A la justa justícia: merda!

Arxiu de fotos, per Jaume el retratista

Publicat el dia 24 d’abril al Crònica 707

A la justa justícia: merda!

Si vosté o jo robem una barra de pa per esmorzar perquè tenim fam i no tenim diners per comprar-la, o li peguem una bufetada a un nen, hem de saber que la Jus-tí-ci-a, amb tota la seua ceguera implacable, caurà sobre nosaltres com una roda de molí. Entraran en joc els condicionants: Que si portava una arma —encara que fóra de joguet—, qui si va espantar la dependenta de l’establiment, que si no va guardar el torn i es va colar; o que si li va pegar a aquella criatura amb les ungles de la mà per tallar, o amb les mans brutes, o a favor del vent amb la qual cosa la bufetada va agafar més força. Tot seran agreujants.

Els jutges, es dediquen a in-ter-pre-tar la llei. I en una interpretació caben tants matisos com un vulga posar-li’n. Especialment si a qui es jutja es a vosté o a mi. O siga, a ningú, parlant clar.

El personatge de la fotografia no sé si ha anat per l’estret fil que va del que és legal al que no ho és. No ho sé. Però la sospita sí que està sobre ell. És Cèsar Alierta, president de Telefònica i, abans, de Tabacalera. Deu ser del Partit Popular, dic jo, perquè només arribar José María Aznar a la Moncloa, en 1996, el va nomenar màxim dirigent de l’empresa de tabacs, que aleshores era parcialment estatal.

A Alierta, l’han jutjat o estan jutjant-lo aquests dies per haver-se enriquit fent ús d’una arma més eficaç i fulminant que totes les pistoles i ganivets junts: la informació privilegiada.

Quan va passar el cas, si no recorde malament allà per 1997, ja va fer un olor pestilent d’aquelles de posar-se la mascareta. O com el de Manuel Pizarro, comprant accions a la desesperada en els dies abans de saber-se l’OPA que anava a llançar Gas Natural sobre l’empresa que presidia, Endesa. El bon home es va enriquir (més del que ja ho era) amb uns tres-cents milions de pessetes o un milió huit cents mil euros. Estan jutjant-lo ara, quan hem canviat fa prop d’una dècada de moneda. Quan els 300 milions, que ja eren una potracà, s’han convertit en ves a saber quants milions.

Però bé. El que més sorprèn de tot açò, és que en el 2000, Aznar, una altra vegada, el va posar de pre-sident de Telefònica. No hi havia prou amb la sospita de ser un presumpte delinqüent de guant blanc? Doncs no.

I ara, quan estaven jutjant-lo la setmana passada, el president del tribunal el va reprendre perquè el bon senyor parlava als del tribunal en un llenguatge que no es corresponia i que no podien permetre. A saber, prepotent, com si tinguera més raó que un sant, amb fanfarroneria, amb el cap ben alt, altíssim...

Dóna igual com quede el judici. L’home de la foto (que l’hem agafat com a qualsevol altre que pul·lula en l’ambient superior, estratosfèric), segur que no ingressarà en presó i no tornarà ni un euro. I seguirà sent un cavaller, anirà als encontres més selectes amb els polítics que manen, amb els periodistes més afamats, amb la gent més guai del món mundial. Merda!