Deixeu-nos que ens enjogassem una mica més en la història de la Vella Quaresma, ara que ens apropem a la meitat del temps privatiu preparatori que li dóna nom. Aquesta figureta que a tants llocs ha arribat enguany (la gent de la Confraria de la Soledat està d’un content... que a l’Anglaterra i a Suïssa i tot que han treballat la que han editat), tornava a prendre protagonisme ara. I per què? Justament per això de la meitat... En alguns pobles del Vinalopó, com ara a l’Alguenya, es feia una figura de fusta i els xiquets la tallaven pel mig en el dia dimecres que fa de frontissa quaresmal. Joan Amades ho contava com a cosa pròpia de Mallorca, la “Serra de sa Jaia Corema”, ja ho hem comentat en alguna ocasió... El que més curiós resulta és que, a Catalunya, on els troncs encara guarden el sentit de protectors i benefactors naturals (i s’usen per les falles de sant Joan, pel Nadal amb el tió...), genis de la natura, el que es feia era serrar un tronc. Ací, com a màxim, allà on fan Salpassa, com ara a Otos, en posen de troncs a les portes perquè els xiquets els colpegen amb les maces i obliden el vell costum d’esporrejar portes i finestres.
Ah, i hi ha la cançonella catalana per a serrar aquell tronc: Serra, serra vella que no té fusella. Serra, serra vell que no té fusell. Jove baixeu ous, que demà serem dijous, jove baixeu vi que la serra no vol seguir, jove baixeu pa que la serra no vol serrar, jove baixeu oli que la serra se'n va al Dimoni. Virolet Sant Pere. Virolet Sant Pau, la catxutxa em queia, la catxutxa em cau, plegueu-me-la si us plau.
No vos sona molt a les velles cançons de Salpasser de la Vall d’Albaida mateixa? Si ens posaríem a cantar la tradicional d’Ontinyent i tot: “Ous, ous, bones pasqües bon dijous... La gallina lloca cova en la cassola, cou el ponedor. Bones garrotades al senyó rector...!” Bo, millor la deixem per a cantar-la en la propera Nit dels Panderos i seguim...
La cosa és que enguany, el dia de la meitat de la Quaresma cau com cal, prop de la festa més important de les que d’ella nasqueren, les Falles de València. Igual per la mateixa coincidència, enguany no es fan alguns dels “Ninots” quaresmals més famosos, el “Vell i la Vella” de Picassent. Suposem que no faltaran els d’Elx, que ves per on es coneixen com a “Les Velles de Serra” (serà per la cosa aquella del serrar el ninot?). El que sí que sabem que no fallarà serà la Festa dels Nanos del Raval de Cocentaina.... Si podeu, que cada vegada és més difícil, ja ho sabem..., no vos perdeu aquella festa. És un gran plaer el descobrir de bon matí, amb la primera fresca primaveral i en aquells bells carrers, la feinassa que han fet els veïns i la cara que fan els polítics quan els diuen, ben a les clares, en què han pecat enguany...
Ah, i com que el sol entra en l’Àries el dia vint, s’ha acabat l’hivern, cal comptar quan serà el proper pleniluni. El 9? Doncs aleshores no falla, “la nit de la Cena, la lluna plena”, amb la processó del Silenci... Llavors, el diumenge posterior, el 12, Pasqua Florida.
“No pot eixir març de Quaresma”
Dita del pare Lluís Galiana (1740-1771): “El fart no se’n recorda del dejú”.
Aforisme de Joan Fuster (1922-1992):”Res no uneix tant com una bestiesa compartida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada