Democràcia: només anar a votar?

Daniel Alfonso

El pròxim 6 de desembre commemorarem l'aprovació en referèndum de la darrera i actual de les constitucions espanyoles. Una fita essencial en la nostra història recent que va marcar el canvi entre el franquisme i una democràcia que encara s'està consolidant en la nostra societat i en les pràctiques dels seus representats.

Arribats a aquest punt cal preguntar-nos si la sobirania popular es restringeix només al dret a votar cada quatre anys. I, més enllà del sufragi universal, fins on es pretén que s'extenga la democràcia i el poder de decissió dels ciutadans?

En el marc d'una estructura institucional tan complexa com l'espanyola en la qual es juxtaposen l'escala europea, el Govern Central, els Governs Autonòmics i els Ajuntaments, totes quatre amb un deficient grau de coordinació, és habitual que les persones del dia a dia no entenguen la distribució de les competències i acaben culpant dels problemes 'al govern', sense saber a quin de tots donar la culpa. Com que l'administració local és la més propera a la realitat, sovint acaba assumint competències que no li pertoquen i els seus representants -alcaldes i regidors- són més fàcilment accessibles enfront de qualsevol queixa o suggerència del veïnat. Eixe grau de proximitat i les bones intencions han comportat la creació de les Agendes-21 a escala municipal i també els fòrums de participació ciutadana, els quals permeten intercanviar les diverses opinions i arribar a interessants acords, tot i que en molts casos quan els representants de les associacions locals han plantejat postures contràries a les oficials, els governants han considerat que havien creat una nova forma d'oposició i, per tant, calia censurar-la o suprimir-la.

Però les noves tecnologies i la generalització d'internet han originat una nova forma de comunicació que ha trencat molts obstacles i ha facilitat la possibilitat d'organitzar-se i de publicar les més diverses opinions a través de la xarxa. Un exemple el trobem en els fòrums virtuals com ara http://www.foro-ciudad.com/, el qual mostra per a cada municipi dos tipus d'informació, per un costat dades de caràcter oficial penjades per l'administrador com ara un interessant resum estadístic de l'atur cada mes o les subvencions que ha rebut el respectiu Ajuntament. I, a més, permet que els veïns participen i creen temes de debat sobre aspectes ben diversos i pròxims als seus interessos, tot i que l'anonimat i la falta d'ètica i d'estètica en alguns casos origina una ortografia difícil de llegir i ofenses personals fora de lloc.

En la Vall d'Albaida, el cas de Bèlgida és un dels que presenta més activitat. En el d'El Palomar una intervenció anònima assenyala que "vaja foro de informacio a on ni el administraor dona la cara, es pa que tanquen aço, pq total no entra ningu, vaja merda" (sic), però també pregunten per quina persona és la més cotilla del poble o els joves es queixen perquè no disposen d'un local públic on reunir-se. En altres municipis el fòrum s'utilitza per buscar el contacte d'una persona amb qui s'ha perdut la relació, per crear un grup de senderisme, fins i tot per denunciar la proliferació de menors d'edat drogradictes i, com no, per criticar actuacions del consistori.

Com podem vore, uns fòrums que respecten les mínimes normes de convivència i de veracitat, poden convertir-se en un interessant mitjà de comunicació de les opinions de tots nosaltres, els ciutadans.