El contracte social

per Pau Urenya

“Europa, com a preu pel seu salvament,
ha de reescriure el seu contracte social,
que des de la postguerra ha estat generós
amb treballadors i jubilats.” Washington Post

     De totes les coses que he anat llegint els darrers dies la del Washington Post és, sense cap mena de dubte, la sentència que més clar m'ha deixat el panorama del que estem vivint, i sobretot el que viurem en el futur. Quina perspectiva històrica la del Washington Post! Quanta sinceritat! Quanta veritat en una sola frase! Està clar que l'única manera d'aconseguir eixir de la crisi és el desballestament de l'Estat del Benestar. S'ha acabat el bròquil, xiquets! Ara toca acabar de privatitzar els serveis públics, baixar els sous als funcionaris o eliminar plantilla directament, com ha anunciat la Merkel, rebaixar pensions, allargar l'edat de jubilació, i sobretot i per damunt de tot abaratir i facilitar l'acomiadament. Més un llarg etcètera que vist allò vist no acabarà en dècades, com diu Cameron. En definitiva més explotació per menys diners, per menys drets, per menys serveis.

     I és que clar, ja ho diu el diari nord-americà, els empresaris, banquers i especuladors havien estat massa generosos amb treballadors i jubilats. Quanta generositat! Pagar mil euros per 40 o 45 hores de treball, permetre que es puga pagar un lloguer o hipoteca amb un sou i mig. I a sobre ens han concedit el privilegi de tenir escoles públiques i sanitat i fins i tot la increïble jubilació, que és la hòstia consagrada cobrar sense treballar! Per no parlar de cobrar l'atur, les baixes... Mira que han patit estos empresaris i banquers que tot ho han fet per donar-nos feina i riquesa! Quanta generositat! I que poc agraïts nosaltres, en comptes de treballar i callar, anem demanant més i més... I que a ningú se li ocurrisca pensar com de generoses han estat les treballadores i treballadors donant 8 o 9 hores de cada dia produint beneficis a l'amo a canvi d'un sou. Per favor!

Però jo sempre m'he fet la mateixa pregunta? Com és que han estat tant generosos? Com és que amb la recerca del màxim benefici van permetre que els sous pujaren i els drets s'anaren establint a poc a poc? Simplificant, no tracte de fer cap anàlisi econòmic rigorós, però em pareix que dues van ser les raons de més pes: el consum i l’amenaça.

     Consum. Calia que hi haguessin uns sous mínims per mercantilitzar totes les vessants de les nostres vides des de la vivenda fins a l'aigua, passant per l'oci i el transport. I que el consum no s'aturara! I si el sou no arribava? No us preocupéssiu, que les hipoteques realitzarien la seua triple funció: garantir el consum, lligar de mans i peus les treballadores als seus llocs de treball amb la docilitat que això implica, i crear diners nous per als bancs.

Amenaça. No sé si tothom recorda que quan va començar tota esta farsa de l'Estat del Benestar hi havia al món dos blocs i fins llavors la majoria de sindicats tenien dos objectius en les seues lluites: per una banda la reivindicació dels drets laborals concrets en cada moment i en cada cas, però no menys important era la transformació radical de la societat, posant al centre de la discussió la propietat dels mitjans de producció. Esta era l'amenaça! L'amenaça comunista. Calia demostrar que el capitalisme era el millor dels sistemes econòmics possibles, i sobretot calia amansir la classe treballadora a base de pinso, oci i vacances en Benidorm, però també amb quelcom important per les societats més conscienciades: drets i serveis socials. I així anar apaivagant a poc a poc el foc de la revolta social. Dir 'Estat del Benestar' era com dir: 'Veieu com es pot viure dignament malgrat que de la vostra força de treball se n'aprofite una altre!? Veieu com es pot realitzar un mateix amb el treball assalariat? i si no amb l'oci? i si no comprant-se un cotxe? I si no viatjant a països exòtics? I si no...?'

     I això és el que volen reescriure els senyors del Washington Post? Este pacte no escrit de 'drets i sous' a canvi de no fer la revolució? Este és el 'contracte social' del que parla? El que li sembla massa generós?

     Doncs molt bé amb què desballesten l'Estat de Benestar; ara, que s'atinguen a les conseqüències perquè la discussió tornarà al seu lloc inicial, al lloc on la vàrem deixar abans dels feixismes, dels franquismes, dels keynesianismes i d’altres ismes. Tornarem a discutir de qui és la terra, l'aigua, el sol i la pluja. Tornarem a discutir de qui és la vida. I ja vorem qui guanya esta vegada...
Ah, i encara que alberguen esperances amb què ens despistaran amb discussions racials, religioses i etnocentristes, que no es facen il·lusions perquè tothom sap que el problema als nostres carrers són les cues de l'atur, la pobresa i la tristesa d'anar a treballar cada dia a canvi d'una buidor inconfessable, i no el burka!
Doncs sí senyors del WP, cal reescriure el contracte social?, doncs anem a reescriure el contracte social, però anem a reescriure'l des de baix!
Anem a reescriure si cal la realitat i anem a ser molt generoses: per a tothom tot, per a nosaltres res!

     Xssst, iee..., que no, que no compensa!!