He de felicitar els organitzadors de la gran desfilada extraordinària commemorativa del 150 aniversari de les festes morocristianes d’Ontinyent. Dissabte passat dia 31 de juliol vàrem poder fruir d’un espectacle ben estructurat, mostra exhaustiva del que ha estat i és la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent, sense grans ostentacions innecessàries, sense grandiositats ni sobreactuacions, ni llargues comparses, ballets, exotismes, timbalers emfollits..., un espectacle amb poc de soroll i moltes nous.
Algú ha arribat a pensar que ha estat gràcies a la crisi econòmica que ha retallat subvencions d’allà i d’ací que ha primat entre els responsables de la comissió organitzadora la cerca dels recursos imaginatius més que no la dels diners, els quals no són sempre els millors amics dels creadors.
Llàstima que una demostració del bon saber fer dels nostres festers no fóra compensada amb l’assistència massiva dels espectadors habituals a les llargues entrades festeres. També això va fer més fàcil de pair l’acte.
Lluïdors va estar també els gegants de la ciutat representants de la tradició morocristina i amb l’afegit necessari dels representants jueus, tots ells testimonis de la relativa pacífica convivència en altres èpoques passades, anteriors a l’expulsió de moros, jueus i moriscs. Adequats els cavallets per la seua coherència també amb la festa centenària. Oportú l’homenatge al penó de la conquesta, sobri, respectuós, símbol que ha estat el fonament de la senyera que oneja al balcó de tants ajuntaments, també al nostre d’Ontinyent. Ben interessants els penons, senyeres, uniformes i complements d’altres èpoques de la festa tradicional. Les barques Méndez Núñez i Almanzor van donar el seu toc exòtic tradicional arrossegades per animals, com abans. Menció especial ha de tenir la col·laboració de la comparsa dels llauradors amb el seus balls tradicionals recuperats fa poc, però també per l’edició extra del paperet escrit en vers per la Garnota del pou del canyís, amb tot de referències personals i col·lectives plenes de gràcia festera. Un costum, el d’explicar les coses amb escrits més o menys satírics, poc abundants actualment en la festa convencional. També s’ha de destacar un altre ball tradicional, el que ejecutaren els contrabandistes. Res a veure els moderns ballets de senyoretes boniquetes que han substituït aquelles danses populars organitzades pels festers.
Una curiosa desfilada la del 150 aniversari que va moure els sentiments nostàlgics de molts dels que vàrem gaudir d’ella. Més de quatre espectadors, en veure els fanals de la antiga retreta, es van preguntar si no seria hora de recuperar un tan amable acte:
Les comparses a la retreta,
Dels grans fanals és l’ocasió,
També en voran de canyeta,
Xicotets, de paper i de meló.
(Del paper repartit per la comparsa Llauradors)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada