Un poble dividit

En menys de dos mesos, el president Francisco Camps ha vingut dues vegades a Ontinyent. En les dues, ha vingut d’amagat, com si s’avergonyira o tinguera por, com si fóra un vulgar delinqüent. En les dues, una part de la societat ontinyentina l’ha rebut d’ungles.

Ontinyent no es caracteritza per ser un poble capdavanter en la consciència crítica. Més aviat al contrari. Com és possible que un poble tan laboriós i callat com tradicionalment és Ontinyent, ara es rebota amb aquesta contundència?

L’alcaldessa Lina Insa té bona part de responsabilitat en aquesta actitud del poble, que s’ha encabronat. Sí, perquè ha dividit la societat ontinyentina com mai ningú no s’havia atrevit. El poble està a favor o en contra d’Insa, sense terme mitjà. Com en els temps de l’alcaldia franquista de Luis Mompó. Aleshores, era amb ell o contra ell. Ara, és amb ella o contra ella.

Durant quatre anys Insa s’ha guanyat a pols el que les coses siguen com són. S’ha deixat portar pel fanatisme intransigent. No hi ha ni rastre de la primera autoritat municipal que hauria de mesurar, equilibrar, tindre trellat i procurar sumar voluntats perquè el poble isca guanyant i, sobretot, perquè hi ha haja una convivència sana i pacífica.

Durant quatre anys Insa ha sembrat el poble de cadàvers. O amb mi o contra mi, aquest és el seu eslògan permanent. Així, com que l’Associació de Veïns de Sant Rafael està amb ella, al barri s’han fet un bon grapat d’obres, entre les quals, la urbanització del camí de les Boles, que porta, coincidència o no, a ca Lina. La resta d’Ontinyent ha tingut que conformar-se amb la pedrea. Açò pel que fa a la ciutadania.

Perquè si parlem d’entitats, el panorama és encara més descoratjador. S’ha barallat amb la gent del seu propi partit, el PP; s’ha enfrontat amb els joves, ha dinamitat les activitats que aquests tenien, com el Merut’s i el Festivern; s’ha enfrontat amb els mitjans de comunicació que no li segueixen la corda; ha segrestat la televisió municipal, ha deixat els col·lectius veïnals crítics amb la seua gestió sense subvenció; s’ha barallat amb els clubs esportius, s’ha enfrontat als empresaris. No sobra recordar ara i ací, que la primera condició que posa ATEVAL, en el seu escrit als partits polítics que concorren a les eleccions, és recuperar la normalitat i superar la crispació social que s’ha instal·lat al poble. Però els veïns no hem posat la crispació. La crispació l’ha posada Lina Insa, l’alcaldessa, amb la complicitat dels mitjans de comunicació que cada dia fan de caixa de ressonància.

Cal fer esment al paper que han jugat —i juguen— dos mitjans de comunicació com Ràdio Ontinyent i el periòdic Loclar, i els seus respectius directors, Ximo Vilar i José Luis Torró. Altrament progressistes, ara beuen de la mamella popular convertida en tresor. Han decidit dinamitar el codi deontològic de la seua professió, i així, amb mitges veritats, la mentida elevada a veritat, l’anècdota a notícia i la notícia, si no interessa, ignorar-la, han contribuït a fer que Ontinyent s’instal·le en la mentida. Han segrestat la democràcia.

D’ací a pocs dies els ontinyentins i les ontinyentines anirem a votar. Com Ontinyent es troba dividit, caldrà comprovar qui en són més, si els partidaris o els detractors d’Insa. En qualsevol cas, si el PP és el partit polític més votat, Lina Insa deu repetir com a alcaldessa. Fins i tot, si no té la majoria absoluta. Perquè el poble necessita regenerar-se amb harmonia i trellat. I, això, arribats en aquest punt, és irrebatible i l’única persona que pot arreglar-ho és qui ho ha malbaratat tot. I per a fer això, ha de ser conscient que no pot seguir per aquesta senda que porta al barranc col·lectiu.

Manifest del grup “Hessel-Indigneu-vos”