L’exportació, motor de creixement

per Rafael Beneyto

L’economia valenciana necessita créixer. És la via més directa per a reduir un atur elevat i ja crònic. Si augmentem el PIB tot es tranquil·litza, els ingressos fiscals són més elevats i el dèficit fiscal baixa en proporció a la producció. Però, quins poden ser els motors de creixement de l’economia valenciana? O millor, quins poden ser els motors d’arrencament per a eixir d’esta situació de recessió? El canvi de model de creixement econòmic que tots enyorem, cal que es fonamente en la productivitat, la competitivitat i la reducció de l’endeutament de tots els sectors de la nostra economia. Per tant el motor d’arrancament han de ser les exportacions. 

 

L’exportació valenciana des de la incorporació d’Espanya al Mercat Comú i la posterior globalització presenta una pèrdua de quota. Així, l’any 1995 les exportacions valencianes representaven el 14,09% de totes les espanyoles, mentre que al mes de setembre de 2010 –darrera publicada- han arribat al seu mínim del 9,79%. Malgrat això, el saldo comercial sempre havia estat positiu fins l’any 2004. El consum excessiu i l’endeutament exterior ens porten a partir del 2005 al dèficit comercial. La competitivitat exterior de l’economia valenciana mostra una evolució negativa, i perquè les exportacions siguen el motor d’arrencament cal canviar esta dinàmica.

L’any 2009 suposa un parèntesi dintre d’esta evolució, i ha estat un bon any per a les exportacions valencianes. Per primera vegada des de 2002 hem millorat la nostra quota sobre el conjunt d’Espanya ( 10,41%), i el saldo comercial ha tornat a ser positiu (les exportacions han superat a les importacions en 274,6 milions d’euros). Els principals productes de l’exportació valenciana han estat l’any 2009 les taronges (25,8%), automòbils (12,9%), ceràmica (7,2%), plàstics (3,4%), calcer (3,1%) i maquinària per a la indústria (3%). Els productes més tradicionals com ara el tèxtil (2,6%), moble (1,3%) i joguines (0,5%) tenen ja poc pes al conjunt de les exportacions valencianes. El 53% de l’exportació segueix depenent de sectors tradicionals a l’economia valenciana, en els que les millores de competitivitat poden ser més difícils. Per mercats, el 70% de les exportacions valencianes es destinen a la Unió Europea, mentre que mercats amb més capacitat de creixement com ara Àsia, sols representen el 7,8% de les nostres exportacions, i Amèrica Llatina el 3,6%. La nostra quota als mercats de major demanda potencial permet poques millores a les xifres globals, mentre que la quota a la Unió Europea, mentre dure la forta recessió que patim, sols fa preveure reduccions d’importacions.

Les exportacions valencianes no depenen dels sectors econòmics, sinó més bé de les empreses. El teixit empresarial valencià està conformat majoritàriament per pimes, la qual cosa dificulta els guanys de productivitat i competitivitat, i les possibilitats d’exportació. Per contra, les poques grans empreses valencianes estan demostrant que són tan competitives als mercats internacionals com les altres. Esta naturalesa dual ens obliga a plantejar-nos l’objectiu d’aconseguir empreses mes grans que exporten, com a mínim, la meitat de la seua producció. Així pot ser que compensem la forta reestructuració que pateixen les pimes i els seus treballadors.