Qui mana en el PP?

De historias e histerias, per Joan Sanchis
Publicat el dia 24 d’abril al Crònica 707


Qui mana en el PP?

En l’obertura dels noticiaris del dimecres a migdia vam poder veure en televisió un esdeveniment que semblava un malson: el retorn de José Maria Aznar. Per un moment, vaig perdre la noció del temps i de sobte vaig dubtar si m’encontrava de nou en els anys del govern del Partit Popular: manipulació informativa, guerres il·legals, les mentides de l’accident del Yak-42 o de l’11-M, la prepotència, el desastre del Prestige, el desmantellament de l’Estat del Benestar i dels drets socials, la intolerància cap a tots aquells que no pensaven com Aznar, la LOU, la LOCE... . Però no, la televisió sols es feia ressò de la reunió que, encapçalada per l’amic de Bush, celebraven els ministres del primer govern del PP. No pretenien rodar un capítol de la sèrie Cuéntame, sinó que la finalitat d’este cònclave de “centre reformista” era donar suport al candidat de la dreta al Parlament Europeu, Jaime Mayor Oreja.

El succés en si no tindria més transcendència i importància si no fóra perquè aquest fet és una mostra evident de qui mana vertaderament al PP. Mariano Rajoy apareix davant l’opinió pública com un simple titella del vertader cap, qui realment continua controlant els destins del “centre reformista”. Queda demostrada una vegada més que no ha hagut cap tipus de regeneració dins del PP, ni tampoc de relleu generacional: la vella guàrdia està present, i això es nota en la radicalitat conservadora i en les postures neoliberals que adopta cada dia més el Partit Popular. Llàstima que el senyor Rajoy no tinga ni la capacitat ni el coratge per donar un colp damunt la taula i imposar la seua autoritat dins del partit de la gavina.

José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern i secretari general del PSOE, intenta adoptar les decisions oportunes en l’exercici de govern, unes vegades seran les millors, altres pot ser no siguen tan encertades, però ningú dubta que és el President qui governa, és Zapatero qui té l’última paraula. No passa igual al P; de fet Mariano Rajoy no té la llibertat i l’autonomia necessària per imposar els seus criteris i es veu obligat contínuament a rebre el vist-i-plau de José Maria Aznar, de la Conferència Episcopal, de la COPE, dels barons territorials del PP (Camps, Aguirre, Arenas,...) Espanya no pot permetre’s en moment de crisi un lideratge dèbil que és el que representa a dia de hui Mariano Rajoy i el seu equip (Cospedal i Sáenz de Santamaría).

Però per si faltava poc, Ana Botella ha manifestat que és el PP qui ens traurà de la crisi, com ja va passar en l’anterior període de recessió. Es veu que no recorda la sra. Botella que l’etapa de creixement econòmic que hem gaudit durant els passats anys es va iniciar en 1995, és a dir, un any abans de la victòria del PP en les eleccions del 96. Per tant les bases per al creixement econòmic que hem experimentat durant més de 14 anys les va posar l’equip de Pedro Solbes durant l’últim govern de Felipe González. I ningú pot oblidar els pilars del creixement econòmic dels governs del PP: privatització de les empreses públiques espanyoles, precarització del mercat laboral, retall de beques i subvencions, Decretazos laborals, etc. Afortunadament per a eixir de la crisi econòmica més virulenta dels últims 50 anys i que afecta a tot el món, comptem amb un govern amb sensibilitat social que no pensa deixar en la cuneta als més desafavorits.