No em quedaré a casa el 22M

per Pau Urenya

Ja sé que el poder corromp, i que la maquinària burrocràtica municipal, autonòmica i demés duu als regidors a dedicar-se a recollir fem i oblidar-se de la política de veritat. I ja sé que l'aritmètica parlamentària provoca pactes antinatura o abraçades de l'ós. També sóc ben conscient que aquell amb qui ara confies més prompte que tard te la fotrà. I que les forces vives d'un poble i del món mundial poden més que uns falsos polítics eixits d'unes farses democràtiques.

Per això sempre he tingut ben clar que la real politik es fa al carrer i a les places, com la plaça Sant Domingo de fa uns dies, i a les associacions de veïns, i a les trobades, i als concerts, i als 'salvem', i als 'volem'... Crec que el més realista en política és potenciar una societat civil conscient i forta, i conscient de la seua força. Capaç de respondre a les adversitats i lluitar conjuntament en defensa d'allò comú. I no espere res, ni confie en cap futur millor si ixen uns o altres sinó per la força de la gent.

Però senyores i senyors, només és un dia, i només és un vot... M'explique, vull dir que a mi no se me cauen els anells ni traicione els meus principis per votar de tant en tant, tampoc crec que servisca per molt, jo crec en altres maneres de pressionar i fer política, ja ho he dit. Però precisament per això no em costa gens tirar-li una maneta a gent propera que sí que creu que pot fer alguna cosa allà dins. I parle del Canet, del Quesada, del Joano, del David, etc. Que vulgues o no, donen la cara per un projecte enfrontat a tota la barbàrie d'este bipartidisme asfixiant, i moltes vegades són les úniques alenades d'aire no contaminat per la nostra contornà. I encara que siga per donar-me el plaer de sentir a algú que, de tant en tant, diu veritats com a pedres a les Corts Valencianes com la Mònica Oltra, allà on estan obligats a sentir i callar, i engolir-se la vergonya, si és que en tenen.

Pot ser alguns no ens cauen bé, pot ser arrosseguem retrets personals, manies i remanies, pot ser a alguns no els podem ni vore, pot ser. Però esta gent és la nostra gent, almenys al poble, i no costa tant arromangar-se un poc la màniga, xarrar amb la gent, convèncer els indecisos, i menys encara agarrar una papereta i posar-la en una urna, si voleu amb el nas tapat i el cul apretat, però amb els ulls oberts, i després a demanar i passar comptes. Clar que sí.

Sobretot pel que fa a les propostes de la participació ciutadana. Quan els partits que es diuen ser d'esquerres s'adonen que la vertadera potència política és a la societat civil i que la seua única funció hauria de ser la transmissió de les propostes d'esta a les cambres de representants i no a l’inrevés, aleshores començarem a entendre'ns. La lluita per una democràcia real ja està en marxa...

Jo per descomptat, i sabent que no em puc fiar de res ni de ningú, i que romandré sempre alerta perquè les cartes blanques no han estat mai cosa meua, el diumenge no em quedaré a casa veient com les gavines i els voltors es mengen el que queda de ma casa.

És un dia de cada quatre anys, és un paper gairebé mullat, i no tenim res a perdre i sí molt a guanyar...

I de mostra uns youtubes...

http://www.youtube.com/watch?v=UtWTvenPpn4

http://www.youtube.com/watch?v=vHRTGwlzqWI&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=gAgn0HLLitY&feature=related