Més de cinquanta mil obres presentades, mig miler d’escoles i instituts participants, vora tres mil mestres compromesos i implicats en l’organització... Són les xifres de l’última edició del Premi Sambori, el certamen de literatura infantil més important d’Europa. Sí: d’Europa. I és en català. I és fa al País Valencià. L’encadenament d’aquesta seqüència d’afirmacions sembla d’una incoherència semàntica absoluta; com si es tractara d’una construcció del tipus Un triangle té quatre costats. Com és possible que el concurs literari amb més participants d’Europa es faça en una llengua minoritària com el català? I, sobretot, com és possible que s’organitze al País Valencià, on la nostra llengua es troba en una situació preocupant, menyspreada i maltractada sistemàticament per les institucions que haurien d’usar-la i defensar-la? La versemblança d’aquestes afirmacions encara es més difícil de sostenir si afegim que, fins fa ben poc -i la d’enguany ha estat l’onzena edició-, la Conselleria d’Educació s’havia negat en rotund a donar qualsevol tipus de suport -econòmic o material- a Escola Valenciana per fer front a la gran despesa que suposa organitzar una iniciativa d’aquestes característiques i magnitud. Tot plegat, un miracle: l’èxit del premi Sambori no és pot explicar de cap altra manera. Un miracle però, que no res té a veure amb cap divinitat: parle dels mestres d’aquest País i del seu incansable i anònim treball. Eixe és el vertader miracle.
El Sambori va nàixer sense fer soroll ara fa onze anys, gràcies a la il·lusió d’una gent que ha treballat sempre amb l’objectiu de recuperar la normalitat d’una llengua i una cultura malferides. I, després d’una llarga travessia i de vèncer mil i una adversitats, s’ha convertit en un fenomen social d’enorme rellevància, que ha traspassat les fronteres de l’escola –el concurs s’ha expandit cap als instituts i la Universitat–, de la llengua -també participen alumnes castellanoparlants- i del nostre territori –hi prenen part escoles d’arreu del domini lingüístic català–. L’esforç de Escola Valenciana -Federació d’Associacions per la Llengua- i dels mestres d’aquest País, ha donat els seu fruit: cada any, desenes de milers de xiquets i xiquetes usen el valencià per imaginar i escriure històries de tota mena. Això és donar vida i prestigi a una llengua. Uns, experimenten i investiguen amb l’escriptura la parla que han fet servir tota la vida, tot construint el seu pensament; els altres, li perden la por i s’entusiasmen per aprendre una llengua que no és la seua. Aquesta és la millor contribució: el Sambori ha estat l’inici de l’aventura d’escriure per a milers d’infants. I també la millor garantia de futur per a la nostra llengua perquè una llengua que s’escriu és una llengua que s’estimarà.
Més de cinquanta mil obres presentades, mig miler d’escoles i instituts participants, vora tres mil mestres compromesos i implicats en l’organització... Són les xifres de l’última edició del Premi Sambori, el certamen de literatura infantil més important d’Europa. Sí: d’Europa. I és en català. I és fa al País Valencià. L’encadenament d’aquesta seqüència d’afirmacions sembla d’una incoherència semàntica absoluta; com si es tractara d’una construcció del tipus Un triangle té quatre costats. Com és possible que el concurs literari amb més participants d’Europa es faça en una llengua minoritària com 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada