Ontinyent al cas Gurtel

per Ximo Urenya


Cita Jorge Rodríguez el nom de Lina Insa com a l’únic nom d’Ontinyent aparegut fins ara als informes policials relacionats amb el cas Gurtel. S’equivoca Rodríguez i no crec que siga per mala fe sinó per no haver-se llegit amb deteniment tota la paperassa publicada als mitjans, un bon grapat. Fins ara han aparegut ja quatre noms de persones d’Ontinyent relacionades d’alguna manera amb el cas de corrupció i finançament il·legal del Partit Popular.

És cert que un del quatre noms, el de Ramon Cerdà, no té cap més relació que la de la venda d’alguna de les societats que l’ontinyentí ha fet a persones implicades amb els fets, i això no l’implica de cap manera. Per això, només en queden altres tres, una d’elles l’alcaldessa, el grau de la seua participació en els fets ja ens l’aclarirà la justícia, si és que un dia es decideix a aclarir-lo, que ho dubte. No repetiré els noms i primers cognoms llegits al Levante dels dos que falten perquè tampoc crec que tinga més rellevància rebre un regal per ser senyora de, o ser propietari d’una empresa que ha treballat, cobrat i pagat a implicats directes amb la trama.

Però en realitat el que importa és destacar que també Orange Market ha tingut relació amb algunes persones d’ací i que serà convenient que s’aclarisca quina ha estat la responsabilitat de cadascú. No serà fàcil. De moment ja hem pogut comprovar que la intenció del Partit Popular d’ací i d’allà no és la de facilitar les coses i donar llum davant tanta foscor, sinó tot el contrari. A banda de l’intent de fer callar per sempre el jutge que els incomoda, a Madrid intenten cortines de fum com la de la denúncia d’un presumpte enriquiment il·lícit del senyor José Bono, o una altra cortina a Ontinyent en voler escampar també el fum i la brama i desprestigiar els joves del Consell Local de la Joventut acusant-los de no sé què de presentar repetida una factura. És allò de sempre, si no poden defensar-se amb arguments exculpadors –perquè no en tenen-, aleshores el que els toca és fer creure que tots som iguals, que tots els polítics són iguals a l’hora de ficar la mà al calaix dels diners públics.

Allò més trist és que el seu discurs de desprestigi global de la classe política va calant a poc a poc en bona part dels electors més càndids de tot l’espectre polític. Greu error, perquè al final són molts els vots que perd el polític honest, i només el polític honest, perquè el polític corrupte sap que els seus votants sempre perdonen uns excessos que ells, els votants, també potser cometrien si tingueren ocasió.

Si trobeu fum estrany sobre el cel de la Vall no penseu que tot ell és d’origen islandès.