“Por educación”

Cròniques d’una realitat perduda, per Pep Alfonso
Publicat el dia 27 de març al Crònica 705

“Por educación”

Els valencians som molt educats. És un preu que “paguem” ben a gust per sentir-nos estimats per la resta de germans i cosins germans de la nació espanyola. Som tant educats que fins i tot renunciem a una de les dos llengües oficials que tenim al Regne. I tot “por educación”.

Si no són tots almenys una majoria i això de les majories en democràcia és molt important. Ja portem 30 anys de democràcia, sembla que la república no va ser democràtica. Que no la va votar el poble. Potser “por educación” també ens hem cregut això i que va ser necessari que un senyor amb bigot vinguera a salvar-nos d’aquella falsa democràcia. Però no parlem d’aquesta educació de “la escuela nacional”. La democràcia no sé, em falten proves materials, si és cosa d’educació o de tots i totes.

El que realment tenim els valencians és empatia. Un bon exemple és en les reunions socials. Quan estem a una reunió de l’escoleta del xiquet, o a una assemblea de veïns, o a una conferència pública, és necessari un grup de gent més o menys nombrós, cal tindre públic per ser educat, si aquell o aquella que es dirigeix al públic pregunta: voleu que parle en castellà o en valencià? Sempre acabem parlant, “por educación”, en castellà, perquè normalment hi ha una o dos persones que afirmen no entendre el valencià.

Com diu el refrany: “Por educación la mataron y ella sola se murió”. Potser no era així exactament el refrany castellà. Si no era així, paregut seria. Que l’educació segur que és cosa de tots i no sols de l’escola o dels pares. Però puc afirmar que este no és el cas on en fem un bon ús de l’educació. Perquè que m’expliquen com “por educación” es mata una llengua. Possiblement serem més ben educats, com en el cas de l’escoleta, que va ficar per escrit en les dues llengües tot el que es va dir. I fer la xarrada en valencià perquè aquells que diuen que no l’entenen tinguen l’oportunitat de ser també educats. I a força d’escoltar la nostra llengua ens puguen donar l’oportunitat de parlar-la i no haver de canviar “por obligación” al castellà. Par-lar-la no fa falta que se senten obligats. A mi no m’agrada que m’obliguen i no vull obligar. El que passa és que jo sí que entenc el castellà i no he d’obligar-los a parlar en una llengua que no és del seu ús habitual. Però “por educación” sí que passa, i no m’equivoque si dic que la majoria de voltes, que canviem al castellà quan ens parlen en castellà i sabem que l’altre ens entén. Jo crec que de normal resulte prou mal educat per a la gent ja que considere la llengua un instrument per comunicar-se. I si ens entenem, per què hem de canviar de llengua i matar molt educadament el patrimoni cultural que tenim els valencians i valencianes amb les llengües?

I molt més encara quan la llengua que sempre ix perdent és la mateixa. Ara és un bon moment ja que anem de cara a la Trobada de les Escoles en Valencià a la Vall d’Al-baida el pròxim 4 d’abril a Llutxent. Podem recordar que l’educació no està en la llengua, que és comunicació, està en les dos persones que es comuniquen. El valencià és teu, sigues ben educat i escolta’l sempre que pugues.