No havia vist mai tan a prop el que és el ressentiment i les seues reaccions més primàries com després de passejar-me hui per les pàgines webs de la xarxa i mirar les cares dels nacionalistes espanyols contra Catalunya i els catalans després que el parlament autonòmic de dalt, que no el de baix, ha decidit vetar les corregudes de bous. Res de semblant al que va passar fa vint anys quan els diputats canaris van decidir el mateix per a la seua comunitat. Aleshores quasi ningú no se’n va assabentar i no va passar pel cap dels dirigents de la dreta espanyolista que les illes Canàries vetaven les corregudes de bous com una mostra de rebuig a la madre patria.
La ràbia desfermada dels entrevistats pels periodistes àvids de sensacionalisme barat, els seus insults plens de violència, el seu argumentari pueril, no em van fer ahir més por que les seues cares, ulls, punys, dents i músculs del coll en plena tensió. Els mitjans de comunicació al servei d’una idea de Espanya ancorada encara en les primeries del segle passat, també la TVE, ai! no se n’han estat de llançar gasolina sobre les flames de la indignació pàtria. És una bona manera més d’anar creant un bon brou de cultiu per al virus feixista sempre present en tota societat que passa per una situació crítica econòmica estructural. Cal per una part distraure l’atenció dels ciutadans amb altres esdeveniments secundaris perquè no es focalitze l’interés popular en l’atur i els problemes econòmics, i per l’altra cal aprofitar qualsevol decisió del parlaments basc o català per tal de rearmar la ideologia centralista dels partits majoritaris. La història de sempre, sí, però mai com fins ara s’havien de patir tants tertulians i columnistes pagats per a posar-nos dels nervis a tots, a uns quants perquè veiem créixer la bèstia feixista alimentada per la ignorància i per l’apassionament. Apassionament que és sempre la conseqüència de la ignorància, per cert.
---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada