“...Aquell que anava d’ocre,
ara va de groc: canvia poc.
Aquella papallona,
ara borinot: no surt del pot.
Aquell que tant resava,
ara va per sant: patim-patam.
Aquell que dreta i dret,
ara dret i dreta: turet-tureta.
Aquell de la mà dura,
ara ‘dura-cràcia’: vés quina gràcia.
Aquell de tisoreta,
ara punyalet: és més finet.
Aquell del ‘no diàleg’,
ara parla amb tots: el joc del bord.
Aquells del ‘hem guanyat’,
ara no han perdut. L’arròs eixut,
Aquells volen ser ells,
ara, abans després: Au, corre, vés!
I aquell que no vivia,
ara encara menys. I els ‘borlins’ plens!”.
Ovidi Montllor
(frags. d’‘Encara, nois, encara’)
resum del fum
david mira gramage
Acabat l’agost i esgotades les expectatives de l’actual legislatura, intente fer un resum a vol d’ocell del fum que ens ha envoltat al llarg d’eixa espècie de ‘pla quatriennal’ i, clar, el resum del que ha quedat ‘per fer’ o mal fet... tapa les –poques– ‘bones obres’ (que n’hi ha), però és que això més o menys ‘ben fet’ és el que se suposa que els toca fer a les nostres institucions... i no han sabut o no han pogut o no han volgut o... que res, que açò ha vingut a ser com un estiu mal plogut i a destemps... i, damunt, rematat amb la ‘guinda’ amarga del foc i més fum!
Fa uns quatre anys, cap a les darreries del 2006, encara semblava que tot era ‘nadar de panxeta’ i (p.ex.) feia un parell d’anys que l’Estat espanyol era el segon d’Europa on més havien crescut, i seguien creixent, els rics... ric-ric-ric, però quasi la meitat dels pensionistes valencians vivien per davall del llindar de la pobresa (ara ja són més de la meitat) i a més, els dos anys següents, dos terceres parts de persones amb dependència reconeguda no rebien cap ajuda i, esperant, més de 6.000 havien mort i els seus familiars es manifestaven amb les fotos i dnis. Això mentre es tirava la burra per la finestra en marinadors, ‘mundoil·lusions’ i sobrecostos duplicats i després triplicats de la ‘Ciudad de las Artes y las Ciencias’, i la ruïna de Terra Mítica i Canal 9 (dos llocs amb certa gent que cobrava per no treballar) i mentre, si el 2006 el deute autonòmic superava els 10.000 milions€, l’auditoria del Síndic de Comptes de 2007 corregia els números i calculà en 25.000 milions la despesa i el deute, que a partir de 2008 es desbocava i el 2009 ja supera el pressupost autonòmic, augmentant a raó de mil milions cada tres mesos i liderant el ‘rànquing’ de les administracions autonòmiques de l’Estat, i en 2010 du semblant ritme, fins al punt que la majoria de conselleries o paguen les factures amb retard o algunes no les paguen, i les nòmines de personal comencen a quedar-se ‘in albis i asperques’ que diria el frare Galiana. Però bé, en 2006 el president Camps va presentar el seu ‘Plan de Mejora de los Municipios’ i, des d’ahí, els municipis comencen a endeutar-se més i més, perquè els euros no arriben; i encara no estava la ‘crisi’... o sí?: a Ontinyent ja començaven a caure les empreses enmig d’una fumera de por, i els treballadors es manifestaven una i altra volta per la ‘salvació’ del tèxtil i contra la política autonòmica; i si en 2007 només a Ontinyent hi havia 1.662 parats, en 2009 (quan el molt Francisco Camps passà per la Vall, sense fer cap al·lusió a la crisi industrial ni respondre a peticions d’ajuda), els parats ja pujaven a 4.000! i a nivell valencià n’eren uns 600.000! Clar que, a eixes altures, ja estàvem ‘en crisi’ oficialment (Zapatero ja s’atrevia a reconéixer-ho) i tots els mals derivats de l’enfonsament econòmic-immobiliari-bancari-especulatiu ja s’adjudicaven pel pp al govern zp: de res valia que (gràcies a la crisi) els ajuntaments anaren fent les seues obres principals... amb la major ajuda econòmica de la història vinguda del Govern central –això del PlanZP; i estem a l’espera de vore què refotre passa amb les grans inversions del PlanCamps: és de suposar que –imminentment– van a començar les enooormes inauguracions preelectorals a càrrec de la Genialitat Valenciana... Però ja estem acostumats a que els dos grans partits únics de ‘l’alternativa de poder’ passen les legislatures en permanent campanya pre-pro i post electoral; i amb l’espessa fumaguera del ‘cas Gürtel’ i el fosc finançament enmig, que ja és tan gros... que no podem ni amb un repàs biennal. Això sí: també hi ha hagut algunes manifestacions espontànies contra la corrupció política i per la regeneració d’eixa podrida màfia... però ni això sembla importar-los massa als ‘populistes’ de cara a les Eleccions.
Miren vostés... en realitat, ja havíem intentat resumir només en un llistat el ‘resum del fum’ i, iiihh...! podríem acabar amb la salut i la higiene mental (i moral) tan greument danyades... que que-queee. Anem a vore (o a intentar-ho): si mirem l’entorn més proper, trobem exemples com el d’Albaida i el seu deute milionari només en qüestió de recollida de fem; ens trobem que són les associacions cíviques, sindicals o la mateixa patronal les que han de recordar la falta desesperant d’inversions en infraestructures o serveis a la Vall d’Albaida...; i l’hospital(et) comarcal ni va ni ve, Sant Vicent no fa el miracle del seu pont a Ontinyent, on el barri del Llombo està ‘entrampat’ i ple d’incògnites urbanístiques, la falta d’aparcaments i l’ofec són endèmics a la zona de Sant Josep, el Poble Nou està despoblat i mig enfonsat, el ‘disseminat’ està minat... i l’alcaldessa s’ha passat tres anys i mig venent fum d’apoteòsiques-què?, des que començara la legislatura anunciant una prodigiosa ‘pluja de milions’ procedents de Generalitat i Diputació que, només per l’odiosa comparació Ontinyent-Xàtiva o Vall d’Albaida-Costera, quedem atònits per la greu diferència; només les últimes ‘condonacions’ del que ens deu l’ente autonòmic (i que ha d’afegir Ontinyent al seu dèficit) són, són... xe (p.ex. i només enguany), l’Ajuntament nostrat perdona a la Generalitat ‘de tots’ 212.000€ per l’obra de l’ies l’Estació i ha d’avançar 800.000€ pel ‘teatre (Echegaray) de la vergonya’ (mentre des de València es sufraguen íntegrament obres milionàries en altres teatres valencians) i tot açò sense parlar de la multimilionària tapaora de la plaça de bous de Xàtiva, o les astronòmiques despeses –només en manteniment– dels monstredificis de la Ciudaddelasartesylasciencias i les altres barbaritats que es fan (i es desfan) a València capital-de-Rita; iii... Si mirem el paisatge cultural, a la Vall d’Albaida hi ha pobles que han posat imaginació i eficàcia a la cosa, com Agullent, l’Olleria, Bocairent, Otos, Carrícola (i n’hi ha més: perdoneu que no ens càpia tot)... perquè, a Ontinyent... ‘brossa de riu’ a la programació més pobra de la regidoria ‘cultural’ més cara de la història: i enguany (com una superació d’anteriors anys) el menú s’ha cobert amb els ‘extres’ afegits de Moros-Cristians/150-a, és a dir, coreografies i escaparatisme televisiu + shows d’‘entretener divirtiendo’ i prou fum-fum-fumm...; en tot cas, cal destacar una fita positiva a càrrec de CaixaOntinyent i el seu nou Centre Cultural al Carrer Major i la seua bona programació, que sí que compleix amb una oferta per a la comarca (i comarques) del veïnat... Per altra part, si no fóra pel treball de les nostres notables bandes de música, si no fóra pels jóvens que organitzen coses com Meruts, si no fóra per les activitats excursionistes a la comarca i voltants, i si no fóra pel casal comarcal Jaume I, i si no fóra pel que editen, organitzen, intenten, fan (si els ho deixen fer) algunes persones, associacions, entitats com l’ieva i un poc la Mancomunitat, i els inicis d’un turisme rural que ja funciona (Ontinyent és cas a part i raret)...; el cas és que hi ha un potencial cultural ben gran, però ‘el que no suma se n’ix’, o el que no entra no existeix, o jo què sé...
Si mirem el medi ambient... buf: la cosa va des de la portentosa plaga –provocada– de conills a l’agricultura en l’uvi... I, aai!, quant tancava aquest ‘resum’, salten els maleïts incendis que han destrossat l’ombria i la solana d’Ontinyent, Bocairent, Alfafara, Agullent, Benissoda, Albaida, bona part de la Valleta d’Agres... i amenaçant la Serra Mariola, i deixant molt greus danys a l’entorn de cases de camp a la mateixa vora dels nuclis urbans... i moltes incògnites per al futur: si ja en el gran incendi del 94 vingué Lerma corrent a prometre nosequants mils milions (de pst.), que després tornà a oferir Zaplana per a regenerar i mantindre les serres... i que no s’han arribat mai a complir, doncs ara ve el president Camps a tornar-ho a prometre (lo que faça falta) i, després del foc, pot vindre allò pitjor: la ‘gota freda’ i les erosions per pluges (i per incompliment de ‘mesures’ preses) i les inundacions i barrancades que amenacen cada colp més entre serres i valls: queda un fum molt amarg! Això, i afegir al ‘resum’ els nostres paratges naturals + emblemàtics i + fets pols, o el projecte d’asfaltar el riu a Ontinyent... o, per cert: duem dos anys molt plovedors i el Xúquer (eixe riu que ha de transvassar aigua) s’ha secat cinc voltes creuant la Ribera; i si mirem des de més amunt, la Unió Europea du nosequants anys amenaçant retirar els fons d’ajuda mediambiental al regne de la construcció-destrucció de València, d’on destaca que té el litoral més matxacat d’Europa i més insostenible i + i +...
I amb la situació lingüística del valencià nostrat... hi ha per mirar, remenar i no trobar trellat, i el conseller Font de Mora, amb 30nosequantes sentències en contra dictades per tribunals superiors/suprems de València-Espanya... per tants anys negant-se a acceptar això del català-valencià: que no li plau acatar les sentències, senyories, i ell i Camps insistint: “no claudicaremos nunca, ¡nunca!”; com faran amb l’última sentència de les que col·lecciona el Consell: la del Tribunal Constitucional (quasi res) per negar-se a donar explicacions de res que pregunte l’oposició parlamentària ‘maniatada’ per la majoria absoluta (d’absolutisme pre-democràtic!) del pepé-corts valencianes –i Camps encara replica al molt Constitucional que “mi gobierno es el más transparente de Europa”: ja no d’Espanya, d’Europa! I mentrestant (tria un exemple, va): només una conselleria, la de Sanitat: des d’inicis de 2009, el Tribunal Superior Valencià la condemna a pagar 40-i tants milions€ + uns 30nosequants milions més d’interesos a empreses proveïdores, algunes amb més de mil factures pendents, i algunes des de 1998! –calculeu!: amb eixos + de 70 milions s’hauria pogut fer un hospital de 150 places i 15 centres de salut!; i eixe i molts altres deutes, a pagar amb els diners de tots! Mentrestant, el molt Camps venent-nos (i hipotecant-nos) el futur, i el conseller Blasco-Maquiavel ocupant-se d’ordir tota la campanya per a que (ingenus votants: cornuts i pagar el beure!) tornem a reelegir una colla d’imputats –a tots els nivells administratius– per a poder seguir... venent-nos fum, però-que-moolt de fum!
I faria un llistat afegit, i un altre i un altre –només amb les dades recollides de premsa etcètera– i no tindríem prou ni amb els milers de papers que creixen i creixen del (p.ex.) molt fumat i fumut ‘cas Gürtel’ (però tot se n’aniria ‘entre guapos i valents’ i ‘amb merda de lladre fins a la corretja’ –que tornaria a dir el fra Lluís Galiana [i seria una ‘rondalla de rondalles’ llarguíiissima]...), i això sense eixir de l’àmbit valencià, a vol d’ocell... i encara cauríem en picat. Estic desolat, perquè no sé com tancar el ‘resum’ quatriennal ni en llenguatge sms... “A lo millor”... em diu algú que ens podrien donar ajudes per a aclarir el fum, “entre ajuntament-diputació-generalitat”... Au: ‘tres al sac, i el sac en terra!’. Bo, serà millor que tornem a això apolíticament coorrecte: “xee, i quin estiu, mal plogut i a destemps!, i damunt, cremats!; síi, tu riu-te, riu-te!, a vorem què passa amb els pebrassos...”. Només faltaria la pluja devastadora... Per cert, ¿sabeu com acaba la cançó enjogassada d’eixos fragments de dalt, on l’Ovidi retratava ja fa més de trenta anys eixos personatges que semblen tindre vigència encara...?; doncs acaba dient: “No et rigues massa de pressa, / que se’t pot glaçar el riure. / Atenció a la jugada, / que ens pot ploure altra vegada!”. I seguim respirant fum...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada