O, més definidament, poble vençut. I el país...? Si només veierem els ‘telenoticiaris’ a través de Canal 9, ah!, “esta es la región que avança en marxa triunfal”. Sí. Anem per davant en tot. No cal enumerar ací les ben sabudes i apreses fites capdavanteres pregonades pel superpresident Francisco Camps. Només cal recordar –a tall d’exemple– els gloriosos eventos de la Fòrmula 1 o l’America’sKaps. I què dir de la faraònica i sense límits ‘Ciudad de las Artes y las Ciencias’, que ha triplicat el seu multimilionari cost (en €, és clar)... i els milions i milions que cal invertir cada any per al seu costosíssim manteniment (i retocs, i reparació de defectes...), mentre Rita Barberà –que no és només Rita la cantaora de les excel·lències nostrades– fa d’alcaldessa d’una part de València i es transmuta en Rita ‘la de les excavadores’, deixant ensorrar-se el major nucli antic d’arrel medieval que quedava a Europa, i ara, si pot, trencant i dispersant la riquesa (se suposa que legalment protegida) del nucli del Cabanyal, únic conjunt de districte mariner popular que ens queda –i ben abandonat a les ires del temps inclement que ens ha tocat patir. Ah, i recordeu que som –com preveia Camps– una de les tres ‘comunidades’ del ‘eje de la prosperidad’, juntament amb Madrid i Balears, que acaparen actualment el major cens de polítics imputats en la corrupció generada en els temps feliços de l’especulació, venda, construcció i destrucció dels paratges ‘més turístics’ i fashions... Talment per això sorgí al sud el meravellós parc temàtic de la Terra Mítica i rodalies, i també la Ciudad de la Luz (alicantina) –que estan en quebra de fa temps–, així com la Marinador aquella i el Mundoilusión que, amb els seus adossats, camps de golf, parcs afegits, aeroport ple d’incògnites, etcètera, farien el pol de riquesa de Castelló i terres del nostre nord... Però sembla que la Generalitat ha perdut el nord amb la rebentada de la bombolla de la hiperconstrucció. Tot i així –o per això– som els capdavanters (espanyols i quasi europeus) en la taxa de desocupació, i el deute valencià: 14.533 milions d’euros! –sense sumar el de les empreses públiques de la Generalitat, que és un altre toll– ja supera per primera volta el mateix pressupost autonòmic, que afegit al colossal dèficit... en fi, que som líders absoluts en això i més; en dir que hi ha mesos que no poden pagar a Iberdrola el rebut de la llum dels metroferrocarrils valencians, o el propi sou dels funcionaris; i això són només dos exemples de la situació. Però no creguen que s’estalvia res en eventos, inauguracions fictícies, primeres pedres amb vi d’honor i festeta i... Perquè la Generalitat, les diputacions i alguns ajuntaments segueixen mantenint els ‘detallets’ de luxe i obsequiosos dispendis, que inclouen pagar milionaris palcos vip a certs personatges. O comparativament, si el president Lerma va tindre a la Generalitat 3 assessors presidencials, el successor Zaplana ja es va posar esplèndidament 10 assessors, per a arribar el Camps a excedir àmpliament tot això amb 22 assessors –només superat per l’inefable president de la Diputació de Castelló, que en té... 26! Això sense comptar cotxes oficials, xofers, guardaespatl+es, o voceros generosament coberts... Només dos exemples més i farem un altre tastet: el Fabra president de la Diputació castellonenca ordenava –per a distingir vips– gastar 85.000 euros en 1.500 corbates de seda de set plecs i de primera marca, considerades el súmmum del luxe refinat; i el president de la Diputació de València –i alcalde de Xàtiva, l’inimitable Alfonso Rus– fa invertir 6 milions d’euros en una tapaora per a la seua plaça de bous, que en quatre anys de construcció es van disparar a 12 milions, calculant-se –per ara– que la inacabada obra i els seus remats pujaran encara a 14 milions de res...; si no impressiona molt, calculen vostés que si 6 € són unes 1.000 pessetes, 6 milions d’€ són 1.000 milions, 12 milions d’€ són 2.000 milions, i així successivament.
Naturalment, si això ho traslladem a la comparació d’Ontinyent, de la Vall d’Albaida, durant quasi tres anys hem vist que, atenent que València cap i casal, però no capital sinó sucursal de Madrid, prou faena té fent de cara al centre peninsular els seus esforços –a favor o en contra, segons el partit– en erigir-se en cor de tot el país, quan el cor del país som les abandonades comarques que han produït, contribuït –massa sempre– i exercit de veritable poble valencià. Els qui mantenim la llengua viva –a pesar de la seua nul·la ‘especial protección’– i els qui quedem deixats de la mà del Govern valencià, ara que la crisi apreta i no en som els causants, d’entrada; només som els ‘recursos humans’, mentre el Govern central auxilia i finança fins on pot –i de vegades fins on no pot– els projectes i obres que virtualment ‘inaugura’ la Generalitat, que no posa ara res i que quan ho pose (si ho posa) serà amb més deute i a la vora de la campanya electoral. Per a que els siga rendible en vots... i rendible també per als fidels constructors de la seua riquesa, la d’un país vençut i ara malvenut, on hi ha ja més d’un 20% dels seus habitants que viu per davall del llindar de la pobresa!
Un altre dia parlarem de la corrupció –la de ‘gürtel’ i la de les màfies legals– i de la RTVV pública de ‘servici’ privat. I nosaltres seguirem podent queixar-nos (fluixet) en valencià. I a més, mai no serem els amos, ni els mitgers, del corral ni del carrer, ni de... Estem vençuts i venuts. I endeutats.
O, més definidament, poble vençut. I el país...? Si només veierem els ‘telenoticiaris’ a través de Canal 9, ah!, “esta es la región que avança en marxa triunfal”. Sí. Anem per davant en tot. No cal enumerar ací les ben sabudes i apreses fites capdavanteres pregonades pel superpresident Francisco Camps. Només cal recordar –a tall d’exemple– els gloriosos eventos de 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada