"Biutiful" al Cine Club Utiye el 17, 18 i 20 de febrer

El Cine Club Utiye continua amb les millor propostes dels Goya, aquesta setmana BIUTIFUL, guardonada amb el Goya a Millor Actor per Javir Bardem i 2 nominacions a Oscar: Millor Actor i Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa.
També ha optés el Premi al Millor Actor al Festival de Cannes. I ha estat nominat als Globus d’Or de Hollywood.

TO: Biutiful. Mèxic, Espanya. 2010. 145 minuts.
Idioma: castellà. NR-12. Director: Alejandro González Iñárritu.
Guió: Alejandro González Iñárritu.
Música: Gustavo Santaolalla.
Fotografia: Rodrigo Prieto.
Intèrprets: Javier Bardem, Maricel Álvarez, Diaryatou Daff, Eduard Fernández, Ana Wagener, Guillermo Estrella, Rubén Ochandiano, Félix Cubero, Martina García, Manolo Solo, Karra Elejalde.

SESSIONS:

dijous 17 a les 22:00h,

divendres 18 a les 22:15 h

i diumenge 20 de febrer a les 20:15 h

Sinopsi:
Biutiful transcorre en Barcelona. Una Barcelona de la perifèria on conviuen en una estranya harmonia immigrants de diversos països d’origen i on es duen a terme tot tipus d’operacions il·legals, sobretot en el que respecta a l’explotació dels treballadors, a tots els nivells. Es veuen africans venent il·legalment en els carrers, xinesos embolicats en històries amb les triades mafioses i tot un seguit d’altres afers que transgredeixen les lleis. Iñárritu, que segueix fidel a la seua estètica de, càmera en mà, a la busca de la tensió del pla en els seus marges, més del que ocorre en el seu interior, retrata una ciutat histriònica, excessiva en la seua essència i, per això mateix, diria que aliena i desconeguda en la seua obra. Tan aliena i desconeguda com eixa ciutat que hi apareix, oposada a la postal turística que han pintat altres directors (sense anar més lluny, un tal Woody Allen en Vicky Cristina Barcelona). Tant és així que en Biutiful l’espectador té la sensació que la història d’Uxbal transcòrrega realment en Mèxic D. F. En lloc del Raval de Barcelona, fins i tot la posada en escena i la forma de parlar dels actors pot emparellar-se de manera directa amb Amores perros, una de les coses que se li ha imputat al film, més enllà del rerafons del relat que mostra.

En aquest sentit, i ja que el film està vehiculat al servei d’un sol personatge, i a les qualitats interpretatives de Javier Bardem, presenta un ideari en totes i cadascuna de les seqüències del metratge, un ideari que s’ha de valorar en la seua profunditat i en la intensitat de moltes de les seues imatges i seqüències, com la de la mort col·lectiva dels treballadors orientals mentre dormen en el sòl de la fàbrica o quan apareixen els cadàvers de desenes d’africans en la platja de la Barceloneta i, fins i tot, en el tractament que rep el personatge secundari d’Igé, una senegalesa que lluita per traure avant la seua vida i la del seu nadó i que es converteix en el punt de mira del protagonista en els seus desitjos de redempció. 

Tot i això, i a diferència de les pel·lícules anteriors d’Iñárritu, les opcions interpretatives i narratives d’aquesta Beautiful contribueixen a dibuixar una ciutat excessiva, enormement grandiloqüent i no poc melodramàtica, que cau i mor junt al mateix protagonista al final del film i que també ens mostra pistes per retrobar-nos amb la suggestiva narrativa fílmica del primer Iñárritu.