Publicat el dia 5 de juny al Crònica 710
“Mera” que m’agraden els carrers, la vida de carrer, els noms dels carrers, i ja fa temps que no vos parle d’ells. No hi ha problema. Posem-nos al cap de carrer i comencem el passeig pausat. Ja està el Sergi posant-se en carrer que no trau cap.... sempre la mateixa gaita. I ara què criticarà? La desaparició d’alguns noms tradicionals amenaçats per l’oblit social? Com si no s’haveren posat rajolets en la Vila! Què, que hi ha molt noms que honoren persones d’altres cultures i pocs encara de la nostra pròpia? Potser et queixaràs que això de posar noms de carrer amb topònims del poble pot generar confusió? Que els noms dedicats a les dones són escassos i que només es salven les santetes, les monges Carmelites i el pàrquing de les Sufragistes? Que hi haja tants carrers orfes per la desídia municipal?...
Doncs, “mera”, xica, sí, per ací anaven els tirs... Vaja, que no estaràs content amb algun dels noms previstos per a futurs carrers! Teodor Mora, Cervino... No, no, ans al contrari, i encara demanaria un bon grapat més de carrers d’eixe estil i no tant cacarejats, com a mínim per als fills predilectes i adoptius... Teodor Úbeda, José Riera, Lluís Espí... i no hi ha noms encara de personatges històrics o llegendaris comarcans, ni entitats d’interés, ni..., uf, no acabaríem i multiplicaríem el poble per tres sense solventar la crisi constructiva! No.
Volia referir només la meua estranyesa perquè hi ha un grapadet de carrers novets, amb veïnat i alguna que altra empresa ja instal·lada, que val, apareixen en els mapes publicitaris -altres no-, però que no han rebut encara el dret a la plaqueta tòpica identificativa perquè, quan els passeges sense plànol, sàpies de la novetat, que ja no ho és tant... El costum d’abans, justament fins que arribà l’actual consistori, era molt clar i convenient. Es fa una finca, passen a viure veïns que necessiten servei d’aigua, de llum, la cosa postal, l’electoral: Carrer batejat civilment i placa avisadora. Ara, desídia, ja ho sabem; que ja fa algun any que el carrer de les Corts té veïns, però per a què necessiten placa? I com dius que es diu el carrer de darrere del Vidal nou de Sant Rafael? El Forn del Vidre? Uf, per allí et perds; i el carrer del no-sé-què de la Puríssima, la prolongació?, la Font? I la de carrers que la gent de fora equivoca perquè només hi ha un indicador i està justament per on s’ix d’ell en cotxe...
El nom fa la cosa? Només es pot posseir allò que té nom?... Passeges a la fresca mosquitera de la reraprimavera aquesta i xe, que et fixes en aquestes coses terciàries, i penses en el mèrit que tenen carters, pizzers i l’altra gent que treballa a les venes, a la sang, d’Ontinyent. Perquè si et fixares en altres coses de més importants –com funcionen de mal cor, cervell, ronyons i fetge, per exemple- i començares a dir, no podries viure...
“Faena feta no porta destorb”
“Qui bé fa, bé trobarà”
Dita del pare Lluís Galiana (1740-1771):
“Com és l’ama, així mana”.
Aforisme de Joan Fuster (1922-1992):
”Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada