un concurs de xascarrillos...?
Abdalà.- No serà el Contrabando eixe que feu voatros...?
B.- Quee noo! Això deu ser una enserrona d’eixes que feu els moros...!
A.- Pos jo crec que és cosa de crestians...! Que heu recuperat la comparsa dels Xurros aquella...
Abanderat Cristià.- Bernat, Bernat! Que m’han dit que estan assajant una nova ambaixada...!
Abanderat Moro.- Abdalàa! Diuen que és per a substituir-vos i tallar la ‘línia en valencià’ que feu...
Bernat i Abdalà.- Que-quèee...!
A.C.- Que sembla que volen posar dos ambaixadors que vagen adaptant-se al castellà, pa que ho entenguen tots! I que seran dos ambaixadors ‘d’ofici’...
A.M.- I crec que diuen que és per a celebrar el gloriós 151 aniversario de las Embajadas-como-Dios-manda...! I que les vostres ambaixades fan més mal que bé, i a més: en valencià! Que això sobra...
Bernat.- Una nova ambaixada...? Ambaixadors ‘d’ofici’...? D’ofici de difunts!
Abdalà.- Per a substituir el valencià...? I per què no ho fan en anglés...? Pa que ho entenguen tots!
B.- I a més, ací, històricament, no entrava el castellà! Que això era allà a ponent... I els idiomes que servien ací a l’Edat Mitjana eren el llatí, l’àrab (i també l’amàzic, o ‘berber’), i el català... i l’occità i l’aragonés (ja quasi desapareguts)...
A.- Clar! Tant que m’ha costat a mi d’aprendre el català d’ací! I a més: som els únics que fem les Ambaixades en valencià! I des de les pàgines –ja virtuals– d’una publicació de les que han anat carregant-se –com altres tants mitjans de comunicació– que feien ús del valencià! Que no és un idioma oficial i ‘de especial protección y promoción’...?
B.- Això, això! Vés dient-ho en castellà... Anem acostumant-nos... Ai de nosaltres!
A.- Vergonya cavallers! –i senyores i xics i xiques–. Si el rei Jaume i Al-Azraq alçaren el cap...

Una veu dels acampats.- Maria! Maariiaaa...!
Maria, la fervent dona del Capità Cristià.- Ah! Almenys hi ha algú entre eixa massa de descreguts i infidels que invoca el nom de la Mare de Déu, de la Nostra Santíssima Senyora de la Immaculada Concepció!
Capità Cristià.- No’m digues! Que no serà que lo desconegut eixe està cridant-te a tu...?
M.l.d.del C.C.- Ah-no! Això sí que no! Tu què t’has cregut? Que no veus amb quina devoció crida el nom de la...
U.v.d.a.- Maariia! Maariiiaaa...!
C.C.- Recontrafotre! Si eixe és... Ascolta, Conxeta: lo desconegut eixe no invoca la Maedéu...! Que pregona lo herbam que ‘col•loca’ i, clar: amb tants parats, aturats, desempleats o descol•locats que hi ha entre eixa gent ‘indignada’... pos sempre hi ha lo qui s’aprofita per vendre’ls lo herbam pa fer fumates... Eixe és un ‘camell’...!
M.l.d.del C.C.- Un gamell...? No veig cap gamell d’eixos! I eixos indignats que dius... Uns indignes és lo que són!
U.v.d.a.- Maariia! Maariiiaaa...!
Farinah, la favorita vicioseta del Capità Moro.- Sents, gatorret...? Un venedor ambulant! I diu que ve d’Al-Meria... Portarà canyamel, henna per als cabells, albergínies, espècies, yassmina... Fes-lo pujar al castell...
Capità Moro.- Ni de broma! Eixe porta fulletes seques i adobades d’asxhís, i ja saps que tu no pots... per Al•lah!
F.l.f.del C.M.- Què...? No puc ni esternudar? És que eres moro-moro amb avarícia! Tu bé que fumes el narguil...!
C.M.- Calla i fila! Que tenim un xafarís ahí’n mig, tot ple de gent que no sé què vol... I els cristians, allàaaa...!
F.l.f.del C.M.- I encara ve més gent, per ahí pel Porxet. I pel Regall, uns amb cartells ‘contra l’alta tensió!’...
C.M.- Noomés faltava això! Estan aliant-se tots contra mi, que tinc la tensió alta...! I colesterol i triglicèrids i...

(mentrestant, en el campament, han anat ajuntant-se grups d’‘indignats’, 15-emes, ‘democràcia real, ja!’, ‘volem TV-3’, ‘canal n9u manipula’ –i l’altra TV ‘manipulina(va)’ i alguns infiltrats... I van apareixent cartells i pancartes que diuen: ‘SALVEU ELS BANCS, ROBEU ELS POBRES’, ‘NO SOM ANTISISTEMA: SOM CANVIASISTEMES’, ‘NO SE N’ANIREM!’, ‘PER UNA EDUCACIÓ QUE ENSENYE A PENSAR’, ‘DEFENSEM LA NOSTRA TERRA: SALVEM LES NOSTRES SERRES I PAISATGES!’, ‘SOM PERSONES, NO MERCADERIA!’, ‘JA N’HI HA PROU DE CORRUPCIÓ I D’ESPECULACIÓ!’, ‘FORA ELS MERCATS GLOBALITZADORS DE MISÈRIA PER A MOLTS I RIQUESA PER A POCS!”, I MÉS I MÉS...)

Avançat cristià.- A la órdene del sinyó Capità! Vaig a fer una aproximació i espiarem què pretenen...
Capità Cristià.- Fes lo refotut favor de no anredrar més! I digues a l’oficial de maniobra que diga a lo batalló que no tiren lo primer tro fins que jo ho mane... I a vore si t’oblides que has sigut de lo CESID...!
Oficial de guàrdia moro.- Astagfirul•lah! Ahí diuen que “si no ens deixeu somniar, no us deixarem dormir!”.
Capità Moro.- Tassament, justet el que ens faltava! Amb la melopera i la son que arrossegue jo...!
Abanderat Cristià.- Que diuen que “no ens representeu!”...
Capità Cristià.- Clar. Es veu que no són ni de los nostres ni de los dels altres... Pos seran de los seus! O ho diran per los que ocupen –i ocupaven– lo ‘Festers’ i lo Ajuntament! Shhtt...! Que no tiren ni lo primer tro!
Abanderat Moro.- Estan cridant que “la crisi que la paguen els especuladors, i no els arruïnats!”...
Capità Moro.- Arruïnat estic jo!, després de dir que ‘açò ho paga el capità!’... I després vindran les hipoteques i tot l’any anar de cul...! Em dóna ganes de davallar amb eixa gent i cridar “que ho apanyen els que... que...”.

Un xic alt i prim.- Democràcia festera real, ja! Que el poble també paga les Festes...!
Una xica massissa i cridanera.- Prou de lluir l’aixovar! Les que no tenim diners també volem compartir la marxa! Eixiu del ghetto...! Voleu guerra? Pos nosaltres volem festes més populars!
Un home major però ‘jove’.- Ja n’hi ha prou de presumir de morocristians i d’Ontinyent-capital-mundial-de-la Fiesta...! Sobren viatgets en crisi, i falta mirar el propi poble!
Una ‘jove madura’.- Primer Ontinyent!, després els turistes! Comencem per ací, i ja vindran si veuen bon rotllo! Vindran... si s’aclareixen amb la senyalització de les carreteres cap a Ontinyent, des de la costa i des de l’interior!
Un xicon cepat.- La imaginació al poder en la Festa! O pel contrari... la imaginació contra el poder!
Una xica llarga i prima.- Voleu comprensió? Doncs, nosaltres volem tolerància compartida amb les comparses!
Un iaio ple de marxa.- Ara ix molta gent a festes... però hi ha poca gent festera!
Una dona del poble.- Només voleu participació ‘mirona’...? Nosaltres volem participació cívica i festa conjunta!
Uns i unes i molts i moltes (encara).- I volem més respecte per la nostra llengua i cultura, i més ús del valencià!

Bernat.- Has vist...? I has oït i has sentit?
Abdalà.- Fan molt bé les Ambaixades! Però açò és molt complicat... Què podríem aportar nosaltres? Com dir-ho?
B.- Passem del cavall i del castell. Cridem alt i que tothom ens senta! Tu... al Campanar! Jo... al balcó de Cal Comte!
A.- Com es nota que has passat pels Llauradors! Quins crestians...! I ara vols fer política d’anjuntament...?

(Bernat està en el balcó-alcaldia i Abdalà en Al-Camp...anar. El públic-moviment-actiu i els exèrcits passius estan expectants):
Bernat.- Ah, de la vila reial...! / Ai, ciutat d’Ontinyent vella / que havia de ser més bella / i fer les coses com cal!
Abdalà.- Quan la ciutat siga poble / en l’ànima i el costum, / les festes es faran rogle / i no caldrà posar betum... / per fer-se passar per moros / ni per ser cristians antics / –tots junts: agnòstics o místics... / ni per copes ni per oros / ni espaseta o bastonet– / que estimen al Morenet / per l’arrel que encara els lliga / –no poses cara de figa, / Bernat, tu saps que respecte / les creences, si elles tenen / per tota la gent... afecte.
B.- Abdalà! No m’ho pensava / de tu! Reetruc!, quina parrafà... / Eixa no me l’esperava! / Tens més raó que un cristià / i un moro i un jueu junts! / Perquè, si no som difunts, / ben viu el poble estarà: / la ciutat retornarà / a ser l’Ontinyent obert / –tancat a la intolerància! / Mirant-ho ací ho veig ben cert / si arraconem la ignorància, / la mala bava i l’orgull / i refem el vi en el trull / per a beure bon trellat / i desfer l’absolutisme / que a Ontinyent ha desarmat / i l’ha apropat a l’abisme! / Que volem bons governants / i no ‘autoritat’ i punt! / Treballant agermanats / la Festa es farà conjunt / i diversitat alhora. / Jo no em ric si un altre plora! / Diuen que hi ha crisi –i tant! / i la riquesa va avall... / La imaginació cal dur-la / en alt, i anirem anant, / i amb idees... a cavall! / Ontinyent, tira endavant!, / fes recuperar la Vall / i comparteix dignitat...!
A.- Recoi! Pos tu, que ens has fet / el Sermó de la Conquesta! / I veig dos fets: Poble i Festa...
B.- I els dos s’han d’agermanar! / Mira des del Campanar: / que el poble antic va enfonsant-se / i pel llevant desbordant-se! / I cadascú va pel d’ell... / Hem d’armar bon cartapell...!
A.- Des d’ací veig com la gent / demana comptes en ferm. / Festa per tot Ontinyent! / L’oblit no ha de ser etern...
B.- Respecte mutu ens devem / músics, ‘mirons’ i festers! / Senyores i cavallers: / crec que ens organitzarem / si hi ha tolerància i temps... / que açò no s’arregla amb ‘vés!’. / Si quan els temps foren durs, / la Festa no se’ns pansia / era perquè tots amb uns / i un amb tots ho compartia! / Qui tenia mil pessetes / gastadores, deia: “estes / me les gastaré amb la colla!”. / Qui ara tinga dos-cents euros / pot fer-los fer festa, usant-los / i amb bon trellat compartint-los / I pot ser, al cap del temps, / rebrà amics ben compromesos. / Que el temps no és res si no el vius!
A.- I com amb la Festa, el Poble: / donar i no demanar / és un començament noble... / i escoltar, i no manar! / I amb consens i amb prou idees / pot començar-se a avançar: / la imaginació és debaes... / –no vol dir no reclamar / allò que és nostre i urgent!– / Hi ha emprenedora gent / i entitats i associacions / que sempre alcen Ontinyent / si hi ha participació / ciutadana... i bon govern!
Candau i Trabuc