per Rafa Beneyto
La major part de la classe política valenciana ha tornat a fallar. En haver un pacte a Madrid, entre Zapatero i Rajoy, els valencians de nou ens ha tocat pagar. Amb la intervenció política del Banc d'Espanya en quinze dies ens han deixat sense cap entitat de crèdit valenciana. La debilitat política davant Madrid ens seguirà fent molt de mal als valencians.
En esta situació de crisi econòmica en la que no poden utilitzar-se instruments com el tipus de canvi per a recuperar competitivitat s’imposen actuacions de caràcter territorial, i disposar d'un instrument financer potent que puga entendre i recolzar el teixit productiu valencià és vital. Bancaixa i CAM, com s’ha pogut fer a Galícia, Andalusia, Aragó, Catalunya, País Basc, Castella-Lleó, hagueren pogut configurar un potent instrument financer valencià. Les excuses donades per a no fer-ho possible han estat ridícules. Fins i tot Bancaixa ha arrastrat amb la seua integració al Banc de València.
No hi ha cap explicació tècnica ni econòmica perquè Caja Madrid (181.000 milions d'actius) integre altres caixes i sobretot Bancaixa (111.000 milions d'actius). L’opinió d'un analista sobre Caja Madrid afirma: "Caja Madrid presenta con mucha diferencia la peor evolución de las principales entidades financieras españolas, las cinco del Ibex y las mayores cajas por volumen de activos. Caja Madrid no sólo presenta la peor evolución de las variables básicas de la actividad -margen de intereses, gastos de administración, ...-, sino que tiene la peor capacidad de generación de recursos, la peor rentabilidad, la mayor morosidad, combinando morosidad y generación de recursos la que más tempo va a tardar en digerir la crisis actual". I concloïa més endavant: "La operación que se ha manejado en los medios de comunicación de fusión de Caja Madrid con la CAM y Caixa Galicia, no parece tener ningún sentido salvo intereses políticos alejados de la realidad, y sería crear problemas donde parece que no los hay". Amb esta situació com se li pot reconèixer la capacitat d’absorbir Bancaixa? Sols es pot explicar per qüestions polítiques del més ranci caire espanyolista.
Ara en tots dos casos, les grans caixes valencianes s’integren en grups financers liderats per altres caixes d’estalvi. Han acordat aportar les Reserves que mantenen, així com els guanys anuals, amb la qual cosa els consells d’administració ja no tenen cap marge de maniobra. A més a més, han aprofitat la jugada per a privatitzar les caixes, ja que s’integren a una nova entitat que tindrà la forma jurídica de banc. Però no acaba ací la cosa, com que necessiten accedir als fons pertanyents al Fons de Regulació i Ordenació Bancària (FROB), cal que aporten un exhaustiu pla de tancament d’oficines (per redundants), així com un detallat plantejament de reducció de personal empleat, atès que l’objectiu últim d’aquestes operacions és la reducció de costos de personal. Una reestructuració, recordeu la siderúrgica de Sagunt, on el sacrifici de nou el patim bàsicament els valencians.
El President de la Generalitat, el PP i el PSOE, seran recordats com els responsables de deixar al País Valencià sense cap instrument financer, ni caixes ni bancs. Els beneficiaris estan clars: Cajastur, controlada pel PSOE, i Caja Madrid, controlada pel PP. Un repartiment entre els dos partits decidit des de Madrid.
La carrera política de Francisco Camps, amb la connivència del PSOE ha estat el preu. La confirmació de la seua candidatura i la defensa jurídica de Trillo ha estat el que ha cobrat el President de la Generalitat per vendre les caixes valencianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada