No ens hem de quedar-nos callats davant la nova, o no tan nova, estratègia contra la nostra llengua i cultura que ha encetat el partit que s’ha imposat a les comunitats on, a pesar d’ells, encara la parlem, llegim i escrivim. Sense anar massa lluny, hem vist quina ha estat la primera de les decisions que han pres personatges de blau després de prendre possessió dels seus nous càrrecs: El president de les Balears ha anunciat que va a carregar-se el sistema actual d’ensenyament en català a la seua comunitat, seguirà el mateix sistema del trilingüisme que ha anunciat per als alumnes valencians el Consell presidit per Camps, el mateix president de les Balears acaba de suprimir la subvenció que s’havia donat fins ara a la Universitat d’Estiu de Prada, una altra presidenta del PP, Luisa Fernanda Rudi, va anunciar ahir en la presa de possessió que modificaria la llei de llengües i que en derogaria els articles que protegeixen o promouen l’ús del català i l’aragonès, l’alcaldessa del mateix partit que ha entrat per primera volta a governar Elx no tenia una altra prioritat que substituir les plaques en valencià d’alguns carrers significatius de la ciutat, els parlamentaris populars de les Corts han dit que no a acceptar el candidat a formar part del Consell Valencià de Cultura a l’últim dels intel•lectuals valencians més conspicus i més reconeguts pel món de la cultura d’ací i d’arreu del planeta, Joan Francesc Mira... Per a què seguir?
Diuen que és la del PP pot ser una seua estratègia de distracció per a entretenir els queferosos que no parem des de fa anys de denunciar la corrupció generalitzada que ha emmerdat i emmerda no només els vestits regalats al President de la Generalitat, i simultàniament del PP valencià, sinó també els dirigents més destacats des del nord del País amb les despeses desorbitades amb aeroports i altres infraestructures inútils fins al sud amb tota la pudor del fem alacantí centrifugat que ha tacat la poca impol•luta dignitat que s’hi podia trobar per allà baix.
Davant la creixent agressió contra la nostra llengua i cultura a tot arreu dels nostres països no ens queda una altra possibilitat que fer el que el nostre poble ha fet sempre, resistir. Fins ara la resistència ens ha permés continuar sent valencians i sentir-nos forts mentre ens sabem units a la resta dels altres territoris que mantenen una mateixa lluita contra els que voldrien haver-nos fet desaparéixer fa temps. Per això enguany hem de tornar a respondre a totes aquelles iniciatives que com la d’Eugeni Reig pretenen mostrar al món que encara som un poble viu i actiu.
El 14 de juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que dirigeix Eugeni Reig, una carta de convit adreçada a tothom, amb la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés (que nasqué a Burjassot el 4 de setembre de 1922). La proposta suggeria fer una festa els primers divendres o dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos –des de fa ja més de dos-cents anys– cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).
Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. El resultat l’any passat va ser prou engrescador, ja que la primera Festa Estellés va celebrar-se al llarg del mes de setembre proppassat, i també en octubre i novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva. Hi van col•laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel. També van donar-li suport i van col•laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com també músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.
A la Vall d’Albaida hem de tornar a respondre a la Crida i celebrar de nou, i amb més gent que l’any passat amb els mitjans que tinguem, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes. Una festa per manifestar que encara volem assumir la veu d’un poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada