El Joc de la Sortija de Cocentaina
Ara que rememorem els moriscos, després del quart centenari de la seua amarga expulsió, trobe tot un encert que l’Ajuntament de Cocentaina haja volgut recuperar del baül de la seua tan rica tradició pròpia un joc espectacular que, fins a no fa cinquanta anys, tenia lloc a qualsevol part del poble en ser que fóra festa i la gent necessitara passar-ho bé: El Joc de la Sortija.
La relació d’aquest joc amb la memòria moriscos és ben directa. Hui en dia, aquestes carreres cavallístiques, sorprenents i emocionants de bona veritat, són celebrades en bastants llocs de tot el nostre àmbit cultural i fora d’ell (en alguns indrets enlloc de cavall usen de bicicleta o moto!). Però el nom que se li dóna habitualment és, a banda de “Jocs per l’Anella” o “Carreres de la Joia” el de “Carreres de la Cinta a la Morisca”... Un joc morisc? No té per què, que ben bé podria ser anterior i tot, vingut dels jocs de canyes cavallerescos medievals o d’abans encara. El que sí és cert del tot és que era un joc propi dels valencians, tant dels d’arrel musulmana com dels de peu cristià. A més, era d’aquell tipus de proves que servien per a marcar si un xicon era digne ja de ser considerat adult per les seues característiques de destresa hàbil i atreviment i per tant passar a tindre feina i poder crear una família...
La relació d’aquest joc amb la memòria moriscos és ben directa. Hui en dia, aquestes carreres cavallístiques, sorprenents i emocionants de bona veritat, són celebrades en bastants llocs de tot el nostre àmbit cultural i fora d’ell (en alguns indrets enlloc de cavall usen de bicicleta o moto!). Però el nom que se li dóna habitualment és, a banda de “Jocs per l’Anella” o “Carreres de la Joia” el de “Carreres de la Cinta a la Morisca”... Un joc morisc? No té per què, que ben bé podria ser anterior i tot, vingut dels jocs de canyes cavallerescos medievals o d’abans encara. El que sí és cert del tot és que era un joc propi dels valencians, tant dels d’arrel musulmana com dels de peu cristià. A més, era d’aquell tipus de proves que servien per a marcar si un xicon era digne ja de ser considerat adult per les seues característiques de destresa hàbil i atreviment i per tant passar a tindre feina i poder crear una família...
Un servidor ha pogut enguany viure i aplaudir aquestes carreres als Jocs Moriscos de Aben Humeya que tenen lloc al juliol a la càlida vila de Purchena, al cap de la vall del riu Almanzora d’Almeria. En aquella curiosa festa, les atractives carreres de cintes preludien la celebració de les proves físiques i culturals que rememoren les que aquell rei morisc de l’Alpuixarra va celebrar el 1569 per tal de mantenir l’esperit dels grecs -que ens va entrar als europeus justament per la transmissió musulmana-. Amb els jocs, Aben Humeya volia mostrar l’alt nivell cultural del seu poble, i va obrir la possibilitat de participació a tots aquells musulmans que ho vulgueren, tant d’ací com de l’Àfrica i Turquia. Tot això ens ho conta Ginés Pérez de Hita en la segona part de la seua obra “Las guerras civiles de Granada”.
Imagineu la situació: Uns cavallistes, al galop i sense fre, avancen fins arribar al lloc on, sobre una corda, hi ha enganxades unes quantes anelles menudes amb cintes enrotllades. S’alcen un poc sense deixar de cavalcar i proven a encertar una de les anelles amb un petit canyot que duen en la mà destra. Ho intenten una i alta vegada entre els clams del públic, que crida content quan un d’ells ho aconsegueix. I mentre va aturant la velocitat del cavall, de la seua mà, ix com màgicament la cinta de color enrotllada que fa de prova evident de la destresa del cavallista. Jo, mentre admirava aquell joc ja em veia en el meu estimat i laberíntic Raval de Cocentaina, o en el Pla de la Font, o al Carrer dels Gitanos... tancava els ulls i escoltava la música de dolçaina que acompanyava les carreres, la suor i els crits. Just Sansalvador ens la va salvar el 1924 i ara, la bona gent del grup de dolçainers El Mal Passet ha tingut a bé enregistrar-la en la preciosa recopil·lació editada amb motiu del seu desé aniversari.
A Purchena, el premi és econòmic i honorífic, una corona de llorer que t’imposa el mateix veí que fa de rei morisc. A Cocentaina, com a tot arreu en açò de les curses i esports tradicionals, el premi era un conill viu... Però un conill que es donava en mà, no penseu... Res a veure amb aquelles curses en què es penjava un pollastre i calia arrencar-li el cap al galop! (que, d’aquestes “Corregudes de Gall” tant se’n feien al Comtat com a tota la Vall d’Albaida...). Ja veieu, una festa senzilla amb reminiscències medievals amb molt d’espectacle i vivacitat i un premi menut, en consonància a les possibilitats dels organitzadors, i molt agraït en temps de gana...
.jpg)
Ja veieu, ara la sort ens acompanya. Gràcies a la sensibilitat dels organitzadors de la Fira, eixe imaginar-nos com podia ser s’acabarà en no res, ja vos ho hem avisat. El proper dia de Tots Sants, a les dotze del migdia i al Pla de la Font socarrat, com a un acte propi més de la magnificent Fira de Cocentaina, el Joc de la Sortija serà jugat de nou pel plaer d’un públic que, a la primera passada de cavall ja haurà posat en el joc la seua admiració i tot l’interés.
No vos ho perdeu, per favor, serà cosa de vore...
Dita del pare Lluís Galiana (1740-1771):”Ja en tenim una coca, Peret”.
Aforisme de Joan Fuster (1922-1992): ”Al capdavall, valorar la cultura per la seua utilitat, potser serà –tal com estan posant-se les coses- l’única manera de salvar-la”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada