Currículum complet

Arxiu de fotos, per Jaume el retratista
Publicat el 13 de març de 2009 al Crònica 704

Currículum complet

No sé. A mi fotografies com la del senyor aquest, Francisco Correa, militant del PP, imputat per presumpta corrupció del Partit Popular, em donen què pensar. Em donen tant què pensar que no sé si amb l’espai que em dedica la revista Crònica podré dir tot el que se me passa pel cap.
Per exemple. Un poc d’enveja —o molta enveja—, sí em dóna. Personatges tant xulos, tant “de guante blanco”, tant de missa diària o setmanal, de colp al pit, amb el cabell llepat a base de gomina, amb la mirada desafiant, tant de dir que està bé i que està malament, tant fet un “ocho” i va un jutge, Baltasar Garzón i l’imputa. Això es tindre el currículum complet. Del PP, amic d’Aznar (de fet la foto és de quan es va casar la filla d’Aznar i la Botella amb l’Alejandro Agag), amb un cabàs de glamour, vestit a les millors botigues del món i pels millors i més reconeguts dissenyadors, amb diners, amb tot, i ara, presumpte corrupte. No em diran que no és per a sentir enveja i menjar-se les mans fins als colzes. Les dos mans fins que a l’alçada de l’avantbraç queden un parell de monyons.

Açò mateix, l’enveja, segueix donant-me de veure com un més que possible corrupte (no oblideu que n’hi ha més, per exemple, el molt honorable i religiós Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, a qui en lloc d’amagar-se, encara trau el pit i es justifica a base de ximpleries, a tort i a dret) com a-quest, ix tota la colla d’amics (i no tant amics); en definitiva, ix el PP, i desacrediten, per terra, mar i aire el jutge que porta el cas. Quina enveja!!! Com a aquestes alçades, res de la vida política és sorprenent, doncs va i em dóna una sensació de dents llargues que ni que fóra jo un ratolí. Per exemple, imaginem: tots els violadors de Madrid que l’emprengueren amb un jutge perquè vol assentar on toca a un d’ells. I que reberen tota l’atenció mediàtica dels mitjans de comunicació i la decidida participació d’alguns d’ells a l’hora de desacreditar el jutge. O que els traficants i camellos de droga, posem per cas, de Madrid, feren el mateix i eixiren un dia sí i al següent també a les televisions del Partit Popular —i en les altres també, en totes—, dient foc i flames del magistrat. I una legió de “tertulians” o “contertulis” que els defensaren a capa i espasa (sí, perquè alguns tenen la llengua que sembla una espasa). Veritat que és perquè done enveja? A tot açò va ser José María Aznar el que va dir que la corrupció no anava amb el PP. Si més no, és per alegrar-se. Veient el que veiem, si arriba a anar, qui quedaria sense tindre les mans brutes? Algú ho sap? És tant patètic com quan defensaven a “mort” al jutge Baltasar Garzón perquè se li va ocórrer furgar en el cas Gal i ara, al·legant una “enemistad manifiesta”, volen desfer-se d’ell. Una altra qüestió és la vara de mesurar del PP. Com és d’estranya!!! A uns imputats els diuen que demanen la baixa del partit i, a altres, ix el mateix Mariano Rajoy posant tota la carn al forn per defensar-los com en el cas del president valencià, Francisco Camps. És açò justícia? Quina justícia? La del PP, la de Rajoy, la de Camps? L’única cosa que se me ocorreix és demanar auxiliii!!! (I a l’altra vorera, la del PSOE, no vull mirar, perquè en el passat n’han donat per anar i vendre).