Crisis econòmiques i addictives

Afrontar addiccions, per Fermin Ferrero

Publicat el dia 5 de juny al Crònica 710

Crisis econòmiques i addictives

Estem veient, a nivell socioeconòmic, que la profunda crisi que estem patint ha evidenciat que el sistema (econòmic) que portàvem ha donat més problemes que solucions, s’afirma que no començarà la recuperació fins que no es toque fons, i que ha d’haver un canvi en la forma de fer les coses i els negocis si volem que la recuperació siga un poc estable, i no ens porte al cap de poc de temps a nous i més greus problemes. Contemplem tot açò i no puc evitar les comparacions amb les persones que pateixen addiccions i es troben a les portes d’un canvi.

La desproporció entre costos i beneficis derivats dels comportaments d’abús i addicció porta a una crisi personal que, com ja vaig nomenar en una altra columna, només donarà lloc a canvis quan la persona toque fons, quan s’adone que no pot continuar pel mateix camí. Però això no serà més que el punt de partida d’un procés de recuperació que no és gens fàcil. En primer lloc, es planteja sempre la desintoxicació com a punt d’inflexió necessari: es tracta d’alliberar el cos i la ment de les restes de la substància addictiva, o d’allò que causa l’addicció, com les màquines de joc, tot a través d’una abstinència dràstica inicial (procés que, seguint amb la comparació econòmica, em recorda molt al que la banca està portant a terme amb l’alliberació d’actius “tòxics”; és més, segons diuen, mentre no es “desintoxiquen” els bancs, no podrà iniciar-se una vertadera recuperació...).

Una volta la persona addicta ha aconseguit realitzar amb èxit la desintoxicació inicial, supe-rant la síndrome d’abstinència, es passaria a una segona fase del tractament, anomenada deshabituació, en la qual la persona haurà d’abandonar els antics hàbits que van donar lloc als pro-blemes, i crear-ne de nous, més saludables, que li permeten dur una nova vida allunyada de les addiccions. Esta fase implica canvis més importants dins el món habitual de la persona, degut a que poden arribar a donar-se moltes circumstàncies que, de manera inconscient, la portaren a consumir o abusar, com ara determinats pensaments permissius, comportaments (anar molt de festa, o amb determinades persones) o llocs. Igualment, per tal de garantir l’abstinència serà necessari treballar en la prevenció de recaigudes, per a mantindre els costums més saludables.

I jo, què volen que els diga, no deixe de trobar semblances en tot el procés amb la situació econòmica que estem patint. La recuperació que depèn de tocar fons, els antics hàbits (econòmics) i l’abús que ha portat al desastre, com en les addiccions, i la idea de “refundar el capitalisme” és comparable a les que alguns addictes es marquen com “iniciar una nova vida”. De manera que, si no veig un canvi sòlid d’hàbits (econòmics) saludables, no podré llevar-me del cap la idea de la recaiguda (econòmica), més tard o més prompte. Ah, se m’oblidava: addicció... als diners; allò que en altres àmbits s’anomena “avarícia”. No heu escoltat mai l’expressió “els diners són molt golosos”?