Joan Solà, ‘in memoriam’

Mai és tard per a un sentit homenatge. Aquest article s'ha publicat a les pàgines de la revista de l'Associació de Veíns El Llombo. Al número 68 de l'hivern de 2010.

Secció: OBITUARI

El passat 27 d’octubre va morir víctima del càncer el lingüista i filòleg català Joan Solà. A banda d’altres molt premis, va rebre la Creu de Sant Jordi en 2005 i el premi d’honor de les Lletres Catalanes en 2009. Solà va estar en Ontinyent. Fou en el mes de maig de 2006, en que el Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) el va portar a fer una conferència sobre altre insigne lingüista, Joan Corominas, al saló d’actes de la Societat de Festers. De l’estada, posteriorment Solà, col·laborador habitual de la premsa en català, va encriure una columna que portava per nom ‘Ontinyent’ .

Ontinyent

per JOAN SOLÀ

     Si pugeu un dia de bon oratge a l’esplèndida Vall d’Albaida i a la seva capital, Ontinyent, us trobareu en un dels indrets de valencianitat més fonda,més antiga,més moderna, més natural. No és pas que aquí no hi arribin els desficis, les batalletes, els moviments migratoris, però sembla que els qui governen la ciutat i els qui la sostenen amb el seu múltiple esforç industrial, comercial, cultural, lingüístic, associatiu se’n surten prou bé; bàsicament per això que hem dit: per la valencianitat que respiren pels quatre cantons, cadascú des del seu tall. Lingüísticament, això són les antípodes de la costa: aquí el valencià és viu i natural com la terra, com els turons de Mariola i d’Aitana, com els pebrassos. I per això aquest indret ha donat més d’un centenar de filòlegs, us dirà el patriarca de tots ells, l’incansable Emili Casanova.

Enfilant els carrers de Gomis i de Maians trobareu el Centre Cultural, el Museu Fester, la Placa Major amb l’Ajuntament: i al damunt mateix, la xicoteta Plaça de la Vila, amb les meravelles de Santa Maria, si teniu la sort que us les faci reviure el cronista Alfred Bernabeu. Allà al davant, el Fossaret on soterraven els morts. Ara davalleu a la Plaça de Baix (ben calçats, que us podeu esvarar) i us trobareu sobre el Pont Vell del riu Clariano, en plena Edat Mitjana: “Teulades, cases, l’esperit de la teula. Tot s’enlaira com un pastís d’aniversari”, diu la lletra i la imatge de

Xavier Mollà en l’intel·ligent i delicat llibre-reportatge Viure Ontinyent, que intentareu trobar de totes passades. Perdeu-vos pels carrerons de nom històric: Cantalar de la Bola, Callarís, carrer del Delme, del Mig, d’Amunt, Avinguda de l’Almaig, Les Eres, Avinguda del Llombo, Plaça Domingo... Entreu a l’Arxiu, on Vicent Terol amorosament estotja retalls d’escriptura antiga rescatats de guardes de llibres amb una paciència de monjo. Al llibre esmentat, aquest nucli és Pedravella, “una pinya de nervis i atzucacs, un plec de memòries, un mocador arrugat i una olor de font”, ara amb paraules de Josep Sanchis. Des de la Plaça del Mercat enfileu el carrer de Sant Josep i us eixiran a rebre el parell de palmeres més esveltes i senyores que hàgiu vist mai, flanquejant l’esplèndid edifici de l’hotel Kazar, on, amb una mica d’influència, us ensenyaran la suite reial, i amb prou bons padrins potser us hi deixaran passar la nit i tot, i a l’alba us despertarà una fugissera xiscladissa d’orenetes o una xiuxiuadissa de teuladins (... vora el barranc dels Algadins, us farà l’eco del gran poeta).

Si us sobren un parell d’hores, us podeu arribar a Bocairent, vila aturonada i plena d’ulls sobre la carretera, amb coves arcaiques i caves de gel, avui atracció turística. I amb la plaça de Bous, excavada a la roca. Vila renouera amb les fila(d)es o colles de Moros i Cristians, i carlina, on es va fer el primer aplec valencianista de postguerra, i una mica contradictòria, on llegireu Carrer Obispo Miró a la vora de Carrer Bisbe Mahiques. 

Publicat a l'Avui, 31 de maig de 2006

Peus de foto de la Revista El Llombo: primera foto d’esquerra a dreta, Josep Sanchis Carbonell, presentador; Joan Solà, conferenciant; Dolors Vanyó, regidora de Cultura i Maria Josep Garcia, presidenta del IEVA. En la segona fotografia, Joan Solà dinant junt Ximo Urenya i Emili Casanova, entre altre.