L’alcalde d’Albaida, el mentider compulsiu

per Ximo Urenya

(Fotografia: News la Costera)

 

Una volta més ens trobem davant un cas, el de l’alcalde d’Albaida, Juan José Beneyto, que va accedir a l’alcaldia gràcies a unes promeses que serien la solució al futur econòmic de la ciutat, on es lligarien els gossos amb llonganisses. Va enlluernar els càndids votants amb uns fantasiosos projectes que sabia que no els anava a poder complir si no era a base d’il·legalitats.

A prop d’acomplir-se els vuit anys del seu pas erràtic per l’ajuntament ningú en Albaida dóna dos duros per ell i la seua credibilitat com a gestor de la cosa pública. Fonts solvents calculen que el forat comptable de les arques municipals podria superar els 15 milions d’euros, empreses de la construcció, farts de promeses reiteradament incomplides, s’han manifestat i es manifestaran davant el consistori albaidí, els funcionaris no saben ja què dir als que els demanen quines passes poden donar per recuperar els seus diners, vuit interventors diferents han suportat per poc temps les excentricitats maníaques de l’alcalde, fugint quan han pogut d’un ajuntament que no controla les despeses, amb un alcalde inconscient que s’embarrera en desficaciats projectes –el PAI dels Barranquets per exemple- sense la corresponent previsió pressupostària, que any rere any fa cas omís de les advertències dels funcionaris i segueix augmentant un dèficit a hores d’ara sense possibilitat d’eixugar per la via de la legalitat –pobre alcalde que guanye les eleccions del maig que ve!-.

Quan va entrar d’alcalde a governar el 2003, Beneyto es va trobar que el pressupost municipal estava mínimament endeutat, pagant només uns interessos de 111.000 euros, una quantitat normal per una ciutat com Albaida. En acabar el primer any com alcalde, la liquidació del 2003 ja apareix amb un saldo negatiu de més de 270.000 euros. L’any 2007 renova com a alcalde el senyor Beneyto amb un augment del suport dels seus ciutadans, confiant una volta més en les promeses de normalització funcional de l’ajuntament i una vegada més mostrant un panorama de futur idíl·lic. No donà a conèixer, això no ho va voler manifestar, la liquidació de l’any que acabava de tancar, el 2006, amb un balanç negatiu pressupostari de més de 444.000 euros, amb un resultat pressupostari negatiu de més de 785.000, amb un romanent negatiu de tresoreria de més 2. 538.000 i amb factures en el calaix de l’interventor sense compatibilitzar de més de mig mil milió d’euros. A hores d’ara, sense haver fet el pressupost del 2010 ni el de 2011, no es pot saber del cert quants milions deu l’ajuntament, però que hom calcula que seran uns 15 milions. Els jutjats d’Ontinyent ja el coneixen per algun que altre assumpte relacionat amb la falta de pagament i els subministradors de serveis ja no li obren la porta, no volen saber res d’un mentider tan compulsiu... Això sí, els seus votants troben sempre arguments convincents per disculpar-lo, entre altres raons, diuen que tots els polítics diuen mentides. Si es presentara el tornarien a votar.