Explorador moro 1.- Buf, estic tan nerviós com el dia que ens van tirar del castell d’Untinyân!
Explorador moro 2.- Calla, calla! Mira’m el trinxet que em van fer... I per ací tinc un xaravasco que...
Abanderat Moro.- Ai! I a mi que em volien fer menjar la bandera... amb l’ast i tot...!
E.m. 1.- I els crits que fotien...? ‘As-pa-niâ!, As-pa-niâ!’... o alguna cosa semblant...
A.M.- Pos diu que és perquè estaven contents, celebrant que havia guanyat la seua secta o cosa pareguda...
E.m. 2.- Que diguen lo que vulguen... Però a mi encara em xiulen les orelles! I com ens van traure del castell, sense ambaixades ni res...! I berrejant: ‘¡Fuera de mi castillo! ¡A vuestro país, questo es Aspa^nia!’...
Oficial moro.- Ssshht...! Vigileu! Que igual tornen!
Auxiliar de camp.- Eixos són capaços de tot...! I quin ’ixèrcit, per Al·lah!
O.m.- I tant que són capaços! I ‘rapaços’, i més si han menjat a cabassos... I si han begut més que una revolta de riu... la revolta’stà’ssegurada...!
A.M.- Ara que, això de l’exèrcit... Eren com una ‘marabunta’ més bé! I molt poc disciplinats.
A. de c.- Però portaven uns artefactes rodants i trepidants... que, que... feien més por que’ls olifants d’Hannibal...! I els draps aquells flamígers! I com bramaven els astruperis aquells...! Pel bigot del Profeta!
O.m.- Ah! I ja sabeu que, abans de nosaltres, van despatxar els cristians del castell...
Tots.- Astaghfirul·lah!
E.m. 1.- Però qués...? Qu’eixos no són ni moros ni crestians?
E.m. 2.- Jo’m pense que són una’spècie de bàrbars, perquè no miren pèl...
O.m.- Bo, prou de xarrera! I mireu bé per tots els costats...
A. de c.- I si vénen els bàrbars o salvatges o lo que siguen... tots al castell, a demanar acollida als crestians...! Manque siga com a presoners. Al trullo, si fa falta!, que allí estarem més segurs...
(i en el castell):
Sentinella cristià 1.- Mea’ls, ahí’stan, cagats de por des de la gil·laba als bombatxos! No són tan feroços eixos moros com els pintàvem!
Sentinella cristià 2.- És que no són ‘feroços’, que dius tu: són ferotges. Però... en van aparéixer uns altres, més ferotges encara!
Abanderat Cristià.- Sí, que em pense que venien de Sudàfrica... o de més allà de mateta cagà...!
Guàrdia d’escala.- Per la vieira de Sant Jaume!, si és que ens van tirar del castell i tot...!
Guàrdia de portes.- Mera...! Pitjor encara! Si es van aliar amb els moros...
S.c. 1.- ...i els van ajudar a’ntrar en el castell...! El xafarís que van armar!
S.c. 2.- I els brams que soltaven! ‘Antes moros que catalans!’. Fora d’ací qu’açò és Al-Àndalus!
A. C.- I es veu que s’havien agarrat la bandera mora com a pròpia, perquè anàven cridant ‘¡Viva la Roja!’...
G. d’e.- Pos no ho antenc...! Perquè alguns prou trastocats acudien cap a tu dient: ‘¡A mi, la Crus Roja!’.
G. de p.- Serà que confonien amb la infermeria... la Creu del nostre ixèrcit...! O es pensaven que... com tamé tenim el pendó eixe, o la sinyora ‘quatribarrada’...
Oficial de guàrdia.- A voatros sí que us fotré quatre barrades! I no’s burleu de la senyera! I vigileu! Que, en lo que mos va costar recuperar el castell...! A vore si ara s’ajunten els moros amb els bàrbars i amb algú més i...
Suboficial de guàrdia.- Uuiii! Ja tornaríem a tindre el ‘tripartit’ en el castell...
O de g.- Ssshtt...! Que ve el Capità!
Capità Cristià.- Per la Maedéu del Puig, i per la Moreneta i lo Llibre Roig (perdó: vermell) de Montserrat, i tots los cants i les danses sagrades del Virolai! És que em lleva’l son...! Només faig que donar-li voltes en lo cap! Com refotre... (ai: perdó!), com podrem anfrontar la batalla, si no tenim prou trabucs!
La dona del Capità Cristià.- Ei, Capitán Trueno...! Vols fer el favor de tornar al llit i s’tar-te quetet? I tanca la porta, que ací anem a costipar-se, entre acalorà i airaeta...!
C.C.- Per tots los sants del cel i per tots los pecaors del purgatori! És que hauríem d’haver previst això de la normativa de revisió de los trabucs... i totes les homologacions eixes de los co... (ai, perdó!), de... l’això eixa auropea! Al remat, me n’eixiré d’Auropa i me n’aniré a lo Al-Àndalus! Això és lo que havíem de...! Lo mal de los trabucs eixos, és que se n’havíem d’anar allà dalt, a Eibar, on el rei Wamba va perdre les aspardenyes...
La filla del Capità Cristià.- Ai, ara que diu això... pare...
C.C.- No!, que si pare no puc pensar!
La filla del C.C.- És quee... a la vora del riu, pare, he perdut les aspardenyes... Pare, no li ho diga a la mare, que... que m’armarà un canyaret de l’òst... (ui, perdó!).
C.C.- L’altre dia lo mobilain!, despús-ahir lo cinturó de castitat...! Qualsevol dia perdràs la fi... fi-filla meua! És que ton pare està molt atribolat, per això de lo armament...! Per los sants de la pedra... Que-quèe...? Ja’stà! Podríem substituir los trabucs per fones i, a pedraes...
La dona del C.C.- Però, tio collonera! No t’ho vaig dir jo...? Quan va anar tanta gent ontinyentina c de f, en autobusos allà a l’Eibar eixe... haurien d’haver-se endut els trabucs i apanyar-ho, de paso...
O. de g.- Si’m permet el sinyó Capità, jo ja he apreparat una colla de bons soldats... que tenen unes veuarres que, quan es posen a dir ‘bum!, buum!, re-ca-ta-bum!, bum-bum-bum-buummm!!!’ pels altaveus, els moros creuran que tenim mogolló de trabucs, i, i... si’m permet el sinyó Capità...
C.C.- Lo teu senyor Capità ara té los dubtes duplicats! Ja no sé si aplicar lo de les pedraes o les veuarres... o tirar ‘piuletes’ i ‘tronadors’...!
La filla del C.C.- Pare, pare...!
C.C.- No’m faces parar altra volta, que lo cap em pega voltes si no passege amunt i avall...!
La filla del C.C.- És que he tingut una gran idea! I mentre vosté passeja, jo ho arreglaré amb uns amics que tenen un equip informàtic amb hi-fi sensurround... I demà, abans de les Ambaixades, ja ho vorà! Sospressa...!
C.C.- Bé, filla, bé! De tu m’ho crec tot...! I és que has eixit cagaeta a lo teu pare en lo aspavilament... Però, enlerta no vages a perdre res més a la vora de lo riu...! Millor que us quedeu per ací a la vora de lo castell...
La filla del C.C.- Però pare! –no, no pare!–, si és que hui és la Nit del Riu, i la marxa ’stà allí!
C.C.- Bé, bo, vaa...! Però endus-te lo destacament de los guerrers de la meua esquadra...!
(mentrestant, en el campament moro, a la vora del Clariano):
Capità Moro.- Mustaffà! Veges si em dus un barralet de cafe-licor i llimó granissat d’ahí en les ‘carpes’ eixes; ah, i veges si queden caliquenyos en ‘l’Al-Mansur’... que si no’m fume i bec açò barrejat, no m’aclarisc!
