Salvem Aminatu

Salvem Aminatu

per Ximo Urenya

Segur que tots els que m’esteu llegint heu fet ja algun gest per salvar Aminatu Haidar, encara que siga signar alguns dels manifestos que circulen per la xarxa. Poca cosa més podem fer que no siga signar manifestos que arriben finalment als destinataris que tenen alguna força pública per fer canviar el curs dels esdeveniments. Ningú pot dir a hores d’ara que la seua opinió no és important, que un gest com ara el de signar un manifest per internet no serveix de res. Sabem que és important i que quan el volum de les demandes ha estat molt gran, els petits gestos de petites individualitats han mogut voluntats i s’han salvat vides i canviat postures inicialment intransigents. Si qui fa la demanda és un Obama, un Rei d’Espanya, un Papa..., o un president d’Andorra o del Senegal, encara que fóra, l’efectivitat del gest encara seria molt més efectiva. Per cert, que no s’explica com el govern espanyol pot haver decidit impedir que el monarca espanyol, el qual s’ha declarat més d’una volta sentir-se “germà” del monarca alauita, intervinga activament en la solució del problema plantejat.

No vaig a argumentar res més sobre la necessitat de salvar la vida d’Aminatu, ja en sabreu massa. Però sí que volia dir que Espanya trau benefici dels rics (encara) bancs pesquers de la costa del Sàhara i dels fosfats, dels quals el Sàhara occidental és el major productor mundial. L’empresa Calvo és la que més se’n beneficia de les espanyoles. Mentre els refugiats saharians vegeten tirats al desert algerià, 1.200 kms de la costa són aprofitats per les flotes pesqueres internacionals i per les marroquines. Aquestes han rebut 16 milions d’euros espanyols en crèdits per modernitzar la seua flota de pesca. Als saharians expulsats del seu territori també els dóna diners el govern espanyol, 4 milions per malviure al desert.

Aminatu no va a tornar-se’n enrere de la seua decisió de vaga de fam fins la mort. El metge que l’atén diu que a 28 dies de l’inici de la vaga pot morir en qualsevol moment.

"Dèbil, però lúcida i animada, encara que amb dolors". Aquest és l'estat de salut de l'activista sahrauí Aminatu Haidar amb què es va trobar ahir el metge Chema Anda, coordinador de l'ajuda sanitària als campaments de Tindouf (Algèria), després de visitar-la a l'aeroport de Guacimeta, on fa vaga de fam des de fa 28 dies.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha exigit al ministre d'Exteriors marroquí, Fassi Fihri, que paren la vaga acceptant que torne viva al seu país. Si no ho fan els marroquins la culpa no serà només d’ells, sinó també de les autoritats espanyoles que no han fet res per pressionar els seus “amics” marroquins.