S’ha d’escoltar el votant

per Ximo Urenya

Després de l’eufòria de militants i votants de Compromís en conéixer els tres regidors aconseguits a Ontinyent (dos després de la incomprensible rebaixa de la Junta Electoral), després de pair el cava que celebrava els èxits de les Corts, València o Agullent, van arribar les converses amb els altres partits, les promeses temptadores, els embolics i els paranys mediàtics i els equívocs escampats interessadament. És cert que hi ha un cansament històric després de tants anys d’anar fent el llit al PSOE, durant tota la democràcia. És cert que el PNPV, UPV, Bloc s’ha desgastat massa participant en governs d’esquerra on la ineficàcia ha estat la norma i els objectius assolits l’excepció. Tot això i més és cert.

Però també és cert que l’experiència de quatre anys de majoria absoluta del PP ha estat el revulsiu que ha fet que l’esquerra haja donat una lliçó als conservadors castigant Lina Insa i tot el PP, no només l’alcaldessa. El memorial de greuges és molt llarg: la prepotència del PP, el seu despotisme, la manipulació descarada dels mitjans de comunicació, la ineficàcia demostrada durant els quatre anys en no aconseguir cap de les inversions promeses, les mentides reiterades en el cas de les casetes i en altres casos, l’eliminació del requisit lingüístic, el desmantellament del Consell de la Joventut, l’oblit de tota activitat cultural a la que estàvem acostumats, el menyspreu a la participació ciutadana, l’ofec dels mitjans de comunicació no afins, la restricció de les subvencions a les associacions veïnals per fer-les callar, la suspensió de les publicacions municipals, el tancament de tota col·laboració amb les iniciatives musicals joves, el boicot a tota proposta sindical encaminada a la recerca d’iniciatives per a la creació d’ocupació... La llista podria ser molt més llarga, d’acord. Allarguem-la si voleu.

El cas és que la majoria dels electors d’Ontinyent han dit clarament que prefereixen un govern sense tantes promeses com fan els conservadors i amb una miqueta més respecte pels ciutadans. Ja no val allò que el PP té més possibilitats d’aconseguir portar més inversions de la Generalitat i de la Diputació perquè són del mateix color polític. Ha quedat demostrat durant la passada legislatura que això no és així. Les poques inversions que han arribat de la Generalitat ja estaven gestionades pràcticament totes de d’abans d’entrar el PP, i les que han vingut de Madrid també. Això sí, totes se les ha apuntat el PP al seu “haber”.

S’ha d’escoltar els electors, tots els electors. I és evident que la gran majoria estan pel càstig a un PP que s’ha burlat descaradament dels ciutadans, dels que els van votar i, més encara, dels que no ho van fer. No és suficient argumentar que en altres llocs ha estat el PSOE o EU qui ha donat suport al PP. En cada poble tenen el seu problema. A Ontinyent, el problema ha estat un PP que ha dividit els ciutadans en bons i dolents. Pitjor no ho poden fer els progressistes, si estan disposats a explicar als ciutadans quina és la realitat econòmica que tenim a Ontinyent i quina pot ser en realitat la política que beneficie el poble.