L’assistent fidel.- Síi, comendador de la Lluna i les astrelles!, i li afegiré una miqueta d’herberet de Mariola que li hem requisat a uns crestians mig bufats...
La favorita del Capità Moro.- No sé com aguantes a l’assistent eixe tan llepó! Sempre destorbant-nos...
C.M.- Salaeta meua...! Pensa que és un jueu convers –primer a la Inquisició cristiana i després al nostre sant Islam– i, com era del Mossad, té sempre molt bones informacions...
La favorita del C.M.- Sí? Pos veges com t’aclarirà això dels trabucs... O també es poden usar aspindargues d’eixes sense passar la i-te-vé eixa de l’Eibar d’allà dalt...?
C.M.- Per les barbes del Profeta i per la santa jihad d’Al·lah! Mira que se’m va ocórrer massa tard, quan ja estàvem en el partit maleït de l’Alcorcón eixe! Astaghfirul·lah! Que abans podríem haver dut els trabucs a l’Eibar aquell d’allà dalt...! Que, amb les armes de foc, encara que només facen fum i tro, s’ha d’adaptar tot a les normes dels anglosaxons! Si ho arribem a saber, no venim a la Unió Europea!
La filla de la segona favorita del Capità Moro.- Oh, pare i senyor! Jo tinc uns bons amics experts en electrònica variada que poden armar un bon rebombori si pillem despistats als crestians, que Al·lah confonga...
C.M.- No, no! Que no els confundisca...! Ni els teus amics tampoc! Han d’anar a per ells –‘¡A por ellos! Ooé!’, com berrejaven els de la ‘horda roja’ eixa quan mos van assaltar (encara tinc la pell de gallina)–. I amb l’ajuda d’Al·lah el victoriós, els farem menjar cuscús a eixos menjaporcs! El meu assistent s’encarrega de la fumaguera i les maniobres de distracció. Ara que parle de distracció... Si no ho apanyem de sopetó, em sembla que el Bernat i l’Abdalà estan massa distraguts... i no sé si es trauran dels dits això de parlamentar... I cada volta es fan més amics, a força de vore’s i xarrar, i beure, junts –com ara, que diuen que estan fent una primera ambaixà de saló! A vore si treballen en secret pal Kague-bé o pa la Sia... Crec que hauré d’enviar al ex-Mossad...
(mentrimentres, en ‘zona desmilitaritzada’, s’han ajuntat –els dos a soles– Bernat i Abdalà, a conspirar...):
Bernat.- Tu, com ho veus...?
Abdalà.- Molt fosc. Com ho he de vore a’stes hores de la nit?
B.- Pos jo ho veig tot molt tremolós i els ulls em fan llumenetes...
A.- Uei! Com vols vore-ho en plena ‘Nit del Riu’...?
B.- Sí, tu riu-riu...! Ah, i a la vora del riu no faces niu! Ja vorem com acabarà el xafarís d’això de la ‘naumàquia’. Massa aigua, pal meu gust...!
A.- Uuuh! Tu és que t’ofegues en un got de llimonà...! Com li pegues al ‘botelló’ i al ‘garrafó’ i a la licoreria en general... pos l’aigua et fa por! Però pensa que açò és lo millor que ens quedarà del 150 aniversari...
B.- És que ha sigut un any plovedor... Però creu-me: el vi fa sang!, i l’aigua... fangatxar!
A.- Clar! Si ja veus: estan acabant-se les existències de begudes alcohòliques, per Al·lah!
B.- Xe, és que ‘hui n’ixen molts a Festes’...
A.- ...‘però n’hi ha pocs festers’.
B.- Ah, això ho sentiries dir en els actes de ‘embajadas’ i ambaixades del dia abans del Mundi...
A.- Ja’stem allà! Això l’hi ho vaig sentir dir al tio Vicent ‘l’Agulló’ –llaurador de pro– moolts anys fa; anys abans de morir-se... potser per sort seua: perquè ara això que va dir segueix igual de vigent.
B.- Bé, vaal...! Potser sí que hi ha pocs festers ‘de pro’...
A.- De ‘pro’...? Vols dir de ‘pro-nobis’, o ‘pro-col·lecta’, o ‘pro-hermanamiento’, o ‘pro-segundo congreso’...? Lo que n’hi ha són pocs festers de ‘tro’...!
B.- Ah, si ho dius pels trabucs, sí que en tenim pocs...
A.- Però d’ambaixadors, o –millor dit– d’embajadores en tenim molts...!
B.- Ah, en això crec que’stem d’acord. Sobretot, perquè no ens han convidat a nosaltres! Amb tants anys que fem les ambaixades en la llengua pròpia del poble...
A.- ...i en una de les llengües pròpies de la història! De la història de Xarq Al-Àndalus!
B.- Sí! Si és que ací sembla que se’n recorden poc de Jaume I i molt del Cid! I fins i tot sembla que se’n recorden d’Hernán Cortés i els conquistadores d’Amèrica a l’hora de parlar de ‘moros i cristians! I ara ens diran que ahí’stà l’origen de les ambaixades!
A.- Ei, és que diuen que ‘en castellano’ acudiran més turistes...
B.- Síii! Ja veus tu els milers de turistes que hi havia!
A.- Ara, que... com a espectacle exòtic i pintoresc, allà davant del castell, estava prou bé...
B.- Claaar! Però d’ahí a dir que ‘Ontinyent es la Capital Mundial de la Fiesta’...!
A.- Si és que no es trauen de damunt l’eufòria eixa del ‘Mundial’... I el ‘Congreso de Embajadas y Embajadores’ és ‘internacional’...
B.- ...quan no som encara ni ‘festes d’interés turístic internacional’...!
A.- Ah, no...? Però si en temps de Franco ja érem ‘de interés nacional’...
B.- Clar, i després ‘los Príncipes dEspania’ ens farien ‘de interés internacional’... o això ens pensàvem!
A.- Sas què...? En l’època de ton pare el primer Bernat, les Festes encara eren de molt d’interés... nostre, almenys. Que ara... van perdent la connexió amb el poble i van mirant-se molt el propi melic fester... però entre els qui es creuen únics protagonistes ‘festers’...!
B.- Sí, de protagonisme i de personalisme n’hi ha prou i massa. I d’aprofitar la Festa d’autopromoció...
A.- Almenys, diuen que s’han editat ‘les Ambaixades del segle XXI’...
B.- Voldràs dir que s’han reeditat els textos de ‘las Embajadas del siglo XIX’...! Però no se’n recorden que, encara en el segle XX, es van fer uns textos de les ‘Ambaixades’ de Cervino, però en valencià!
A.- I per què no esperem a que facen el ‘I Congrés d’Ambaixades en Valencià’?, a vore si...
B.- ¿I per què no intentem arrelar millor les Festes morocristianes a l’Ontinyent d’ara, amb el record històric ben present, però amb la mirada en un futur immediat...?
A.- Ho dius pel turisme?
B.- Ho dic per la recuperació de l’autèntic esperit fester, com a vivència...
A.- ...però com a vivència compartida, en primer lloc, per tot el Poble.
(i mentre Bernat i Abdalà filosofen utopies...):
[S’escolta al fons una primera explosió –amb reverberació de discoteca– i, tot seguit, per l’altra banda, una gravació de trabucs duplicats i redoblats amb acompanyament d’ametralladores de pel·lícula bèl·lica. Tornen a recomençar i mesclar-se les trabucades electròniques –acompanyades de llamps i trons de colorets– amb un fons de canonades de la batalla d’Austerlitz... tot això en stereo-dolby-sensurround. Entremig, es veuen els ‘artificiers’ –dels dos bàndols, però junts i rebolicats– llogats per les xiquetes dels capitans morocristians, i dirigits pel sospitós assistent de l’ex-Mossad, que sosté un cartell on diu ‘paga la dipu’. I és que ací el qui paga mana... i el qui mana, cobra. I cascú va pa ell. I el qui no corre, vola!...].
Candau i Trabuc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada