Serà precís anar a Madrid en hora i mitja?

per Ximo Urenya

Fa vint anys a Felipe Gonzàlez li demanava el cos anar a gran velocitat a la seua Sevilla i ho va aconseguir perquè manava a Madrid, a José María Aznar li va abellir anar còmodament a Valladolid i depressa i el AVE que va anar cap allà. Ara al PP i al PSOE els ha vingut bé completar la xarxa radial de l’AVE i han unit més encara València amb la capital espanyola per a unir i cohesionar més el territori –el espanyol clar-. Abans es deia que tots els camins ens portaven a Roma, i ara podem dir que tots els trens ens porten a Madrid. I anar a Madrid a què? Quina necessitat tenen els valencians d’anar en 90 minuts amb AVE a Madrid que no siga per a menjar cocido? O els madrilenys a València que no siga per a menjar paella? Tots dos objectius han estat manifestats davant les càmeres per alguns dels matiners jubilats viatgers a l’arribada a Atocha o a l’estació de València.

Fa vint anys alguns dels empresaris valencians que s’atrevien a parlar sense permís de la Cambra de Comerç de València o de la confederació sectorial corresponent es queixaven del destrellat i malbaratament que suposava la despesa de la luxosa infraestructura ferroviària promoguda pel PSOE quan a casa nostra teníem unes infraestructures ferroviàries antiquades i fetes malbé. Encara estem igual o pitjor els que estem a les comarques centrals patint el nostre particular TBV –Tren de Baixa Velocitat-. Encara fa més temps encara els mateixos empresaris ja reclamaven i demostraven la rendibilitat d’una gran inversió en infraestructures ferroviàries que venint des de Tarifa arribara fins la frontera amb l’estat francés i seguira cap al centre d’Europa, és el que algú va anomenar el Carrer Major Europeu.

Però no, ni cas: com havien d’acceptar des de Madrid que el Carrer Major Europeu no passara per Madrid? I com afavorir les relacions entre valencians i catalans quan històricament s’han estat posant barreres per entrebancar-les? –encara hi ha dues capitals de província espanyoles sense doble via entre elles: Castelló i Tarragona-.

Feliçment, des d’ara, els amants de la –caríssima- gran velocitat ja poden viatjar amb AVE entre València i Barcelona. Això sí donant la volta per Madrid com déu mana.

Només un empresari valencià dels entrevistats per Canal 9 a l’estació valenciana se’n va eixir del guió marcat pels organitzadors i no va fer menció dels profits unificadors de la nació espanyola de la nova infraestructura ferroviària, i sí que es va atrevir a dir que l’alegria de l’empresariat valencià serà completa quan l’AVE arribe també a Tarragona.

És que algú amb dos dits de trellat ha dubtat mai que allò que hauria beneficiat ara fa vint anys l’economia espanyola –no només la valenciana i la catalana- era fer l’AVE pel corredor mediterrani? Sí que hi ha un però al corredor del mediterrani, se’m dirà: que no convé políticament a Madrid fer un corredor cap a Europa que puga servir també per a unir allò que es vol separat i enfrontat: Catalunya i el País Valencià. I ja la tenim!