Revista Digital de la VALL D'ALBAIDA
cronicaredaccio@gmail.com

dimarts, 19 de maig del 2009

2a Marxa a Peu Ontinyent–Benidorm, “In memorian Toni Bolinches Pérez”

Dos de tres, per Paco Garrido
Publicat el dia 8 de maig al Crònica 708

2a Marxa a Peu Ontinyent–Benidorm, “In memorian Toni Bolinches Pérez”



El passat divendres 24 d’abril, a les 10de la nit, va tenir lloc l’eixida de la 2a edició de la Marxa a peu a Benidorm.

Per davant teníem 113 quilòmetres en 21 hores aproximadament, tot un repte per a molts de nosaltres. La nit ens va acompanyar, amb una temperatura agradable i amb prou visibilitat.

L’itinerari va començar pel camí Vell d’Agullent, buscant el camí Vell d’Agres, i d’ací a la pista forestal del Torrater. De la foieta dels Carros, ens introduíem en la valleta d’Agres, buscant la via verda del Xixarra, fins a Muro. Després fins a Cocentaina per l’àrea de serveis, i des d’ací a Benilloba en pràcticament 5 hores, i què dir que a partir d’ací comença l’aperitiu del que ens queda, per davant una pujada quasi constant de 1062 m., i gran part d’ella per asfalt, continuem per la carretera cap a Benassau i Alcoleja, sempre cap amunt, no tardarem molt en trobar-nos les ins-tal•lacions militars. El grup, en aquestes hores, intenta de totes maneres i formes, ni adormir-se, ni quedar-se endarrerit, perquè l’esgotament i la nit, comença a fer- se palpable. Passada la base militar, trobem una pista forestal a mà esquerra, que ens endinsa en la serralada d’Aitana, al mateix temps que trenca el dia. Molt prompte, a uns quans quilòmetres trobarem la font de L’arbre, on tothom fa un merescut descans i el pertinent control. La sensació del grup és bona, no han hagut baixes i tots tenim ganes d’acabar l’aventura que hem començat satisfactòriament. Ara ens enfilarem per la senda que passa per baix del cim de l’Aitana(1.558m.), per d’alt de nosaltres ens queda la inconfusible imatge de les antenes. Més endavant per un escarpat relleu, anem buscant el pas per a coronar la plataforma de la serra, el més conegut és el Pas de la Rabosa, que és superat desprès d’haver trepitjat per damunt dels blocs de pedra despresos de les enormes parets del massís. Quan una vegada realitzat aquest esforç, apareixen Las Simas de Partagas, amb una caiguda vertical d’uns 100m., podem observar unes vistes impressionants i en el fons, tenim una imatge fantàstica de Guadalest i el seu embassament, no volguera oblidar-me d’un altre tresor, un magnífic exemplar centenari de teix que ens dóna la benvinguda a l’entrada del Pas de la Rabosa. Ara comença la baixada, per un terreny ple de pedres i en molt mal estat, terreny idoni per a lesions. Al final de la pendent trobem un camí que ens porta a la font del Pou, on esmorzarem. Allí ens espera d’intendència (Jaime Mas), amb entrepans i beguda. Desprès de l’àpat, només ens queda patir una mica fins a Benidorm, però abans cal passar per Sella, on dinarem, I Finestrat, des de on podem gaudir d’unes magnífiques vistes del Puigcampana.


L’arribada al punt d’encontre va ser a les 19.30 hores , les dos fèmines i 16 barons, transmetien, bones sensacions, encara que per dintre, uns més que altres, estaven extenuats, però satisfets de poder haver acabat aquesta aventura. Darrere quedava el sofriment i la son passada i una experiència que a partir d’ara pot donar pas a un vincle d’amistat i ganes de proposar noves fites.

Enhorabona a tots i totes i ànim per la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada