COSTUMARI DESACOSTUMAT: Còpies, plagis, avatars...

Còpies, plagis, avatars...

M’arriba un correu electrònic que em sorprén i no esborre. Una empresa nova dins el panorama festiu d’aquestes que diuen que t’organitzen qualsevol cosa en qualsevol moment i lloc... Però no! Com és d’estrany! I el ganxo que utilitzen és impressionant: “Després de 61 anys, la Patum de Berga tornarà a actuar a Barcelona...” Potser vos pilla molt lluny tot això, però a mi em sobta. Vaja, que la festa de l’únic dels nostres “Corpus” que és “Patrimoni de la Humanitat” torne a eixir fora del poble d’origen quan cap dels seus elements ho sol fer... Perquè “mera” que vam intentar portar a Ontinyent per no sé quin aplec ja algun d’aquells balls divins i ben clar se’ns va deixar que de la ratlla del terme cap a fora, res... I ara?

Ara resulta que tampoc, que la Patum de bona veritat continua sense eixir i no acudirà a Barcelona ni res... El que anirà és una còpia, un “avatar” que facilita l’empresa aquesta nova... Vos copie part de la publicitat que es fan: “és una societat amb seu a Cornellà de Llobregat que construeix i comercialitza l’ús i exhibició de certs elements d’algunes festes tradicionals del principat i de l’estat espanyol, per ser presents en d’altres poblacions que les d’origen. Per això, posa a disposició d’ajuntaments i entitats públiques rèpliques exactes d’elements festius que, en molts casos per estrictes protocols locals, no poden sortir mai de les seves respectives poblacions.

Aquesta incipient empresa disposa de rèpliques exactes de diversos elements de la Patum de Berga, dels Seguicis de Tarragona, Vilafranca i Solsona, del Corpus del poble guipuscoà d’Oñati, així com diverses relíquies sagrades. Els representants de l’empresa han anunciat que ja tenen diversos municipis del Principat interessats en els seus serveis per les diverses mostres folklòriques que celebren anualment, com és el cas de Vilafranca, Cervera, Granollers, Santa Coloma de Gramenet o Valls (aquesta última per la programació de les Festes Decennals del 2011) i d’altres internacionals, com Brusel·les (juny 2010) o Venècia (agost de 2010). En Raimon Austriet, director de la companyia, ha afegit que el reconeixement de la Patum de Berga com a Patrimoni de la Humanitat per part de l’UNESCO ha estat decisiu perquè moltes ciutats europees hagin mostrat interès en els seus serveis”.

Llig i rellig. I quan arribe a això de les “relíquies sagrades” em pose les mans al cap. Sergi, mira el dia de la informació que bona innocentada t’acaben d’arrear... 24 de desembre. No és el 28 encara quan ho llig... Em pica ja bastant la curiositat. Entre en la pàgina web que em proposen... Cutreta, massa senzilla, com de broma. No sóc l’únic que es pren la cosa a tall d’innocentada pels comentaris que vaig llegint. A la fi, deixe estar la cosa. De ben segur que ens l’han volguda pegar... Ja m’agradaria a mi el poder disfrutar dels elements anunciats a la meua terra, ja... Però, una coseta... això del “plagi festiu”, seria un tema lícit moralment...?

I ací és on em comencen els dubtes. Una cosa és que importem una festa, de manera cutre com s’està fent arreu de les terres valencianes amb els Moros i Cristians quan només es copien les entrades i prou, o de manera intel·ligent i arreladora, com quan fa cosa de vint anys aparegueren les primeres colles de Dimonis (Vinaròs, Massalfassar, Benimaclet) que copiaven el model diablesc del Penedès tot i llevant-li el que de teatre tenia i fent pujar la part lúdica espectacular. La introducció paulatina i la creació de colles ençà i enllà va facilitar que, per a tots nosaltres, aquesta festa dels correfocs siga més que nostra, que fins i tot ha solventat (a mitges, per qüestions de les assegurances) els problemes municipals que hi havia amb aquelles “cordaes” que tant costen hui en dia de programar.

Supose que si alguna empresa en veritat s’atrevira a reproduir algun element festiu o algun acte, comptaran sempre amb el vist-i-plau dels “propietaris” de la mateixa, no? I fins i tot se’ls pagarà algun dret... No veig jo la cosa ben clara, no. Pagar per tenir una representació... Seria genial, com he apuntat, el poder gaudir per un preu acceptable una festa que d’altra manera mai no podries tindre als teus carrers. Però eixa festa seria eixa festa mateixa? L’esperit propi el podria conservar una empresa? Ho dubte molt.

Abans, recorria amb els gegants del meu poble la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra, i l’esperit del seu ball, la seua sola presència, omplia qualsevol celebració on acudírem i la feien especial... No, és que han vingut de tant lluny i són d’allò millor a nivell cultural d’allà i només venen perquè és la nostra commemoració del no-sé-què.... També és ben clar que si una entitat, la que siga, rep uns diners per tal d’actuar, buscarà la possibilitat de fer-ho en llocs que no li són propis, diguem habitualment, nous mercats..., una entrada de Moros i Cristians, per posar un exemple corrent per un ball tradicional, una cavalcada de Reis, una parada històrica... Desvirtua això el ball? No, si el fa la mateixa gent es manté aquell “esperit” seu (a nivells menors, podreu dir...), val, però també pot servir com a publicitat, i no diguem com a manteniment econòmic, que no està l’oratge per deixar passar certs ingressos...

Però això de copiar i dur, directament, a través d’una empresa... Algú amb diners podria copiar mimèticament els gegants del meu poble i contractar músics i presentar-se a qualsevol lloc, però serien els gegants del meu poble? Un amic em xarraria immediatament que això ja ho fan certs músics a les nostres comarques: es lloga una entitat de prestigi, n’acudeixen quatre de tal entitat i els altres que acompanyen van de rellogats. Jo respondria preguntant... I els qui pateixen tal cosa acaben contents? S’ha mantés l’esperit, la qualitat? Val, en no existir el component festiu paral·lel que coneixem com “l’ambient” (del lloc, les circumstàncies, els valors i tot allò que acompanya normalment la festa –des del perbeure a les herències històriques- ), algunes festes fins i tot millorarien la seua imatge externa i resultarien encara millor que no els originals. Ves a saber... Perquè, una empresa seria capaç de promoure i exportar i perpetuar prohibicions tan considerables com la participació femenina en una filà alcoiana que vulguen tenir com un “avatar” -per coneixer-lo i disfrutar-lo allí mateix- al poble de, per dir-ne un, Badalona?

Seguirem la pista de la innocentada aquesta per si no ho fóra. Hi ha una Dansa de la Mort que m’atreu molt, i fins i tot li podríem proposar a l’empresa aquesta que...

Dites del pare Lluís Galiana (1740-1771): “Fer com fan no és pecat”. “Germà de mitat, ni fe ni veritat”.

Aforisme de Joan Fuster (1922-1992): ”Al capdavall, els reductes minoritaris de la “cultura”, a la llarga sempre acaben revertint en una eficàcia multitudinària positiva”.