per Ximo Urenya
Montserrat Nebrera ha escrit avui una carta a Rajoy anunciant-li el seu abandó de les files del Partit Popular i la cessió de l’escó que ocupava com a diputada. No tots els que abandonen la militància d’un partit deixen els escons guanyats en les eleccions. Molt bé.I per què se n’ha anat Nebrera? No, no té res a veure el cas Gürtel en Catalunya perquè allà encara no ha arribat la taca d’oli, ni és possible que arribe cap esguit. I és que allà el PP no té cap poder i per tant cap possibilitat de comprar voluntats, de cobrar comissions per contractacions. Tampoc necessiten les quatre gavines gats que són muntar-se negocis paral·lels al partit, a la manera de l’Orange Market valenciana, per subvencionar-se les festes del partit. Allò no és València i allà ningú, o quasi ningú, vol saber res del PP quan arriben les eleccions, siguen municipals, autonòmiques o estatals.
I no és perquè a Catalunya no hi haja gent de dretes, carques i nostàlgics com ací al País Valencià, que n’hi ha, però la majoria d’ells i d’elles estan per donar suport a unes altres formacions que miren pels seus interessos com a catalans, més que no per a ofrenar glòries a cap altre col·lectiu nacional.
Montserrat Nebrera ha estat una convençuda militant popular fins avui mateix des que la va fer entrar en política aquell ministre d’Aznar de cara amable i liberal, Josep Piqué, a qui van haver de tirar ben prompte perquè no acabava de quadrar en el cercle de ranci espanyolisme i espesa fortor a naftalina de José Maria Aznar i Esperances vàries. Vist el que ha vist Montserrat darrere de les bambalines del partit de Rajoy, encara de moment qui mana, ha decidit posar terra pel mig i anar-se’n a casa després de desinfectar-se les mans amb un bon bactericida. Això sí, ho ha fet de la manera més elegant i diplomàtica que ha pogut sense ferir susceptibilitats: 'La meva experiència al PP fa absolutament impossible que em mantingui dins de la formació política tal com és concebuda en l'actualitat.' Ara s’entenen els comentaris de sorpresa dels seus coneguts més propers el dia que va donar el pas cap al PP.
Una altra de les causes de la marxa de Nebrera és el fet d’haver estat exclosa de la possibilitat de dirigir el PP català des de Madrid. El centralisme de la formació popular que pateixen de mala gana els votants de dreta tant catalans com valencians és allà una altra de les causes del refús ciutadà i no gens ací entre els valencians molt més tolerants amb la intervenció del carrer Gènova en els afers comunitaris. Sense anar més lluny, la solució de tirar fora a Ricardo Costa ha estat ordenada per Madrid contra la voluntat dels populars valencians comandats per Camps.
Sé que no servirà d’exemple per als militants populars valencians d’una certa honestetat i estima per la seua terra, què més voldríem? Però em faria una certa il·lusió pensar que la bogeria que ha contagiat a tanta gent dels nostres pobles, que ha escampat tanta maledicència, que ha buscat la complicitat ciutadana davant els excessos dels corruptes dirigents... fóra mínimament contestada des de dins del partit de la gavina, que alguna Montserrat Nebrera en versió catalana s’atrevira a alçar la veu contra tant desficaci que s’està cometent. Això ens permetria pensar que el nostre país encara té solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada